el blog del marañón

Renovar-se o morir

2010-12-30T17:59:00.001+01:00

Davant d'un problema hi ha moltes maneres d'actuar, hi ha solucions diverses i diferents a emprendre que tindran un o altre resultat. També davant la pirateria, hi ha moltes maneres d'afrontar-la i el govern sembla que la té clara. Després que el Congrés tombés la setmana passada la Llei Sinde, la ministra i el vicepresident amenacen amb una versió 2.0, que els permeti complir l'objectiu de la llei: poder tancar pàgines webs de descàrreges de manera express sense haver passat pels jutjats.

Aniria bé tenir en compte tot un seguit de coses abans de res, que intencionadament per no dir mai s'expliquen. No són pas dades ni fets ni arguments de collita pròpia sinó que simplement faig d'altaveu d'altra gent. Entre ells un periodista del que us recomano seguir el seu bloc, Nacho Escolar.

La pirateria en el nostre país és un problema però no pas en la maginitud que se'ns ha volgut vendre. Espanya es troba al 79è lloc del ranquing de països amb pirateria lluny de les taxes del 95% que alguns interessadament han publicat.
Si es tanca una pàgina se n'obre una altra. Va desparèixer Napster i en van aparèixer d'altres com emule o Kazaa. No és ni la primera ni la última vegada que passa. Per tant d'injusta la llei serà ineficaç. És el que passa quan fas una llei amb la que expressament has esquivat el diàleg i que genera un ampli rebuig.
Amb internet i la revolució digital moltes coses han canviat, també els hàbits d'accés a la cultura, i la llei no s'ha ni molt menys adaptat. Avui qui més qui menys té un mp3 i aquest és juntament amb l'ordinador el seu mitjà habitual per escoltar música. Per tant, si la gent no porta els discos a sobre però si l'mp3 la gent seguirà comprant discos sencers (sabent que potser li agraden només dues de deu cançons), per després passar-los a l'mp3 i acabar deixant el disc mort de fàstic en un prestatge?
En deu anys l'evolució de venda de música i dvds haurà caigut en picat, però l'evolució d'assistència a concerts de música i sales de cinema és clarament positiva (veure informes de l'Associació de Promotors Musicals o en el cas del cine fins i tot de l'SGAE). Potser és que la gent inverteix en música en directe el què abans invertia en música gravada. Clar que, segons ha dit algun artista, és la pirateria que els obliga a fer concerts. I jo que pensava que fer actuacions en directe ja formava part de la seva feina!
Alguns artistes que aquests darrers mesos han defensat de manera més efervescent la Llei Sinde com Alejandro Sanz, que són els que més mal els fa la pirateria, tenen els seus comptes a Miami per exemple. Per tant ni tributen ni paguen impostos a l'Estat espanyol.
A països com EEUU triomfen els serveis de streaming per internet que permeten gaudir de música i cine, en ocasions baixar-te'n de manera legal, pagant alguna tarifa plana. Aquests serveis s'han volgut i posar en marxa a Espanya però la situació pel que fa internet ho fa del tot impossible.
A Espanya la banda ampla d'internet és de les més lentes i més cares, fet que no permet que serveis de streaming puguin triomfar. Potser les compamyies teefòniques són les primeres beneficiades que això segueixi així?

Estem d'acord en què s'ha de defensar la propietat intel·lectual i lluitar contra la pirateria però com? Permetent que la propietat intel·lectual la segueixi “defensant” l'SGAE que només busca el benefici propi i no acaba revertiunt gens en la pròpia cultura? Potser ha arribat el moment de no començar la casa per la teulada, actualitzar la llei de propitat intel·lectual a una època on internet és el mitjà per excel·lencia, d'exigir més aquells que més tenen i que més beneficiats surten de la pirateria. Potser ha arribat el moment de oferir alternatives, posar els elements necessaris perquè experiències com Spotify que de manera legal permeten gaudir de cultura a través d'internet tirin endavant i es popularitzin. Potser ha arribat el moment d'aplicar a la música el què moltes vegades s'ha dit de la moda: renovar-se o morir.

LABORDETA, TOT UN EXEMPLE

2010-09-19T23:21:00.001+02:00

M' he llevat aquest matí amb una d'aquelles notícies gens esperades. En Labordeta ens ha deixat.

El primer record que en tinc és a finals de la primera legislatura que va ser diputat de la Chunta Aragonesista. Jo, amb quinze anys, assegut al sofà seguint en directe algun dels debats del Congrés dels Diputats amb una sensació d'indignació i cansament. I de sobte va aparèixer ell, amb una de les seves grans virtuts, el parlar clar, sense marejar la perdiu, amb el missatge clar, directe i contundent.

Enmig d'un sentiment de decepció pel panorama polític del moment, era el millor reflexe de que hi ha una manera diferent de fer política. Una manera de fer política des dels valors i no dels interessos, des de l'honestedat i des de la senzillesa. No calia que fes grans intervencions defensant el fet de fer política, el què feia era el millor exemple i la millor manera de convèncer algú. De fet recordo que a algú de la família, davant la típica pregunta de "perquè anar a votar?" davant la típica afirmació de "tots els polítics són iguals" li vaig recomanar que se l'escoltés, i que el seguís al final d'aquella legislatura tant moguda. M'imagino que va funcionar. A les municipals del 2003, a les autonòmiques del 2003 i amb més ganes que mai a les generals del 2004 va anar a votar i en cap més dinar familiar li vaig sentir la recurrent pregunta. Des d'aquell moment en Labordeta ha estat per mi, tot un referent.

Quan els periodistes del Congrés li van fer un reconeixement quan va deixar de ser diputat, ell va cantar una jota que deia "aqui se quedan los guapos y nos vamos los buenos". Doncs si hi ha "guapos" que es queden i una vegada més marxa un dels bons. I cada vegada en queden menys.

Intentarem seguir el seu exemple, no callant, enviant a la merda a tots aquells que voldrien que no obrissim la boca i treballant amb el somni de que "habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad"

LA CENTRALITZACIÓ DE LES URGÈNCIES NOCTURNES, UNA MESURA PRESA A CORRECUITA

2010-07-24T17:53:00.002+02:00

Article publicat a Manresainfo.cat el 24 de juliol de 2010

El passat dimecres 21 de juliol el Consell Rector Territorial de Salut de les comarques del Bages – Berguedà va aprovar definitivament un conjunt de mesures que a partir de finals del proper mes de setembre faran que el servei d’urgències noctures (de 20:00 a 8:00) es concentri a la ciutat de Manresa; deixant de prestar-se a les àrees de salut de Sant Joan Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet i Navarcles – Sant Fruitós – Santpedor).

En el seu moment, fa just un any quan es va fer públic aquest possible canvi, des d’ICV ja vam insistir en demanar que es tinguessin en compte dos qüestions que consideràvem i considerem fonamentals. En primer lloc enteníem que qualsevol mesura que comportés remodelacions en un servei bàsic i fonamental com l’assistència sanitària havia de comptar prèviament amb un procés de diàleg amb tots els municipis i agents implicats que assegurés un mínim grau d’acord. I crèiem i fèiem arribar l’avís que aquests possibles canvis havien d’estar adaptats al màxim al territori, tenint en compte el context geogràfic i de comunicacions de la comarca del Bages. No és el mateix centralitzar les urgències nocturnes a l’àrea metropolitana de Barcelona on els diversos municipis són molt propers entre ells amb unes comunicacions ràpides, que a la comarca del Bages, on existeixen diversos nuclis urbans petits, dispersos, força allunyats entre ells i amb comunicacions sovint dificultoses.

D’altra banda fèiem també una crida a que aquest debat s’abordés per part de tots els agents de manera serena, sense alimentar pors infundades, sense demagògies i posant l’interès públic en el centre.

Des d’aquelles primeres informacions fins ara ha passat un any. En el seu moment els responsables de la Regió Sanitària ens van assegurar que les possibles remodelacions no eren ni molt menys immiments. I el cert és que, cap a finals de primavera s’han volgut accelerar aquestes mesures i entenem que de manera precipitada i a correcuita s’han volgut decidir uns canvis que afecten de manera directa al conjunt de la població. A més, creiem que el fet que el servei es centralitzi només a Manresa no té en compte el context geogràfic i de comunicacions de la comarca, tal com havíem reclamat.

És per tot això que com a ICV, i des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Joan en el que som presents, vam reclamar el passat dimecres que s’ajornés la centralització i es reinicíés el procés de diàleg amb el propòsit d’assegurar un mínim consens ara inexistent, ja que tots els municipis directament afectats han mostrat les seves reticències. I a la vegada proposàvem que per tal d’adaptar la mesura al context geogràfic, es mantingués un dels equips de guàrdia amb ambulància permanent a l’Area de Salut de Sant Joan de Vilatorrada per cobrir la zona oest de la comarca.

Arribats a aquest punt, i una vegada presa la decisió de centralitzar el servei sense que cap de les dues reclamacions hagin sigut tingudes en compte, exigim que que durant els primers mesos en què hagin entrat en vigor els canvis es realitzi un seguiment i estudi objectiu oberts a canviar els aspectes del servei que hagin empitjorat.

DEFENSEM LA VOLUNTAT POPULAR. DEFENSEM L'ESTATUT.

2010-07-10T11:05:00.001+02:00

Article publicat a Manresainfo.cat el 10 de juliol de 2010

Indignació, ofensa, rebuig, ràbia, i perquè no, malgrat ens ho poguéssim esperar, també sorpresa, són algunes de les sensacions i sentiments que em van aflorar el passat dilluns 28 de juny en conèixer el sentit de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) davant els recursos presentats contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Arribem aquí no per accident si no fruït dels recursos del PP, el Defensor del Pueblo i diverses comunitats autònomes, després d'haver-se dedicat durant temps a atiar una campanya d'atac contra Catalunya i el seu text estatutari. Per tant no ens trobem tampoc davant d'una decisió, la del TC, qualsevol.

Aquesta és sense cap mena de dubte una sentència que trenca violentament el pacte entre Catalunya i Espanya, que segresta i qüestiona la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum del 18 de juny de 2006. Podem ser més o menys catalanistes, ser o no independentistes, voler més o menys autogovern i apostar per un o altre futur per Catalunya; però el què està clar és que des del mínim sentit democràtic cal que rebutgem una sentència que contra allò expressat a les urnes decideix quin ha de ser el model d'estat.

I una sentència feta per un Tribunal Constitucional absolutament deslegitimat, amb jutges recusats, d'altres en pròrroga, set esborranys de sentència i una votació final per blocs que no té precedents jurídics.

La mateixa Constitució proclama en el seu article 1.2 que la sobirania resideix en el poble espanyol del que emanen tots els poders de l'Estat. És per tant tolerable i acceptable que un tribunal sense cap tipus de legitimitat, se salti i violi aquesta sobirania expressada en el pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, i ratificat per referèndum?

A partir d'ara ni de molt lluny es tanca cap etapa, s'obre una fractura sense precedents. I davant d'això el què cal és que el poble de Catalunya surti al carrer el 10 de juliol, de manera unitària fent explícit el què sempre hem dit, que “som un sol poble”. El què cal és fermesa, exigint el compliment del pacte, i voluntat democràtica, exigint que es respecti la voluntat expressada en referèndum.

Diguin el què diguin els jutges som una nació i ho serem mentre els catalans i catalanes així ho expressin, perquè cap sentència canviarà la nostra voluntat. Parafresejant Lluís Llach ens diran que esperem massa, i és clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot. Ens diran que volem massa, i és clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. I ens diran que tenim massa pressa, i és clar que sí, tenim pressa, molta pressa i ho volem tot. Volem tot l'Estatut.

CONTRA L'HOMOFÒBIA I LA TRANSFÒBIA "SANT JOAN T'ENTÉN!"

2010-05-19T22:30:00.005+02:00

Article publicat al diari Regió 7 de dimarts 18 de maig de 2010

Ahir,17 de maig, es commemorava el Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia. El mateix dia de fa només 20 anys, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) eliminava l'homosexualitat de la seva llista de malalties mentals. En ple segle XXI, però, l'OMS continua considerant la transsexualitat com un trastorn mental i no pas com el que és, una identitat sexual diferent de la majoritària.

L'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, des del ferm compromís amb els drets humans i amb la lluita contra la discriminació de qualsevol tipus, hem decidit sumar-nos a aquesta commemoració; no només de manera simbòlica, fent públic un simple posicionament, sinó també planificant i desenvolupant diverses accions englobades sota el lema "Sant Joan t'entén!". Sant Joan es consolida així com el municipi pioner a la comarca del Bages, la Catalunya Central i un dels pocs del país en la defensa decidida dels drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Malgrat que des de fa 20 anys, segons l'OMS, l'homosexualitat no és una malaltia, encara avui hi ha 72 països on l'homosexualitat es considera delicte i comporta penes de presó, i en 7 es preveu la pena de mort.

A casa nostra, afortunadament, les coses han canviat força. Amb la modificació del Codi Civil, fa cinc anys, que permet que una parella homosexual es casi i pugui adoptar criatures, es va assolir la plena igualtat de drets. D'altra banda, les persones transsexuals, gràcies a la llei d'identitat de gènere, tot i les clares mancances del text, poden canviar el nom de la seva documentació sense necessitat de passar pel quiròfan.

Però si una cosa ha quedat demostrada és que les lleis no són varetes màgiques que canviïn la societat de la nit al dia. Encara avui hi ha qui veu amb recel que existeixin maneres d'estimar i maneres de sentir-se diferents de la seva, diferents de les tradicionals. L'homofòbia i la transfòbia continuen sent una realitat. Una prova en són el nombre creixent de casos de bullying homòfob o les denúncies, també en augment, que any rere any registren els Mossos d'Esquadra per agressions, insults, amenaces, acomiadaments improcedents de la feina... per ser homosexual, bisexual o transsexual.

I davant d'aquesta realitat hi ha qui no vol parlar-ne i qui considera que no cal, qui prefereix tapar-se els ulls i mirar cap a una altra banda. D'altres pensem que, fent invisible una realitat, no fem sinó perpetuar el desconeixement, els prejudicis i la discriminació. És només fent visible aquesta diversitat i sensibilitzant contra la discriminació que a la llarga aconseguirem transformar la societat i que els armaris deixin de tenir sentit. Al capdavall, el més important és que totes i tots podem tenir i tenim el dret a ser feliços, ens agradin els homes o les dones, ens sentim homes o dones.

CREIXEM CONVIVINT

2010-04-13T11:18:00.004+02:00

Aquesta tarda presentem en roda de premsa l'exposició fotogràfica CREIXEM CONVIVINT el darrer projecte que hem portat a terme des de la regidoria d'Immigració amb la col·laboració de tots els centres educatius de primària, secundària i adults de Sant Joan de Vilatorrada (CEIP Ametllers, CEIPP Collbaix, CEIP Joncadella, IES Quercus, Centre Municipal de Formació de Persones Adultes, i el Centre de Formació Persones Adultes Carme Karr) i el Programa LIC del Departament d'Educació de la Generalitat.

El resultat final del projecte consisteix en una exposició fotogràfica de diverses situacions quotidianes dels i les alumnes de cadascun dels centres educatius; i de les reflexions que tots ells al llarg del projecte han fet sobre allò que creuen que els aporta la convivència. L'exposició reflecteix dos aspectes clau:

- la realitat i història de Sant Joan de Vilatorrada. Un poble que ha crescut a cop d'onades migratòries. Sense la immigració andalusa dels anys 60 (de la que moltíssima gent en som fills o néts) i sense la immigració actual provinent d'altres països Sant Joan no seria el trencaclosques gegant què és avui. I un poble on la diversitat de cultures i nacionalitats no ha suposat (per sort!) situacions de conflicte social.

- siguem d'on siguem ens uneixen més coses que no pas ens separen. Siguem d'on siguem i tinguem la cultura que tinguem amb una mateixa edat ens uneixen certes aficions i gustos i les ganes de compartir-los.

És aquesta convivència, aquestes ganes de compartir i sumar esforços, que ens ajuden a créixer, créixer com a persones i créixer com a poble.

I sens dubte l'exposició és també un bon antídot contra la intolerància i xenofòbia, i contra aquells discursos que, en contra dels drets humans fonamentals, ens volen fer creure que l'immigració és l'orígen de tots els nostres mals.

No puc ni vull acabar aquesta entrada sense fer un agraïment especial a qui realment ha treballat en aquest projecte. Sense la il·lusió i el compromís que els centres educatius i el cos tècnic de l'Ajuntament i el Programa LIC han demostrat des del primer dia el projecte no hauria estat possible. I sense el compromís quotidià d'uns i altres en pro de la convivència, l'exposició no podria transmetre el què transmet.

------------------------------------------------------------------------------------------------
L'exposició recorre des d'aquesta setmana tots els centres educatius que hi han participat i el mes de juny es podrà visitar a la Biblioteca Cal Gallifa. Us recomano que si teniu oportunitat la visiteu. Teniu el calendari detallat al web de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.

ARRIBARAN A LA CAMPANYA?

2010-03-30T23:21:00.002+02:00

Ja fa setmanes que es va donar el tret de sortida a la precampanya per a les properes eleccions autonòniques previstes per a la tardor d'enguany. És hora de començar a parlar d'estratègia, de proclamar candidats o candidates a la presidència, de començar a pensar en el programa, i de començar a llançar els primers missatges.

I pel que sembla, si hem de jutjar pel que hem sentit aquests dies serà una campanya diferent que els dos principals partits (al cap i a la fi són els que marquen el to) ja han avançat que volen que sigui una campanya en positiu, per construir i no destruir, centrada en les propostes i no tant en els candidats.

Fa uns dies, CiU va presentar el seu primer lema: "Començar Il·lusiona". I sincerament he de dir que la trobo desencertada. Desencertada perquè no aporta cap contrast amb les alternatives i allunyada al màxim del context i escensari actual.

I ahir mateix el PSC feia públic quin seria el seu equip de campanya. D'entrada una nova cara com a director de campanya i un nou missatge que contrasta amb l'agressivitat de campanyes anteriors. Jaume Collboni serà el nou director de campanya i ahir mateix en la seva presentació avançava que volia un “nou estil de fer política a Catalunya com un estil constructiu, de proposta, de contrast de models, no de persones, ni de crítica per la crítica, ni de destrucció de l’adversari”.

Hem de celebrar que d'entrada tinguin la intenció. Com deia el mateix Collboni i com hem dit (i posat en pràctica) des d'ICV en repetides ocasions, en els temps que corren, per combatre la llunyania entre política i ciutadania, i més encara en un temps de crisi, cal POLÍTICA en majuscules. "Programa, programa i programa"

Com deia des d'ICV fa ja diverses campanyes que mirem d'aprofundir en aquesta proximitat i aquesta no és pas una excepció. La setmana passada el nostre candidat, en Joan Herrera va presentar el procés participatiu per a l'elaboració del programa electoral i el web, l'instrument bàsic de participació. Com deia Herrera "Per ICV-EuiA l'elaboració del programa no és només un tràmit, per aprovar el programa electoral, primer volem escoltar les preocupacions, opinions, idees i propostes de la ciutadania". El president d'ICV al Bages -Berguedà - Solsonès, en Xavier Rubio, també es referia al procés, en l'article del passat dissabte al diari Regió 7.

El temps ens demostrarà cap on deriva tot plegat i si les bones intencions es materialitzen. El què és clar, és que no ens podem permetre el luxe d'una vegada més, dir i no fer, i que la propera torni a ser una campanya plena de retrets i buida de cotingut.

AVUI VA DE MÚSICA...

2010-03-21T21:25:00.004+01:00

UN CONCERT INOBLIDABLE

El divendres passat vaig gaudir de l'impressionant i inoblidable concert de Rosan a al teatre Kursaal de Manresa. Era la primera vegada que la veia en concert i m'ho vaig passar tant i tant bé que quan pugui repeteixo. El concert que va servir per presentar el seu úlltim disc "a las buenas y a las malas" va durar prop de dues hores que van passar rapídissim.
Rosana, sorprenentment propera, no va trigar ni 5 minuts per posar-se al públic a la butxaca i contagiar-nos a tots amb la seva vitalitat i optimisme. Vam començar cantant timidament totes i cadascuna de les cançons, i al final vam acabar tots drets saltant i ballant "Para nada" o grans cançons de discos anteriors com "Hoy".

NOUS VIDEOCLIPS A "UN POQUITÍN DE MUSICA..."

Incorporo a la secció "un poquitín de musica..." que podeu trobar a la columna de la banda dreta el videoclip "Para nada" de Rosana, i el videoclip de "Por ti" el segon single del disc El Incendio de Sidonie.

JEV, JNC i JSC condemnem les bretolades contra comerços de Manresa reivindicades pel JEI

2010-03-20T02:08:00.002+01:00

La nit de dimecres a dijous diversos comerços del centre de Manresa van patir atacs amb pintura, que van ser reivindicats ahir pel Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI) als mitjans de comunicació.

Davant de bretolades com aquesta, entenem que el nostre silenci –i el del conjunt de forces polítiques– pot acabar legitimant-les. Per això volem expressar conjuntament que:

Condemnem aquests atacs i rebutgem qualsevol forma de vandalisme com a mètode d’acció política o reivindicativa de qualsevol tipus. No volem que bretolades com aquesta formin part de la vida política de Manresa, ni de la nostra comarca, ni del nostre país.

Respectem totes les ideologies i totes les organitzacions polítiques democràtiques i favorables als drets humans, incloent-hi el JEI.

Encoratgem el jovent de Manresa, de la nostra comarca i del nostre país a lluitar per les seves idees i conviccions de forma democràtica, pacífica i respectuosa amb totes les persones i els espais públics.

Firmem aquest comunicat els responsables locals, comarcals o regionals de Joves d’Esquerra Verda (JEV), la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i la Joventut Socialista de Catalunya (JSC).

Manresa, a 19 de març del 2010

UN RECONEIXEMENT NECESSARI I IMPRESCINDIBLE

2010-03-17T23:40:00.002+01:00

Dissabte passat a la tarda vaig tenir l'oportunitat d'assistir a l'acte d'homenatge als represaliats pel franquisme de les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès, que es va dur a terme al Teatre Conservatori de Manresa, organitzat per la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat.

Vaig marxar de l'acte amb un parell d'impressions. La primera, sorprès i emocionat per l'acte en el seu conjunt però en especial pel testimoni d'en Ramon Codina, que tot i fer una pila d'anys de la postguerra i la dictadura recordava tot tipus de detalls. Sovint, quan estudiem la història, quedem hipnotitzats per les xifres, que són importants, però oblidem que darrere d'aquestes hi han històries reals de persones i famílies que van patir la crueltat i repressió del franquisme.

I la segona impressió que em vaig endur és que ja anava sent hora que les institucions democràtiques del nostre país realitzessin homenatges a aquelles persones que van patir tot tipus de repressió lluitant per la llibertat, la democràcia i la justícia.

A la part final de l'acte i en representació de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, vaig entregar el diploma de reconeixement a un senyor santjoanenc represaliat. No sé si oblidaré, el seu "gràcies" emocionat, i els seus ànims a continuar lluitant per allò que creiem. Estic segur però que som nosaltres que n'hem d'estar profundament agraïts i especialment la gent, com la meva generació, que vam tenir la sort de néixer en democràcia.

