CREIXEM CONVIVINT
Aquesta tarda presentem en roda de premsa l'exposició fotogràfica CREIXEM CONVIVINT el darrer projecte que hem portat a terme des de la regidoria d'Immigració amb la col·laboració de tots els centres educatius de primària, secundària i adults de Sant Joan de Vilatorrada (CEIP Ametllers, CEIPP Collbaix, CEIP Joncadella, IES Quercus, Centre Municipal de Formació de Persones Adultes, i el Centre de Formació Persones Adultes Carme Karr) i el Programa LIC del Departament d'Educació de la Generalitat.
El resultat final del projecte consisteix en una exposició fotogràfica de diverses situacions quotidianes dels i les alumnes de cadascun dels centres educatius; i de les reflexions que tots ells al llarg del projecte han fet sobre allò que creuen que els aporta la convivència. L'exposició reflecteix dos aspectes clau:
- la realitat i història de Sant Joan de Vilatorrada. Un poble que ha crescut a cop d'onades migratòries. Sense la immigració andalusa dels anys 60 (de la que moltíssima gent en som fills o néts) i sense la immigració actual provinent d'altres països Sant Joan no seria el trencaclosques gegant què és avui. I un poble on la diversitat de cultures i nacionalitats no ha suposat (per sort!) situacions de conflicte social.
- siguem d'on siguem ens uneixen més coses que no pas ens separen. Siguem d'on siguem i tinguem la cultura que tinguem amb una mateixa edat ens uneixen certes aficions i gustos i les ganes de compartir-los.
És aquesta convivència, aquestes ganes de compartir i sumar esforços, que ens ajuden a créixer, créixer com a persones i créixer com a poble.
I sens dubte l'exposició és també un bon antídot contra la intolerància i xenofòbia, i contra aquells discursos que, en contra dels drets humans fonamentals, ens volen fer creure que l'immigració és l'orígen de tots els nostres mals.
No puc ni vull acabar aquesta entrada sense fer un agraïment especial a qui realment ha treballat en aquest projecte. Sense la il·lusió i el compromís que els centres educatius i el cos tècnic de l'Ajuntament i el Programa LIC han demostrat des del primer dia el projecte no hauria estat possible. I sense el compromís quotidià d'uns i altres en pro de la convivència, l'exposició no podria transmetre el què transmet.
------------------------------------------------------------------------------------------------
L'exposició recorre des d'aquesta setmana tots els centres educatius que hi han participat i el mes de juny es podrà visitar a la Biblioteca Cal Gallifa. Us recomano que si teniu oportunitat la visiteu. Teniu el calendari detallat al web de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.
El resultat final del projecte consisteix en una exposició fotogràfica de diverses situacions quotidianes dels i les alumnes de cadascun dels centres educatius; i de les reflexions que tots ells al llarg del projecte han fet sobre allò que creuen que els aporta la convivència. L'exposició reflecteix dos aspectes clau:
- la realitat i història de Sant Joan de Vilatorrada. Un poble que ha crescut a cop d'onades migratòries. Sense la immigració andalusa dels anys 60 (de la que moltíssima gent en som fills o néts) i sense la immigració actual provinent d'altres països Sant Joan no seria el trencaclosques gegant què és avui. I un poble on la diversitat de cultures i nacionalitats no ha suposat (per sort!) situacions de conflicte social.
- siguem d'on siguem ens uneixen més coses que no pas ens separen. Siguem d'on siguem i tinguem la cultura que tinguem amb una mateixa edat ens uneixen certes aficions i gustos i les ganes de compartir-los.
És aquesta convivència, aquestes ganes de compartir i sumar esforços, que ens ajuden a créixer, créixer com a persones i créixer com a poble.
I sens dubte l'exposició és també un bon antídot contra la intolerància i xenofòbia, i contra aquells discursos que, en contra dels drets humans fonamentals, ens volen fer creure que l'immigració és l'orígen de tots els nostres mals.
No puc ni vull acabar aquesta entrada sense fer un agraïment especial a qui realment ha treballat en aquest projecte. Sense la il·lusió i el compromís que els centres educatius i el cos tècnic de l'Ajuntament i el Programa LIC han demostrat des del primer dia el projecte no hauria estat possible. I sense el compromís quotidià d'uns i altres en pro de la convivència, l'exposició no podria transmetre el què transmet.
------------------------------------------------------------------------------------------------
L'exposició recorre des d'aquesta setmana tots els centres educatius que hi han participat i el mes de juny es podrà visitar a la Biblioteca Cal Gallifa. Us recomano que si teniu oportunitat la visiteu. Teniu el calendari detallat al web de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.
3 comentaris:
Aquesta activitat tindria sentit si estigués enmarcada en un pla estratègic d'actuació en matèria de promoció de la convivència al poble. És una llastima, però sense una reflexió técnica (científica) entorn quins objectius volem aconseguir en aquest sentit activitats com aquesta (i també per exemple la campanya publicitaria procivisme que veiem aquests dies pel poble) son "bolets" que neixen i moren sense cap sentit i que només serveixen per cobrir l'expedient, mal anomenat, "polític".
Gràcies.
No comparteixo el sentit del últim comentari. La gent estem farts de plans estratègics, estudis, prospeccions, informes, avalucacions,...Menys pensar i mès actuar. No cal un estudi estratègic per millor el civisme a un poble. Realment creus que no tè cap sentit aquesta campanya? doncs sembla que aquesta opinio no es compartida amb la comunitat educativa del municipi, de la que formo part, així que menys teories i mès pràctiques!!!!
Ah, per cert, estem obertes a qualsevol ajuda i/o col.laboració! Quan comencem?
Com a membre de la comunitat educativa vosté sap que intervenir en el medi social no pot fer-se sense una acurada planificació ni sense un conjunt de mesures (activitats) dirigides a uns objectius.
Comparteixo el seu punt de vista sobre la sobrecàrrega de de plans estratègics, estudis, prospeccions, informes, avaluacions, però crec que aquest malestar el genera la manca de capacitat (amb excepcions) per dur a terme tot el que "es pensa", però això no té RES a veure amb la demanda que faig al post. Que cal actuar més? evidentment. Però si no ho fem de forma reflexiva i integral no generarem canvis en la realitat.
Gràcies.
Publica un comentari