"DE TOTHOM, DE CADASCÚ" UN PROJECTE AMB PUNT I SEGUIT
El reportatge sobre la immigració a Sant Joan, "de tothom, de cadascú" (feu clic aqui per veure'l) el vam presentar al maig però mesos després encara continua donant molt de si. Fa aproximadament un parell de setmanes, la Flora i el Ramon, professors de l'Aula d'Acollida, i jo mateix, vam anar a Barcelona a recollir el tercer premi del concurs retinES del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya. I aquest aquest passat diumenge, l'Antonia Moreno i el Mig Jang Zhen, dos dels participants en el reportatge, van protagonitzar el reportatge del programa Tot un Món de TV3 (feu clic aquí per veure'l).
Potser queda malament que ho diguem nosaltres mateixos, però el conjunt d'agents que vam impulsar el projecte estem molt orgullosos. Orgullosos no només del reportatge com a resultat final, sinó del projecte i de tot allò, no material però existent i important, que el projecte ha acabat generant. La proposta la vaig rebre al mes de juliol en una reunió (la primera que tenia com a regidor amb algú de fora de l'Ajuntament) amb la Diputació i la gent de TELEDUCA. Em proposaven involucra-hi l'Aula d'Acollida de l'IES, i jo em vaig tirar a la piscina i a més els proposava de fer un projecte més gran i involucra-hi a l'Ecola d'Adults. En qüestió de dues setmanes els hi vam proposar a uns i altres i van acceptar i es van engrescar. Ara que tot ha passat, i crec que coincidiríem els professos de l'Aula d'Acollida, la Guillermina com a directora de l'Escola d'Adults, la Maria com a tècnica d'Immigració de l'Ajuntament i jo mateix, podem dir que durant els primers mesos no sabíem on ens haviem ficat i no acabàvem de saber què acabaria passant. Amb el temps, i suposo que sobretot arran de la gran importància emocional de certs moments de les sessions entre els alumnes de l'IES i l'Escola d'Adults, tots ho vam tenir clar i vam saber el què havíem de transmetre. Al final el resultat ha acabat sent el què algú de vosaltres ja haurà vist. Ha sigut un projecte del que he après moltíssim i que no oblidaré; una porta oberta que espero que no es tanqui; un punt i seguit i no pas un punt i final.
Us enganxo l'article que apareixia en el penúltim número de la revista El Guix.
DE TOTHOM DE CADASCÚ,
UN PROJECTE AMB PUNT I SEGUIT
L’estiu del 2007, a través del Consell Comarcal del Bages, la Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada rebia una proposta de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. Ens proposaven embrancar-nos en un projecte educatiu basat en la creació d’un reportatge audiovisual sobre la immigració al nostre municipi. Era sense cap mena de dubte una proposta arriscada. La Regidoria d’Immigració, una regidoria nova en aquesta legislatura, sense estructura, que per aquells tot just feia un mes que existia, havia d’impulsar un projecte que implicava altres agents. Una proposta arriscada però a la vegada molt engrescadora i molt il·lusionant. Per això, sent conscients en tot moment de les dificultats que es plantejarien, però sent conscients també que era una oportunitat per fer un gran projecte que no podíem desaprofitar, vam acceptar.
La proposta feta per la Diputació anava dirigida a l’alumnat de l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus. Durant uns mesos aquests nois i noies que feia poc que havien arribat de llocs tan diversos com Ucraïna, Marroc, Rússia, Romania, la Xina o Gàmbia s’havien de convertir en actors i actrius, càmeres, productors, directors i directores, guionistes, etc.
Però la realitat migratòria del municipi té una llarga història i per tant la única implicació de l’Aula d’Acollida de l’IES, oferia un projecte actual perquè s’implicava la immigració recent, però parcial. Sant Joan de Vilatorrada és un poble que ha crescut, en gran part, gràcies a la immigració. Gran part dels veïns i veïnes del Sant Joan actual som fills/es, néts/es i parents d’una gent que fa uns quaranta anys van arribar al municipi en busca d’un lloc de treball a les fàbriques, procedents majoritàriament d’Andalusia o Castella. Per aquest motiu, perquè la realitat migratòria de Sant Joan no es limita a l’actualitat, vam pensar que seria una bona idea implicar en el projecte alguns dels protagonistes d’aquella primera gran onada migratòria. Així doncs, vam proposar al Centre de Formació de Persones Adultes que entressin a formar part del projecte audiovisual que ens ocupava. Aquest fet a més, suposava en certa manera un reconeixement a la seva tasca. I és que avui, si a Sant Joan per sort mai hi hagut grans problemes i conflictes d’exclusió social és en part gràcies a l’Escola d’Adults. El centre durant anys ha sigut i és un motor d’inclusió que ha contribuït d’una manera fonamental en el procés de socialització de molta gent, i en especial de les persones migrades.
D’aquesta manera aconseguíem tres coses importants: involucrar els i les protagonistes de les dues onades migratòries que ha viscut Sant Joan, una de nacional i la internacional actual; i per altra banda, involucràvem dues generacions diferents de persones, una d’adults i una d’adolescents, la qual cosa ha donat un resultat molt satisfactori i enriquidor.
Així, doncs, els col·lectius que es van involucrar en el projecte van ser el grup de nois i noies de l’Aula d’Acollida de l’Institut Quercus, d’entre 15 i 18 anys d’edat; i alumant voluntari del Centre de Formació de Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada, entre els quals hi havia persones arribades a Sant Joan precedents d’Andalusia i Castella fa quatre dècades i també persones arribades recentment procedents del Marroc o països de l’Est, com Ucraïna o Romania.
El documental, que es va realitzar al llarg de prop de vuit mesos, s’estructura en sis blocs. En el primer, titulat Un poble que creix i canvia, s’ubica el municipi i se’n fa una breu presentació. El segon bloc, Els primers d’arribar, parla de la primera gran onada immigratòria que va viure Sant Joan de Vilatorrada ara fa quaranta anys. En aquest bloc el protagonisme recau sobre els homes i dones de l’Escola d’Adults.
El següent bloc, titulat El món es fa més petit, presenta l’onada immigratòria actual, protagonitzada per persones que arriben procedents de diversos racons del planeta. Aquí els i les protagonistes ja són els nois i noies de l’Aula d’Acollida.
El quart bloc, titulat Pequín és tan a prop com Sevilla, és, sens dubte el que mostra una de les parts més interessants i enriquidores del documental: l’intercanvi d’experiències i vivències entre joves i grans, entre els que es van moure dins el mateix territori nacional i els qui ho han fet travessant fronteres. Junts, van parlar del temps que va durar el seu viatge des del lloc d’orígen, les sensacions que van sentir quan van entrar per primera vegada a Sant Joan de Vilatorrada, les diferències respecte el seu poble o ciutat natal, les sensacions i sentiments dels primers dies, les dificultats que hi van trobar...
El següent bloc, titulat A mi també m’agrada... posa en evidència que vinguem d’on vinguem, siguem d’on siguem, en el fons, tenim més coses en comú de les que ens pensem. En aquest cas s’entrevista tan als joves de l’Aula d’Acollida com altres joves del mateix institut, nascuts a Sant Joan de Vilatorrada.
Per últim el darrer bloc està reservat a les conclusions, o més aviat a la conclusió que una de les senyores participants tant bé va recollir i resumir en un comentari fet en una de les sessions i que apareix en el reportatge: “el otro día me encontré a los dos chinitos y a Amina en el médico y me saludaron. Y me hizo mucha ilusion porque vi que la gente del grupo ahora nos conocemos y nos podemos saludar por la calle y hasta nos podemos hacer un favor si hace falta”
Tot el documental està íntegrament enregistrat a Sant Joan de Vilatorrada. Gran part de les imatges han estat enregistrades als carrers i places del poble, on s’ha entrevistat veïns i veïnes. Altres escenaris que apareixen al documental són les aules de l’Escola d’Adults, l’Aula d’Acollida de d’institut i les dependències de l’Ajuntament, que les nois i noies van visitar durant la realització del documental, així com també apareixen fotografies de Sant Joan quaranta anys enrere dels participants de l’Escola d’Adults.
El principal objectiu del projecte era tractar un tema tan actual com és el de la immigració. I ho volíem fer no des dels estereotips i prejudicis tan predominants a la societat sinó des d’una visió positiva del fet migratori, no pas com un problema sinó com una realitat, un repte i una oportunitat d’enriquiment.
Un altre objectiu que perseguia la realització del documental era involucrar els nois i noies de l’Aula d’Acollida en un treball atractiu i interessant que els permetés treballar diversos aspectes: llenguatge, creativitat, relacions humanes i coneixement de l’entorn. Com s’ha dit, es tractava de nois i noies recentment arribats al municipi ja que no portaven ni dos anys al territori, amb importants dificultats lingüístiques. La realització del documental els ha permès, entre altres coses, conèixer-se més entre ells i conèixer l’entorn que els envolta, ja que han descobert part de la història del poble que els acull i els principals serveis que el municipi els ofereix.
Una de les qüestions més transcendents del procés de realització del documental és el vincle que s’ha anat creant entre els participants al llarg dels mesos que ha durat el projecte. No només entre el grup de joves i entre el grup d’adults sinó entre ambdues generacions. La gravació del documental ha permès posar en contacte persones que, si no hagués estat per la participació en el projecte, probablement no s’haurien dirigit mai la paraula, i és que, com passa moltes vegades, existeix una certa reticència a allò desconegut i, encara avui, les persones nouvingudes des d’un país estranger són vistes com quelcom estrany. Les sessions d’intercanvi d’experiències i vivències van donar lloc a moments i imatges d’un alt contingut emocional, que han estat molt enriquidors per totes les parts.
El projecte i el reportatge tenen un rerefons clar. Com hem dit volíem i crèiem que havíem de donar una visió positiva del fet migratori. Però el reportatge també mostra com Sant Joan de Vilatorrada és un poble de tothom i per a tothom però que, a la vegada, cadascú el viu d’una forma única. Un poble de tothom perquè el construeixen el conjunt de veïns i veïnes i on conviuen amb uns mateixos drets i uns mateixos deures. I a la vegada un poble de cadascú, perquè malgrat conviure en un mateix entorn, cadascú viu la seva vida i cadascú té una realitat diferent. I el mateix passa amb la història personal dels i les protagonistes del documental: tan els que han arribat ara com els qui ho van fer fa quaranta anys comparteixen una història que, a la vegada, és diferent i personal per a cadascú. Sant Joan de Vilatorrada el construïm tots i totes, siguem d’on siguem i vinguem d’on vinguem, i el més important és sentir que formem part d’aquest mateix trencaclosques gegant i divers que és avui el nostre poble.
Sense cap mena de dubte des de la Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament com des de la mateixa Escola d’Adults i l’Institut es fa una valoració molt positiva del projecte que, més enllà, del resultat final ha permès crear uns lligams personals i de treball conjunt forts entre els i les participants. Però val la pena també destacar les relacions que s’han establert entre les tres institucions que han participat en el projecte: Institut, Escola d’Adults i Ajuntament i que han tingut gran transcendència. Tres serveis amb unes dinàmiques i un funcionament interns tant diferents vam ser capaços de posar-nos d’acord, d’adaptar-nos i de construir junts un gran projecte. Aquesta experiència ens convenç i ens referma de la necessitat d’un treball en xarxa. Avui en ple segle XXI si realment volem que l’educació sigui un veritable motor de canvi i de construcció de ciutadania, es fa imprescindible trencar barreres i impulsar projectes conjunts. Des de l’Ajuntament podríem haver impulsat el projecte en solitari, i amb només l’Aula d’Acollida de l’IES o l’Escola d’Adults, hauria costat menys esforços i hauria sigut més fàcil. Però no hauria tingut cap mena de sentit haver-ho fet sense escoltar ni tenir en compte el agents que des de fa temps estan en contacte directe amb persones migrades. Si així ho haguéssim fet la feina de molts hauria servit de ben poca cosa. El De tothom, de cadascú no és pas un punt i final sinó un punt i seguit. L’inici de tot un procés de col·laboracions conjuntes que esperem que sigui llarg.