UN PLA DE JOVENTUT PER SATISFER LES NECESSITATS REALS DE LA GENT JOVE

2010-03-01T17:29:00.007+01:00

Article conjunt amb la Laura Massana, diputada d'ICV al Parlament i portaveu del grup a la Comissió de Polítiques de Joventut,

publicat al Regió7 de dissabte 27 de febrer.

Aquesta setmana ha tingut lloc a Manresa la recta final del procés d'elaboració del Pla Nacional de Joventut 2010 -2020; el full de ruta on quedaran definides les polítiques de joventut a desenvolupar en els propers anys.

Sense cap mena de dubte el procés al que aquesta setmana posem punt i final és un bon moment perquè el conjunt d'associacions i entitats juvenils fem sentir la nostra veu i posem damunt la taula les necessitats i demandes de la gent jove. Però sobretot és un bon moment, per escoltar, per començar a treballar de bracet, govern i societat civil, per donar solucions a aquestes demandes i fer front conjuntament a aquestes necessitats.

L'elaboració d'aquest nou Pla Nacional de Joventut té lloc en un context especial, un context de crisi econòmica sense precedents que afecta especialment als i les joves del nostre país; la taxa d'atur juvenil és del 38% i la taxa de temporalitat en els contractes a gent jove de més del 90%! Les xifres dibuixen de manera molt nítida quina és la situació, uns joves molt ben preparats i uns joves amb mancances greus de formació amb un abandonament prematur dels estudis però tots acaben coincidint en la vivència de l’infra-mileurisme, la inestabilitat i la temporalitat laboral.

Davant d'aquesta situació preocupant la prioritat del nou Pla és evident quina ha de ser: preveure mesures potents que readrecin aquesta elevadíssima taxa d'atur i precarietat laboral juvenil agreujada amb la crisi; i mesures que corregeixin les desigualtats entre els joves en l'accés a l'educació post-obligatòria i en la transició escola – treball.

En el context actual doncs, no ens podem permetreel luxe de fer un Pla Nacional de Joventut que no capgiri aquestes dades. En aquest sentit doncs creiem que el nou Pla ha de complir quatre condicions fonamentals: un Pla necessàriament ambiciós; concret, que no faci volar coloms i que ens permeti assolir els resultats esperats; avaluable, amb la previsió d'indicadors que ens permetin fer un bon seguiment del seu impacte; i quarta condició i especialment important, un pla territorialitzat, que entengui i assumeixi des de la primera paraula que les situacions i necessitats

dels i les joves són diferents en funció del lloc on resideixen, i que per tant adeqüi les mesures a aquesta diversitat territorial.

Tenim doncs davant nostre el dibuix del full de ruta en polítiques de joventut que en el moment de desplegar-se haurà de tenir en compte un criteri fonamental, la transversalitat, que faci que aquest no sigui un Pla de la Secretaria de Joventut sinó un Pla del conjunt del govern. En la mesura en què això sigui així, podrem afirmar d'aqui un temps que el nou Pla Nacional de Joventut fa front a les necessitat reals de la gent jove.

AIGUALLUM, VEUS DE LA DIVERSITAT

2010-02-21T21:38:00.004+01:00

Aquest vespre he sigut al Kursaal de Manresa, gaudint del concert especial de les Festes de la Llum de Aiguallum, Veus de la Diversitat.

Aiguallum, és un projecte que neix l'any 2006 fruït del procés participatiu del Projecte Educatiu de Ciutat, el PEC de Manresa. La proposta era clara, treballar la diversitat i intentar fer de Manresa una ciutat més cohesionada socialment, més coneixedora de la seva diversitat i riquesa cultural per mitjà de la música. Els protagonistes del projecte, que finalment va culminar amb l'edició d'un CD-llibre amb el mateix títol, són veïns i veines de Manresa procedents de punts molt diversos i diferents d'arreu del món que es van oferir voluntaris a interpretar cançons del seu país d'orígen que parléssin de l'aigua o la llum. Per què l'aigua o la llum? Per una senzilla raó, són elements presents a qualsevol indret del món, que a la vegada enllacen a la perfecció amb una de les tradicions manresanes, les Festes de la Misteriosa Llum.

He de dir que realment he quedat molt sorprès, i que poca cosa més tinc a dir que felicitar els protagonistes del projecte i el grup impulsor del PEC de Manresa. Felicitar-los pel projecte en si però també i sobretot per tot el rerefons del que va carregat. Perquè han anat més enllà d'entendre els nostres veïns i veïnes de nacionalitat estrangera com a simples xifres i percentatges, i perquè avancen, ni que sigui amb passes petites, en el propòsit que es plantejaven d'entrada, construir una ciutat més cohesionada socialment i que entengués la seva diversitat com una riquesa.

Sens dubte, una molt bona manera de passar la tarda de diumenge, i sens dubte també un concert i un projecte que són un gran antídot contra aquells discursos racistes presents en diversos espais, presents en diversos ajuntaments, també, i malauradament, al de Manresa.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Us deixo un petit tastet del disc a través d'enllaços de l'spotify:

VALERIA VALANUTA - "La vida passa"
MORITZ EIRIS – "Estel De L’Alba"
HERNANI RAJA VIANA - "Bulande"

ELS OBJECTIUS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

2010-02-14T21:56:00.003+01:00

Sempre m'he interessat força pel paper que juguen avui els mitjans de comunicació en la nostra societat, la seva importància i la seva incidència en els seus espectadors i lectors a l'hora de construir opinions. Sense cap mena de dubte, els mitjans actuen d'acord amb uns objectius i omplen pàgines o minuts amb aquells temes que al faran que aquests objectius s'assoleixin.

Aqui Catalunya en els darrers anys hem tingut exemples força nítids de fins a on els objectius dels mitjans de comunicació acaben condicionant el què expliquen i com ho expliquen. I aquesta setmana sense anar més lluny, crec que en certa manera es marca un abans i un després. La Vanguardia, dilluns passat, dia en què es constituïa la Comissió dInvestigació per la gestió en l'extinció de l'Incendi d'Horta de Sant Joan publicava un video a la seva web, que segons el diari posava de relleu una descordinació dels bombers. Resulta doncs que aquest video estava manipulat. Hores més tard es va saber que el video en qüestió estava manipulat i que les imatges de dos minuts del video no corresponen a l'incendi d'Horta.

