Renovar-se o morir

Davant d'un problema hi ha moltes maneres d'actuar, hi ha solucions diverses i diferents a emprendre que tindran un o altre resultat. També davant la pirateria, hi ha moltes maneres d'afrontar-la i el govern sembla que la té clara. Després que el Congrés tombés la setmana passada la Llei Sinde, la ministra i el vicepresident amenacen amb una versió 2.0, que els permeti complir l'objectiu de la llei: poder tancar pàgines webs de descàrreges de manera express sense haver passat pels jutjats.

Aniria bé tenir en compte tot un seguit de coses abans de res, que intencionadament per no dir mai s'expliquen. No són pas dades ni fets ni arguments de collita pròpia sinó que simplement faig d'altaveu d'altra gent. Entre ells un periodista del que us recomano seguir el seu bloc, Nacho Escolar.

• La pirateria en el nostre país és un problema però no pas en la maginitud que se'ns ha volgut vendre. Espanya es troba al 79è lloc del ranquing de països amb pirateria lluny de les taxes del 95% que alguns interessadament han publicat.

• Si es tanca una pàgina se n'obre una altra. Va desparèixer Napster i en van aparèixer d'altres com emule o Kazaa. No és ni la primera ni la última vegada que passa. Per tant d'injusta la llei serà ineficaç. És el que passa quan fas una llei amb la que expressament has esquivat el diàleg i que genera un ampli rebuig.

• Amb internet i la revolució digital moltes coses han canviat, també els hàbits d'accés a la cultura, i la llei no s'ha ni molt menys adaptat. Avui qui més qui menys té un mp3 i aquest és juntament amb l'ordinador el seu mitjà habitual per escoltar música. Per tant, si la gent no porta els discos a sobre però si l'mp3 la gent seguirà comprant discos sencers (sabent que potser li agraden només dues de deu cançons), per després passar-los a l'mp3 i acabar deixant el disc mort de fàstic en un prestatge?

• En deu anys l'evolució de venda de música i dvds haurà caigut en picat, però l'evolució d'assistència a concerts de música i sales de cinema és clarament positiva (veure informes de l'Associació de Promotors Musicals o en el cas del cine fins i tot de l'SGAE). Potser és que la gent inverteix en música en directe el què abans invertia en música gravada. Clar que, segons ha dit algun artista, és la pirateria que els obliga a fer concerts. I jo que pensava que fer actuacions en directe ja formava part de la seva feina!

• Alguns artistes que aquests darrers mesos han defensat de manera més efervescent la Llei Sinde com Alejandro Sanz, que són els que més mal els fa la pirateria, tenen els seus comptes a Miami per exemple. Per tant ni tributen ni paguen impostos a l'Estat espanyol.

• A països com EEUU triomfen els serveis de streaming per internet que permeten gaudir de música i cine, en ocasions baixar-te'n de manera legal, pagant alguna tarifa plana. Aquests serveis s'han volgut i posar en marxa a Espanya però la situació pel que fa internet ho fa del tot impossible.

• A Espanya la banda ampla d'internet és de les més lentes i més cares, fet que no permet que serveis de streaming puguin triomfar. Potser les compamyies teefòniques són les primeres beneficiades que això segueixi així?

Estem d'acord en què s'ha de defensar la propietat intel·lectual i lluitar contra la pirateria però com? Permetent que la propietat intel·lectual la segueixi “defensant” l'SGAE que només busca el benefici propi i no acaba revertiunt gens en la pròpia cultura? Potser ha arribat el moment de no començar la casa per la teulada, actualitzar la llei de propitat intel·lectual a una època on internet és el mitjà per excel·lencia, d'exigir més aquells que més tenen i que més beneficiats surten de la pirateria. Potser ha arribat el moment de oferir alternatives, posar els elements necessaris perquè experiències com Spotify que de manera legal permeten gaudir de cultura a través d'internet tirin endavant i es popularitzin. Potser ha arribat el moment d'aplicar a la música el què moltes vegades s'ha dit de la moda: renovar-se o morir.