ALBERT MARAÑÓN LEDESMA
Regidor d’Immigració; Participació Ciutadana i; Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.
FLORA GRANÉ I RAMON BARLAM
Professorat de l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus
GUILLERMINA MARTÍNEZ
Directora del Centre Municipal de Formació de Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada.
UN PROJECTE AMB PUNT I SEGUIT
L’estiu del 2007, a través del Consell Comarcal del Bages, la Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada rebia una proposta de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. Ens proposaven embrancar-nos en un projecte educatiu basat en la creació d’un reportatge audiovisual sobre la immigració al nostre municipi. Era sense cap mena de dubte una proposta arriscada. La Regidoria d’Immigració, una regidoria nova en aquesta legislatura, sense estructura, que per aquells tot just feia un mes que existia, havia d’impulsar un projecte que implicava altres agents. Una proposta arriscada però a la vegada molt engrescadora i molt il·lusionant. Per això, sent conscients en tot moment de les dificultats que es plantejarien, però sent conscients també que era una oportunitat per fer un gran projecte que no podíem desaprofitar, vam acceptar.
La proposta feta per la Diputació anava dirigida a l’alumnat de l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus. Durant uns mesos aquests nois i noies que feia poc que havien arribat de llocs tan diversos com Ucraïna, Marroc, Rússia, Romania, la Xina o Gàmbia s’havien de convertir en actors i actrius, càmeres, productors, directors i directores, guionistes, etc.
Però la realitat migratòria del municipi té una llarga història i per tant la única implicació de l’Aula d’Acollida de l’IES, oferia un projecte actual perquè s’implicava la immigració recent, però parcial. Sant Joan de Vilatorrada és un poble que ha crescut, en gran part, gràcies a la immigració. Gran part dels veïns i veïnes del Sant Joan actual som fills/es, néts/es i parents d’una gent que fa uns quaranta anys van arribar al municipi en busca d’un lloc de treball a les fàbriques, procedents majoritàriament d’Andalusia o Castella. Per aquest motiu, perquè la realitat migratòria de Sant Joan no es limita a l’actualitat, vam pensar que seria una bona idea implicar en el projecte alguns dels protagonistes d’aquella primera gran onada migratòria. Així doncs, vam proposar al Centre de Formació de Persones Adultes que entressin a formar part del projecte audiovisual que ens ocupava. Aquest fet a més, suposava en certa manera un reconeixement a la seva tasca. I és que avui, si a Sant Joan per sort mai hi hagut grans problemes i conflictes d’exclusió social és en part gràcies a l’Escola d’Adults. El centre durant anys ha sigut i és un motor d’inclusió que ha contribuït d’una manera fonamental en el procés de socialització de molta gent, i en especial de les persones migrades.
D’aquesta manera aconseguíem tres coses importants: involucrar els i les protagonistes de les dues onades migratòries que ha viscut Sant Joan, una de nacional i la internacional actual; i per altra banda, involucràvem dues generacions diferents de persones, una d’adults i una d’adolescents, la qual cosa ha donat un resultat molt satisfactori i enriquidor.