És realment preocupant els limits als que s'ha arribat. Manipular un video per tal d'intentar posar de relleu que va existir descordinació. El video a més evidencia un altre fet i és que a La Vanguardia realment li importa poc la feina que pugui fer la Comissió d'Investigació, ells ja tenen les conclusions fetes. Segons ells va existir descoordinació (ara resulta que alguns saben millor que els mateixos bombers com s'ha d'afrontar l'extinció d'un incendi) faran i fan el què calgui (encara que sigui poc ètic) per intentar instal·lar en l'opinió pública aquesta idea. Amb un clar propòsit, el mateix que tenen des del novembre del 2006, fer caure el Govern d'Entesa.

A més és força curiós un altre fet. Tots coneixem la frase que diu "nunca morderás la mano que te da de comer". Doncs bé, si algú tenia algun dubte de quina és la mà que dóna de menjar a La Vanguardia ells mateixos ho van fer saber amb el video. L'anunci que s'emetia abans de poder veure el video esmentat, corresponia a la precampanya electoral de CiU. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions...

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Sobre altres temes, rs recomano un parell d'articles:

"De súbditos a ciudadanos, la gran transición" de Federico Mayor Zaragoza. El Pais 11/2/2010

"Experiment fatigós, artfacte inestable: la LEC" d'en Xavier Rubio. Regió 7 13/2/2010

CANVIS QUE CAL FER I QUE NINGÚ MÉS FARÀ

2010-02-06T18:03:00.003+01:00

El dijous passat al vespre vaig assistir a la conferència d'en Joan Herrera, el candidat d'ICV, el nostre candidat, a la presidència de la Generalitat. Una conferència sota el títol "Canvis que cal fer i que ningú més farà", i al llarg de la que en Joan ens va exposar la seva anàlisi de la situació actual i el conjunt de propostes que ICV planteja per superar d'una manera justa l'actual situació de crisi.

Un discurs ple de valors que com a mínim a mi, i crec que a molts dels que vam poder escoltar-lo, ens va motivar i animar a entomar amb moltes ganes la campanya de les autonòmiques.

Si voleu llegir la intervenció sencera podeu fer clic aquí. Jo us deixo un dels fragments que més em va agradar i un video amb un recull de diversos moments de la conferència.

"Podem denunciar públicament l’immobilisme dels vells sectors empresarials i financers i l’obsolescència de la seva carta als reis d’infraestructures, però crec que el que cal fer d’entrada és fer-los arribar el missatge que menys s’esperen: podem començar a fer camí sense ells. I també malgrat ells.

En definitiva, ens cal construir una veritable aliança. Una aliança contra la por i la prepotència. Que no deixarà en mans dels de sempre les nostres vides, que no es quedarà a casa mentre els de sempre decideixen. Que no aconseguirà que ens resignem. Una aliança que no fa un pas enrere davant la dreta. Que no s’arronsa quan la dreta es creix, somriu i ens diu que som un parèntesi en la història. Una aliança que dirà el que ningú més dirà. Que proposarà una agenda
que no defensen els poderosos. Que proposarà canvis que cal fer, i que ningú més farà.

Una aliança col·lectiva que ens farà més forts, però també més justos. Dels sectors dels que defensen allò públic per sobre de l’individualisme. Una aliança solidària entre generacions, entre diferents generacions que lluitem per les mateixes causes. De la generació que va lluitar per nosaltres i de les generacions actuals que lluitem també pels nostres fills i filles. Una aliança ètica. Una aliança de les idees i les conviccions. Per una política neta, decent. Per donar la batalla de les idees i de les conviccions a Catalunya, al món. Com sempre. Ara i aquí.

Sabem que aquests anys no han estat ni són fàcils. Sabem que aquest govern no sempre l’ha encertat. I que ens hem pogut equivocar en algunes coses. Però també sabem que ningú més que nosaltres posarà tanta passió i que ens posem al servei de tota aquesta gent que no es conforma.
Estic convençut, i ho dic amb tota la modèstia, que perquè en aquests país hi hagi un nou impuls als canvis socials i ecològics necessaris per fer front als reptes necessitem del creixement d’Iniciativa Verds-Esquerra Unida. I un creixement sabent en què ens hem equivocat, però també en allò que l’hem encertat.[...] un objectiu que hem de construir junts i juntes, més enllà de les eleccions, que supera les fronteres d’ICV. I on ICV no és la finalitat, sinó l’instrument per fer els canvis que Catalunya necessita i que ningú més farà."

L'ELECTORALISME EN TEMES D'IMMIGRACIÓ

2010-01-09T20:08:00.002+01:00

La setmana que pràcticament acaba ens deixa un regust de boca amarg. Un dels temes que més rebombori ha generat és la intenció de l'Ajuntament de Vic de canviar els criteris d'empadronament, i a partir d'ara exigir el permís de residència a aquells estrangers que s'empadronin i delatar a la Policia Nacional a aquells que no en tinguin. El què representa no permetre a aquestes persones de drets tant bàsics com el de la salut o l'educació. Se n'ha escrit molt al respecte i crec que un dels articles més encertats és el que apareix avui a El Periodico: "Padró sense frivolitats" .

Que acabeu de passar un bon cap de setmana! I aprofito també per desitjar-vos un molt bon any 2010!

EL NOU ÒRGAN DE PARTICIPACIÓ DE SANT JOAN, EL CONSELL DE LA VILA

2009-10-13T23:27:00.002+02:00

Aquesta tarda en la reunió ordinària del Consell Escolar Municipal hem donat el tret de sortida a tot el procés d'elecció de membres del nou òrgan de participació del què es dota Sant Joan, el Consell de la Vila, i que el divendres vaig presentar en roda de premsa. Del conjunt d'idees que que he explicat durant aquests dies en vull destacar tres.

1. El Consell de la Vila tractarà temes d'àmbit general, d'especial rellevància amb representants de tots els àmbits amb incidència en el municipi. Aquest és un dels perquès d'aquest nou Consell. Fins ara els dos grans espais municipals de participació, el Consell Escolar i el de Cultura, són de caràctes sectorial amb temàtiques limitades i amb agents que hi participen d'un mateix àmbit. Hi ha per tant temes, per exemple planificació de destí d'inversions pressupostàries, desenvolupaments urbanístics... que no tenen cap espai de participació on debatre'ls. Aquesta és una de les mancances que vol i intentarà corregir el nou Consell.

2. El Consell de la Vila serà el gran òrgan de participació però no per això una vareta màgica ni la mesura única de participació de l'Ajuntament. Tot el contrari el Consell de la Vila ha de ser un complement a tot d'altres mesures, promoció de processos puntuals que arribin a més gent, promoció de l'associacionisme, gestió participada dels equipaments públics... Serà la suma d'aquest conjunt de coses la que permetrà aconseguir aprofundir en la participació ciutadana en els afers públics; conscients de les limitacions legals que aquestes mesures tenen marcades (legalment, malgrat a alguns no ens agradi, no poden tenir, reconegut reglamentàriament, un paper més enllà del consultiu) però conscients també que aquestes limitacions no poden ser l'excusa per no fer res i que malgrat aquestes limitacions hi ha davant nostre un llarg camí que podem recórrer, des del compromís que si constituïm el nou espai és perquè hi creiem, perque se l'escoltarà i se'l tindrà en compte.

3. Fins ara amb l'aprovació per unanimitat del reglament del Consell hem dissenyat i posat les bases del nou espai. Una tasca important. Més important i més complexa però és la feina que ens espera a partir d'ara i un cop contituït. Fer que el Consell sigui un espai dinàmic, viu, impregnat constantment de debat i reflexió. Conscients que serà difícil però convençuts de què és possible.

Com deia doncs hem donat el tret de sortida perquè cada àmbit esculli els seus representants al Consell i perquè aquelles persones veïnes del municipi que a títol individual hi vulguin fer sentir la seva veu i entrar a formar part puguin apuntar-se i formar part del sorteig que es realitzarà. Teniu molta més informació a www.santjoanvilatorrada.cat

DE NOU UN PEDAÇ DECEBEDOR

2009-09-05T16:06:00.001+02:00

Article publicat al Regió 7 del 22 d'agost de 2009

Des de dilluns passat i al llarg de tota la setmana les oficines de treball del conjunt de la comarca i el país han tingut llargues cues de gent. Estaven interessats en rebre l'ajuda de 420 euros aprovada del Consell de Ministres de la setmana passada adreçada a persones en situació d'atur que hagin esgotat la seva prestació per desocupació. La gran majoria de les persones que hi han acudit han tornat a casa amb les mans buides amb un munt d'expectatives frustrades. A Manresa, segons informava aquest diari, de les gairebé 200 consultes per aquest nou subsidi, només dues persones complien les condicions i han pogut tramitar la sol·licitud. El cas és que el govern, segons va reconèixer el ministre Blanco, va informar malament i de manera confusa, i no va explicar el què després van descobrir els mateixos sol·licitants: una de les condicions per beneficiar-se del nou ajut és que la prestació d'atur s'hagi deixat de rebre a partir del passat 1 d'agost.
Des d'ICV, trobem que la nova mesura és de nou, un pedaç decebedor del govern de José Luis Rodríguez Zapatero en la lluita contra la crisi. Un nou pedaç que resulta excloent i discriminatori cap a aquelles persones aturades que o bé han deixat de cobrar la prestació d'atur des de ja fa força mesos o bé pel poc temps cotitzat no cobren cap tipus de prestació. Lamentablement, la condició de que sigui l'1 d'agost la data a partir de la qual no es rebi cap prestació, fa que moltes persones que s'haurien d'acollir a aquesta ajuda no la puguin rebre. Aquesta és doncs una mesura parcial, de les ja habituals en el president Zapatero, que va en la línia de una política de xecs en lloc d'apostar per realitzar canvis i mesures estructurals que esdevinguin una autèntica política de drets. Des del nostre punt de vista, en una època de crisi com l'actual és imprescindible consolidar com a dret la percepció d'un salari social a tota persona aturada amb una obligació, rebre cursos de formació que facin que d'una manera més ràpida aquesta persona pugui tornar a trobar feina.
Espanya, ha estat sempre a la cua de l'Europa social, en la cobertura de necessitats dels sectors amb major risc d'exclusió social. L'any 2006 la despesa social a Espanya va ser d'un 20'9% del PIB davant del 27'5% del Unió Europea dels 15. I en situació, és més important que mai capgirar aquesta xifra, i incrementar de manera decidida la despesa social i pública de l'Estat, encaminada a crear llocs de treball i generar benestar social. I en aquest sentit la conclusió és força lògica. Per augmentar la despesa pública cal que hi hagi més ingressos, i el mecanisme fonamental perquè això sigui possible és apujar els impostos i fer-ho apostant de manera decidida per un model fiscal progressiu; és a dir, com més tens més pagues.
Des d'ICV el passat mes de juny vam presentar una moció al Congrés dels Diputats, que tenia un objectiu molt clar, apujar els impostos als més rics, establint un nou tram de l'IRPF del 50% per a les rendes de més de 7.000 euros mensuals i recuperant l'impost de patrimoni, entre d'altres mesures. Lamentablement, el PSOE, tot i dir-se socialistes van votar-hi en contra i per tant la moció no va sortir aprovada. Però des d'ICV no en cansem. L'augment d'impostos per als més rics, la introducció de criteris ambientals en el model fiscal, les mesures de lluita contra el frau i els paradisos fiscals i la creació d'un nou salari social seran les nostres principals condicions per poder donar suport als pressupostos de l'Estat del 2010.

