DEFENSEM LA VOLUNTAT POPULAR. DEFENSEM L'ESTATUT.

Article publicat a Manresainfo.cat el 10 de juliol de 2010

Indignació, ofensa, rebuig, ràbia, i perquè no, malgrat ens ho poguéssim esperar, també sorpresa, són algunes de les sensacions i sentiments que em van aflorar el passat dilluns 28 de juny en conèixer el sentit de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) davant els recursos presentats contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Arribem aquí no per accident si no fruït dels recursos del PP, el Defensor del Pueblo i diverses comunitats autònomes, després d'haver-se dedicat durant temps a atiar una campanya d'atac contra Catalunya i el seu text estatutari. Per tant no ens trobem tampoc davant d'una decisió, la del TC, qualsevol.

Aquesta és sense cap mena de dubte una sentència que trenca violentament el pacte entre Catalunya i Espanya, que segresta i qüestiona la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum del 18 de juny de 2006. Podem ser més o menys catalanistes, ser o no independentistes, voler més o menys autogovern i apostar per un o altre futur per Catalunya; però el què està clar és que des del mínim sentit democràtic cal que rebutgem una sentència que contra allò expressat a les urnes decideix quin ha de ser el model d'estat.

I una sentència feta per un Tribunal Constitucional absolutament deslegitimat, amb jutges recusats, d'altres en pròrroga, set esborranys de sentència i una votació final per blocs que no té precedents jurídics.

La mateixa Constitució proclama en el seu article 1.2 que la sobirania resideix en el poble espanyol del que emanen tots els poders de l'Estat. És per tant tolerable i acceptable que un tribunal sense cap tipus de legitimitat, se salti i violi aquesta sobirania expressada en el pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, i ratificat per referèndum?

A partir d'ara ni de molt lluny es tanca cap etapa, s'obre una fractura sense precedents. I davant d'això el què cal és que el poble de Catalunya surti al carrer el 10 de juliol, de manera unitària fent explícit el què sempre hem dit, que “som un sol poble”. El què cal és fermesa, exigint el compliment del pacte, i voluntat democràtica, exigint que es respecti la voluntat expressada en referèndum.

Diguin el què diguin els jutges som una nació i ho serem mentre els catalans i catalanes així ho expressin, perquè cap sentència canviarà la nostra voluntat. Parafresejant Lluís Llach ens diran que esperem massa, i és clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot. Ens diran que volem massa, i és clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. I ens diran que tenim massa pressa, i és clar que sí, tenim pressa, molta pressa i ho volem tot. Volem tot l'Estatut.