Així, doncs, els col·lectius que es van involucrar en el projecte van ser el grup de nois i noies de l’Aula d’Acollida de l’Institut Quercus, d’entre 15 i 18 anys d’edat; i alumant voluntari del Centre de Formació de Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada, entre els quals hi havia persones arribades a Sant Joan precedents d’Andalusia i Castella fa quatre dècades i també persones arribades recentment procedents del Marroc o països de l’Est, com Ucraïna o Romania.
El documental, que es va realitzar al llarg de prop de vuit mesos, s’estructura en sis blocs. En el primer, titulat Un poble que creix i canvia, s’ubica el municipi i se’n fa una breu presentació. El segon bloc, Els primers d’arribar, parla de la primera gran onada immigratòria que va viure Sant Joan de Vilatorrada ara fa quaranta anys. En aquest bloc el protagonisme recau sobre els homes i dones de l’Escola d’Adults.
El següent bloc, titulat El món es fa més petit, presenta l’onada immigratòria actual, protagonitzada per persones que arriben procedents de diversos racons del planeta. Aquí els i les protagonistes ja són els nois i noies de l’Aula d’Acollida.
El quart bloc, titulat Pequín és tan a prop com Sevilla, és, sens dubte el que mostra una de les parts més interessants i enriquidores del documental: l’intercanvi d’experiències i vivències entre joves i grans, entre els que es van moure dins el mateix territori nacional i els qui ho han fet travessant fronteres. Junts, van parlar del temps que va durar el seu viatge des del lloc d’orígen, les sensacions que van sentir quan van entrar per primera vegada a Sant Joan de Vilatorrada, les diferències respecte el seu poble o ciutat natal, les sensacions i sentiments dels primers dies, les dificultats que hi van trobar...
El següent bloc, titulat A mi també m’agrada... posa en evidència que vinguem d’on vinguem, siguem d’on siguem, en el fons, tenim més coses en comú de les que ens pensem. En aquest cas s’entrevista tan als joves de l’Aula d’Acollida com altres joves del mateix institut, nascuts a Sant Joan de Vilatorrada.
Per últim el darrer bloc està reservat a les conclusions, o més aviat a la conclusió que una de les senyores participants tant bé va recollir i resumir en un comentari fet en una de les sessions i que apareix en el reportatge: “el otro día me encontré a los dos chinitos y a Amina en el médico y me saludaron. Y me hizo mucha ilusion porque vi que la gente del grupo ahora nos conocemos y nos podemos saludar por la calle y hasta nos podemos hacer un favor si hace falta”
Tot el documental està íntegrament enregistrat a Sant Joan de Vilatorrada. Gran part de les imatges han estat enregistrades als carrers i places del poble, on s’ha entrevistat veïns i veïnes. Altres escenaris que apareixen al documental són les aules de l’Escola d’Adults, l’Aula d’Acollida de d’institut i les dependències de l’Ajuntament, que les nois i noies van visitar durant la realització del documental, així com també apareixen fotografies de Sant Joan quaranta anys enrere dels participants de l’Escola d’Adults.
El principal objectiu del projecte era tractar un tema tan actual com és el de la immigració. I ho volíem fer no des dels estereotips i prejudicis tan predominants a la societat sinó des d’una visió positiva del fet migratori, no pas com un problema sinó com una realitat, un repte i una oportunitat d’enriquiment.
Un altre objectiu que perseguia la realització del documental era involucrar els nois i noies de l’Aula d’Acollida en un treball atractiu i interessant que els permetés treballar diversos aspectes: llenguatge, creativitat, relacions humanes i coneixement de l’entorn. Com s’ha dit, es tractava de nois i noies recentment arribats al municipi ja que no portaven ni dos anys al territori, amb importants dificultats lingüístiques. La realització del documental els ha permès, entre altres coses, conèixer-se més entre ells i conèixer l’entorn que els envolta, ja que han descobert part de la història del poble que els acull i els principals serveis que el municipi els ofereix.
