A poques hores del final de la campanya, m'assento davant l'ordinador per explicar tot allò que he explicat a altres persones però que de vegades per poc temps i alguns dies per mandra no he apuntat al blog, perquè diumenge votaré ICV-EUiA.
Al llarg d'aquests dies molta gent es pregunta perquè serveix Europa i com incideix Europa en les nostres vides. I la veritat és que serveix per molt (n'hauria de servir per més) i incideix, i molt. Podríem dir que Europa marca grans linies al voltant de les quals després giren les legislacions de cadascun dels estats. De fet a Espanya un 70% de les lleis són fruit de directives europees; grans línies que s'han marcat i decidit des d'Europa i que després els estats tenen l'encàrrec de traslladar als seus països.
Hi ha una cosa però, que si que és veritat, Europa, l'Europa que coneixem no es preocupa dels problemes reals del conjunt de ciutadans i ciutadanes; no es preocupa dels treballadors i treballadores, de les persones dependents, de la gent jove o de les persones nouvingudes. En el context actual, no es preocupa per quin impacte té la crisi sobre la gran majoria de la ciutadania europea. Pensa en uns quants, en els quants que durant anys han guanyat i que avui continuen guanyant però menys, es preocupa dels poderosos.
Però com dic, aquesta és l'Europa que hem conegut en els darrers anys, aquesta Europa, l'Europa que gira cap a la dreta. Europa de per si no és això, Europa de per si no gira cap a la dreta, Europa pot ser una altra cosa. Tot depèn de la majoria que hi hagi al Parlament Europeu, i això és el que es decideix demà passat diumenge.
Durant aquests dies hi ha, podríem dir, hi ha diversos partits que han fet seu el missatge de que la crisi no l'han de pagar els treballadors i treballadores. Però com diu el refrany del dicho al hecho hay un gran trecho.
El PSC en els seus cartells electorals apareixen retratats els que segons ells són els culpables de la crisi (Aznar, Bush, Berlusconi...) però se n'han deixat algun, la senyora Merkel i el senyor Barrosso, Sarkozy, tots tres referents de la dreta avui a Europa, tots trets avui amb responsabilitats públiques (no com el senyor Aznar o el Bush) i tots tres, en repetides ocasions han rebut el suport del Partit Socialista. Segons Maria Badia, la candidata socialista, la crisi no la poden pagar els treballadors i treballadores, però el seu company Montilla ha reclamat en diverses ocasions una reforma laboral per posar les coses encara més fàcils als empresaris; i els seus companys del govern central van rebutjar posicionar-se en contra de la jornada laboral de les 65 hores al Consell Europeu. Segons Maria Badia, els paradisos fiscals han de desaparèixer però en diverses ocasions el seu grup ha votat en contra de la Taxa Tobin, que gravi amb impostos aquestes transaccions. Durant aquests dies ens han venut que el PSC-PSOE és l'antitesi del PP, però durant aquesta legislatura en un prop del 80% de les ocasions ha votat el mateix que el PP.
Raül Romeva, eurodiputat d'ICV-EUiA aquesta darrera legislatura i candidat de la coalició, ha estat durant aquests cinc anys l'eurodiputat espanyol més treballador i el segon del conjunt d'Europa (ho diuen les estadistiques del Parlament). Durant aquests cinc anys ha estat la veu de "ha estat la veu dels treballadors i treballadores, dels i les ecologistes (és l'únic candidats que aposta decididament per tancar les nuclears), dels i les joves, de les dones, de les persones nouvingudes, de la gent gran, de les persones sense autonomia personal, dels i les pobres, dels i les palestines, dels gays, lebianes, transsexuals, bisexuals, dels i les defensores dels drets humans, de les ONGd, del moviment per la pau, dels drets dels animals, de les i els antitrasgènics..." I durant els propers 5 anys ho pot i ho vol continuar sent.
Demà passat diumenge el veritable vot útil perquè la gent d'esquerres, ecologista i feminista tingui veu al Parlament Europeu és ICV-EUiA. Romeva ha sigut l'altaveu dels treballadors i treballadores i ho pot continuar sent. No tenim perquè votar en contra de ningú pel mal menor, si no que cal votar amb el cor i decididament per allò que es creu. Jo votaré ICV-EUiA, votaré perquè en Raül Romeva torni a ser eurodiputat.