A LES CIUTATS ELS DRETS HUMANS TAMBÉ TENEN SENTIT

Article publicat a l núm. 86 del Jovent,
la revista de Joves d'Esquerra Verda

Enguany es compleixen 60 anys de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans. El 10 de desembre de 1948 es proclamaven tot un seguit de 30 drets universals. Si fem una valoració del grau de compliment de la carta sis dècades després segurament la conclusió és que queda moltíssima a fer, i encara avui hi ha molts racons del planeta on drets tant fonamentals com el dret a la vida s’han de consolidar. A escala estatal però és on segurament més hem notat els avenços. 60 anys després vivim en el marc d’un règim polític, una democràcia malgrat algunes mancances força consolidada, que compleix amb la Declaració Universal, i ha estat gràcies a la lluita contra la dictadura i per les llibertats de milers de persones. I s’han fet també avenços legals importants cap a la igualtat, amb l’aprovació de la llei d’igualtat de gènere, la llei de matrimonis homosexuals o la llei de la dependència. Queda però encara moltíssima feina a fer, les desigualtats en el nostre país, i entre els països del nord i del sud són evidents i malgrat siguin invisibles mediàticament existeixen encara nombrosos conflictes bèl·lics.

Sovint, darrerament sobretot, tendim sempre a només enrecordar-nos dels drets humans com a recurs per condemnar conflictes i situacions humanament insostenibles que es produeixen a nivell internacional i que poc tenen a veure amb la vida quotidiana de les persones. El dia a dia, totes i tots nosaltres el vivim en el nostre barri, en el nostre poble o ciutat, a la universitat, a la feina, amb la colla d’amics i amigues, amb la família, a les estones de lleure. És en aquests espais on la gran majoria de drets reconeguts a la Declaració Universal tenen la seva manifestació pràctica. Les ciutats representen la proximitat i són avui l’espai de les contradiccions i a la vegada l’espai de les trobades. L’espai de contradiccions perquè és on es manifesten amb més claredat i netedat tot tipus de desigualtats socials arrelades a l’atur o precarietat laboral, la pobresa i el menypreu de les diferències. I és l’espai de les trobades i les possibilitats perquè és on les desigualtats han de tenir solució, on gaudim de la nostra vida quotidiana i de tots els nostres drets i per tant on, més que mai, han de quedar garantits.

Una mostra d’aquesta convicció i aquest compromís és la Carta Europera de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, el referent de la Declaració Universal a nivell local, impulsada l’any 1998 per l’Ajuntament de Barcelona i aprovada definitivament l’any 2000 a la ciutat francesa de Saint Denis i de la qual actualment en són signatàries més de 400 ciutats europees. Una Carta que entén que no només les administracions centrals dels estats hi tenen un paper important en la defensa dels Drets Humans sinó que els ajuntaments com a institucions més properes a la ciutadania, hi tenen molt a dir i molt a fer. Una Carta en definitiva que duu a la pràctica el pensar globalment i actuar localment, i que queda resumida en el seu primer article: “La ciutat és l’espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants que tenen dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat.”

60 anys després de la proclamació de la Declaració Universal, és el moment de donar als Drets Humans la importància que es mereixen i entendre que a les ciutats, en la nostre entorn quotidià, els Drets Humans també tenen sentit.