LABORDETA, TOT UN EXEMPLE

M' he llevat aquest matí amb una d'aquelles notícies gens esperades. En Labordeta ens ha deixat.

El primer record que en tinc és a finals de la primera legislatura que va ser diputat de la Chunta Aragonesista. Jo, amb quinze anys, assegut al sofà seguint en directe algun dels debats del Congrés dels Diputats amb una sensació d'indignació i cansament. I de sobte va aparèixer ell, amb una de les seves grans virtuts, el parlar clar, sense marejar la perdiu, amb el missatge clar, directe i contundent.

Enmig d'un sentiment de decepció pel panorama polític del moment, era el millor reflexe de que hi ha una manera diferent de fer política. Una manera de fer política des dels valors i no dels interessos, des de l'honestedat i des de la senzillesa. No calia que fes grans intervencions defensant el fet de fer política, el què feia era el millor exemple i la millor manera de convèncer algú. De fet recordo que a algú de la família, davant la típica pregunta de "perquè anar a votar?" davant la típica afirmació de "tots els polítics són iguals" li vaig recomanar que se l'escoltés, i que el seguís al final d'aquella legislatura tant moguda. M'imagino que va funcionar. A les municipals del 2003, a les autonòmiques del 2003 i amb més ganes que mai a les generals del 2004 va anar a votar i en cap més dinar familiar li vaig sentir la recurrent pregunta. Des d'aquell moment en Labordeta ha estat per mi, tot un referent.

Quan els periodistes del Congrés li van fer un reconeixement quan va deixar de ser diputat, ell va cantar una jota que deia "aqui se quedan los guapos y nos vamos los buenos". Doncs si hi ha "guapos" que es queden i una vegada més marxa un dels bons. I cada vegada en queden menys.

Intentarem seguir el seu exemple, no callant, enviant a la merda a tots aquells que voldrien que no obrissim la boca i treballant amb el somni de que "habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad"