UN RECONEIXEMENT NECESSARI I IMPRESCINDIBLE
Dissabte passat a la tarda vaig tenir l'oportunitat d'assistir a l'acte d'homenatge als represaliats pel franquisme de les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès, que es va dur a terme al Teatre Conservatori de Manresa, organitzat per la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat.
Vaig marxar de l'acte amb un parell d'impressions. La primera, sorprès i emocionat per l'acte en el seu conjunt però en especial pel testimoni d'en Ramon Codina, que tot i fer una pila d'anys de la postguerra i la dictadura recordava tot tipus de detalls. Sovint, quan estudiem la història, quedem hipnotitzats per les xifres, que són importants, però oblidem que darrere d'aquestes hi han històries reals de persones i famílies que van patir la crueltat i repressió del franquisme.
I la segona impressió que em vaig endur és que ja anava sent hora que les institucions democràtiques del nostre país realitzessin homenatges a aquelles persones que van patir tot tipus de repressió lluitant per la llibertat, la democràcia i la justícia.
A la part final de l'acte i en representació de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, vaig entregar el diploma de reconeixement a un senyor santjoanenc represaliat. No sé si oblidaré, el seu "gràcies" emocionat, i els seus ànims a continuar lluitant per allò que creiem. Estic segur però que som nosaltres que n'hem d'estar profundament agraïts i especialment la gent, com la meva generació, que vam tenir la sort de néixer en democràcia.
Vaig marxar de l'acte amb un parell d'impressions. La primera, sorprès i emocionat per l'acte en el seu conjunt però en especial pel testimoni d'en Ramon Codina, que tot i fer una pila d'anys de la postguerra i la dictadura recordava tot tipus de detalls. Sovint, quan estudiem la història, quedem hipnotitzats per les xifres, que són importants, però oblidem que darrere d'aquestes hi han històries reals de persones i famílies que van patir la crueltat i repressió del franquisme.
I la segona impressió que em vaig endur és que ja anava sent hora que les institucions democràtiques del nostre país realitzessin homenatges a aquelles persones que van patir tot tipus de repressió lluitant per la llibertat, la democràcia i la justícia.
A la part final de l'acte i en representació de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, vaig entregar el diploma de reconeixement a un senyor santjoanenc represaliat. No sé si oblidaré, el seu "gràcies" emocionat, i els seus ànims a continuar lluitant per allò que creiem. Estic segur però que som nosaltres que n'hem d'estar profundament agraïts i especialment la gent, com la meva generació, que vam tenir la sort de néixer en democràcia.
0 comentaris:
Publica un comentari