TRANSVERSALS PER CONVICCIÓ
Article publicat a revista Tramesa Municipal (març 2008)
Davant del fenomen migratori els ajuntaments esdevenim peces clau. Tenim la facilitat de conèixer de primera mà les necessitats dels veïns i veïnes, i tal com s’estableix en l’article 84.2 de l’Estatut d’Autonomia, el nostre paper a l’hora de desenvolupar polítiques d’acollida i construir una ciutat cohesionada és molt important.
Sant Joan de Vilatorrada, el segon municipi més gran de la comarca del Bages, no ha parat de créixer des de mitjans del segle passat i ho ha fet en gran part degut a dues grans onades migratòries. La primera va tenir lloc als anys 60, amb l’arribada de persones que en la majoria dels casos procedien de pobles de la província de Sevilla. La segona onada, l’actual, l’estan protagonitzant persones d’altres països. El resultat és que, en pocs anys, Sant Joan de Vilatorrada ha passat del 5% a prop del 9% de veïns i veïnes de nacionalitat estrangera.
Davant d’aquesta realitat, i per tal de fer-hi front, l’Ajuntament va aprovar a finals de la passada legislatura, el Pla de Recepció i Acollida Municipal (PRAM), una eina que ens ha de permetre endreçar el conjunt de portes d’entrada de població nouvinguda per tal que aquesta tingui plena autonomia i accés en condicions d’igualtat al conjunt dels serveis del municipi. Ara el PRAM ja el tenim i el què cal és dinamitzar-lo i desplegar-lo. Però com en moltes altres àrres de serveis a les persones, en aquesta és necessari treballar de manera transversal i interdepartamental, deixant enrere la tradicional divisió compartimentada de l’administració.
Les accions que hem realitzat fins ara van en aquesta línia. En l’elaboració de la nova Guia d’Acollida per a persones nouvingudes s’han tingut en compte tots els equipaments i serveis; i els redactats dels apartats on estan implicats han estat debatuts i consensuats amb tots ells.
D’altra banda, amb l’objectiu de sumar esforços, hem impulsat un projecte audiovisual que estan elaborant l’Escola d’Adults i l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus, amb el qual les persones que hi participen reflexionen sobre les seves experiències per tal de concloure sió que tothom, vingui d’on vingui té interessos comuns i que independentment de tot plegat el conjunt de veïns i veïnes construeixen el municipi. Aquestes experiències ens convencen i ens refermen de la necessitat d’un treball en xarxa; sent conscients en tot moment que no tindria cap mena de sentit impulsar accions en solitari, sense escoltar ni tenir en compte el agents que des de fa temps estan en contacte directe amb persones migrades. Si així fos, la feina de molts hauria servit de ben poca cosa.
---------------------------------------------------------------------------------------------
Si cliqueu aqui podreu llegir el reportatge sobre els Plans Municipals de Recepció i Acollida de l'últim número de la Revista Municipal de la Diputació de Barcelona on hi ha quatre ratlles de l'experiència de Sant Joan de Vilatorrada.




2 comentaris:
Em sembla molt bé treballar amb els nouvinguts, però això no ha d'oblidar que tambe cal treballar per les persones del poble amb menys recursos i més problemes socials, que n'hi ha, i forces.
No ens passi com casos socials de Catalunya (el darrer a la Verneda )que, quan hi son, els serveis socials i els politics, miren cap a una altra banda. Queda molt be dir que ajudem als qui venen, els acollim,.... totalment d'acord i hem de fer-ho, pero en la gran majoria d'ocasions aixo no ens permet veure altres fets igualment importants, on les politiques tranversals tambe han de ser prioritaries.
Sovint ems oblidem de la pobresa que genera en propi sistema en el qual vivim, i al país on vivim.
Ajudes als immigrants: molt bé.
Però hem de tenir una cosa clara: la pobresa als països desenvolupats està creixent d'una manera exhorbitada, i només fa falta donar una volta per determinats barris de Barcelona, per exemple.
El que vull dir és que molta gent associa miseria, pobresa i precarietat amb els nens de l'Àfrica per exemple, els hi donen llàstima, i decideixen donar un donatiu a una ONG (bona acció), ja sigui per pura solidaritat, o per evadir-se de la realitat una estoneta i sentir-se millor, i després van per carrer i es troben gent tirada al terra i ni la miren, o la miren com si fos una merda.
Hem de veure també el que tenim a casa.
salut!
Publica un comentari