L'ATAC D'ISRAEL NO PARA
Ahir al vespre al voltant de de 200 persones ens vam aplegar a la Plaça de la Pau per condemnar l’atac d’Israel sobre la Franja de Gaza. La concentració va estar convocada per les entitats Sant Joan Solidari, Un Món de Tots, Rokpa, l’Associació Juvenil L’Ovella Negra, i l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada amb el suport i l’acord dels quatre grups polítics amb representació municipal (PSC, CiU, ICV i ERC). El manifest va ser llegit per la directora de l’Escola d’Adults de Sant Joan, Guillermina Martínez, i va comptar també amb la col·laboració, d’Ismael l’Aziri, de l’Associació Cultural Islàmica Iqra que va llegir la carta d’un metge turc que aquests dies es troba a Gaza atenent les victimes del conflicte, i de Jony Garcia i Raül Beneitez que van interpretar quatre peces musicals per cloure l’acte.Segurament va ser un acte simbòlic, però crec que plenament necessari Una vegada més, és necessari que mostrem i manifestem el nostre no rotund a la guerra, i al què, en aquest cas concret representa l’atac d’Israel sobre Gaza. I necessari per refermar-nos en aquest compromís amb la pau, i amb el diàleg, el perdó i la reconciliació com a úniques solucions possibles al conflicte entre Israel i Palestina que no ve d’ara sinó que fa anys i anys que dura. L’ús de la força, es produeixi des del bàndol que es produeixi, no farà més que fer perdurar el conflicte i allunyar-nos de la pau al pròxim orient.
El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l’Orient.
El teu nom esperança. el teu nom una espina,
el teu nom mirall precís que ens reflecteix.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,
el teu nom Palestina.
Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari
perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,
el teu nom Palestina.
Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure
si s’allunya la venjança del teu cor.
Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,
el teu nom Palestina.




1 comentaris:
No eramos 200, ni de coña. Yo los conté y eramos entre 90 y 100. El Regió7 está equivocado.
Publica un comentari