Una de les qüestions més transcendents del procés de realització del documental és el vincle que s’ha anat creant entre els participants al llarg dels mesos que ha durat el projecte. No només entre el grup de joves i entre el grup d’adults sinó entre ambdues generacions. La gravació del documental ha permès posar en contacte persones que, si no hagués estat per la participació en el projecte, probablement no s’haurien dirigit mai la paraula, i és que, com passa moltes vegades, existeix una certa reticència a allò desconegut i, encara avui, les persones nouvingudes des d’un país estranger són vistes com quelcom estrany. Les sessions d’intercanvi d’experiències i vivències van donar lloc a moments i imatges d’un alt contingut emocional, que han estat molt enriquidors per totes les parts.
El projecte i el reportatge tenen un rerefons clar. Com hem dit volíem i crèiem que havíem de donar una visió positiva del fet migratori. Però el reportatge també mostra com Sant Joan de Vilatorrada és un poble de tothom i per a tothom però que, a la vegada, cadascú el viu d’una forma única. Un poble de tothom perquè el construeixen el conjunt de veïns i veïnes i on conviuen amb uns mateixos drets i uns mateixos deures. I a la vegada un poble de cadascú, perquè malgrat conviure en un mateix entorn, cadascú viu la seva vida i cadascú té una realitat diferent. I el mateix passa amb la història personal dels i les protagonistes del documental: tan els que han arribat ara com els qui ho van fer fa quaranta anys comparteixen una història que, a la vegada, és diferent i personal per a cadascú. Sant Joan de Vilatorrada el construïm tots i totes, siguem d’on siguem i vinguem d’on vinguem, i el més important és sentir que formem part d’aquest mateix trencaclosques gegant i divers que és avui el nostre poble.
Sense cap mena de dubte des de la Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament com des de la mateixa Escola d’Adults i l’Institut es fa una valoració molt positiva del projecte que, més enllà, del resultat final ha permès crear uns lligams personals i de treball conjunt forts entre els i les participants. Però val la pena també destacar les relacions que s’han establert entre les tres institucions que han participat en el projecte: Institut, Escola d’Adults i Ajuntament i que han tingut gran transcendència. Tres serveis amb unes dinàmiques i un funcionament interns tant diferents vam ser capaços de posar-nos d’acord, d’adaptar-nos i de construir junts un gran projecte. Aquesta experiència ens convenç i ens referma de la necessitat d’un treball en xarxa. Avui en ple segle XXI si realment volem que l’educació sigui un veritable motor de canvi i de construcció de ciutadania, es fa imprescindible trencar barreres i impulsar projectes conjunts. Des de l’Ajuntament podríem haver impulsat el projecte en solitari, i amb només l’Aula d’Acollida de l’IES o l’Escola d’Adults, hauria costat menys esforços i hauria sigut més fàcil. Però no hauria tingut cap mena de sentit haver-ho fet sense escoltar ni tenir en compte el agents que des de fa temps estan en contacte directe amb persones migrades. Si així ho haguéssim fet la feina de molts hauria servit de ben poca cosa. El De tothom, de cadascú no és pas un punt i final sinó un punt i seguit. L’inici de tot un procés de col·laboracions conjuntes que esperem que sigui llarg.
ALBERT MARAÑÓN LEDESMA
Regidor d’Immigració; Participació Ciutadana i; Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.
FLORA GRANÉ I RAMON BARLAM
Professorat de l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus
GUILLERMINA MARTÍNEZ
Directora del Centre Municipal de Formació de Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada.
1 comentaris:
vaig veure el documental per TV, em va agradar molt l'integracio del noi xines en vers a la llengua catalana PERFECTE i en molt poc temps, no tant l'integracio de la Sra. despres de 40 anys i dient que l'enten pero no ens el parla, demostra el seu poc interes per la integracio, o es que nomes em de esforcarnos per integrar-los uns quants?.
Publica un comentari