CONTRA LA IMPUNITAT I PER LA JUSTÍCIA UNIVERSAL

2009-09-05T16:05:00.001+02:00

Article publicat al Regió 7 del 8 d'agost de 2009

Som a l’agost i un any més sembla que el país s’aturi. Un any més els mitjans de comunicació han d’omplir el temps i les pàgines amb reportatges sobre la presència de meduses a les platges o les destinacions internacionals més freqüents d’aquestes vacances. Enguany les pàgines de política les ocupen les acusacions paral·leles entre PSOE i PP arran dels presumptes casos de corrupció de diversos càrrecs i excàrrecs públics del PP.

A jutjar per aquestes acusacions mútues, uns i altres es troben en posicions irreconciliables. Però el cert, és que més enllà de les escenificacions mediàtiques, tots dos partits segueixen no tenint cap mena de problema en pactar noves lleis i modificacions importants de ja existents. L’últim cas, el pacte entre el PSOE, el PP i CIU al Congrés dels Diputats per modificar la llei orgànica del poder judicial i limitar així la jurisdicció universal a Espanya.

La jurisdicció universal, reconeguda en diverses ocasions pel Tribunal Constitucional, es basa en la idea que determinats crims són tan greus i atroços per a la comunitat internacional (com ara crims contra la humanitat, genocidi, crims de guerra, tortura, desaparició forçada...) que els Estats poden i fins i tot estan obligats investigar-los i jutjar-los; amb independència del territori on s’hagin comès aquests crims, de la nacionalitat dels autors o de les víctimes i encara que no s’hagin afectat en absolut els interessos d’aquest Estat que els jutja. La jurisdicció universal és doncs un instrument clar de lluita contra la impunitat, i en molts casos representa l’últim recurs per a les víctimes d’aquests crims a l’hora d’obtenir justícia.

Fins ara Espanya, segons han reconegut prestigioses organitzacions pro drets humans com Human Rights Watch, “una de les majors contribucions que ha fet el país en la defensa dels drets humans és l’exercici de la justícia universal”. En total l’Audiència Nacional ha obert 14 casos que han representat una profunda esperança per als col·lectius de víctimes i que en alguns casos han permès i ajudat a assolir sentències relatives a aquests crims a altres tribunals. Un d’aquests 14 casos és el genocidi i crims de guerra comesos a Rwanda durant la dècada dels 90, on va ser assassinada la cooperant manresana Flors Sirera, i que s’investiga des del 2005 gràcies a la querella presentada pel Forum Internacional de la Veritat i subscrita entre d’altres per l’Ajuntament de Manresa.

Davant del què representa una clara defensa dels drets humans a nivell internacional, el govern central sembla decidit a donar passos enrere en justícia universal, avançar cap a la impunitat i cedir a les pressions de països com Xina i Israel que estan sent investigat; a més de donar suport per mitja d’aquesta modificació a les afirmacions tant gratuïtes i irrespectuoses cap a les víctimes del president del Tribunal Suprem i del fiscal general de l’Estat que han dit que “que Espanya no pot convertir-se en el gendarme judicial del món” o que la jurisdicció universal “no pot convertir-se en una joguina en mans de persones que busquen protagonisme”.

El passat mes de maig PSOE, PP i CiU van pactar aquesta modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial segons la qual a partir d’ara serà necessària una connexió nacional perquè diversos crims internacionals puguin ser investigats. Espanya es situaria així entre els països més restrictius per a l’exercici de la jurisdicció universal.

Com a ICV hi vam votar en contra al Congrés i hem demanat repetidament al Govern Central que retiri la reforma per haver-se fet d’amagat, d’esquenes a la ciutadania i les organitzacions pro-drets humans i sense el debat profund que una reforma de tal magnitud requereix. En aquest sentit recolzem el manifest contra impunitat i per la justícia universal promogut per diverses organitzacions fent així d’altaveu d’aquestes reivindicacions al Congrés i també al Senat on a partir del setembre se’n farà la discussió i votació.

LA LEC UNA OPORTUNITAT PERDUDA

2009-07-05T18:00:00.001+02:00

Article publicat al Regió 7 del 4/7/09

El dimecres passat el Parlament de Catalunya va debatre i aprovar definitivament la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). S'acabaven així mesos i mesos de treball dels diversos grups polítics i de les entitats de la comunitat educativa. Com a ICV teníem unes grans esperances sobre aquesta llei, la primera llei d'educació de Catalunya, el què suposava també desplegar un dels punts més importants de l'Estatut d'Autonomia del 2006. Però aquestes grans esperances al final s'han vist frustrades i finalment per nosaltres i per molta gent la LEC és una gran oportunitat perduda.

És evident que el text que es va aprovar dimecres té trets positius. És bo que la llei amplii l'autonomia dels centres, que tingui en compte que en l'educació no només hi tenen un paper fonamental les escoles sinó el conjunt de la comunitat, que es parli d'educació en el lleure... De tots aquests aspectes ens en sentim orgullosos i corresponsables del fet que figurin a la llei i per això els vam votar a favor.

Però si bé tot això és positiu la llei falla en la seva columna vertebral; una columna vertebral corbada clarament cap a la dreta i no cap a la majoria social i la comunitat educativa; i a aquests aspectes de manera convençuda i coherent hi vam votar en contra. El Govern, perquè així ho determina el Pacte d'Entesa, i el Parlament de Catalunya tenien l'encàrrec de traduir a la pràctica el què fixava i s'havia consensuat amb el conjunt de la comunitat educativa en el Pacte Nacional per l'Educació. Però PSC i ERC han preferit llançar per la borda i sense salvavides aquell gran repte assolit; i pactar la llei amb CiU. De què serveixen doncs, els Pactes Nacionals? De què serveixen els processos participatius i generadors de grans consensos si quan toca portar-los a la pràctica hi ha qui desfà allò pactat?

El Pacte Nacional per l'Educació (PNE) es marcava un repte històric i importantíssim, acabar amb la doble xarxa d'escoles públiques i concertades i integrar unes i altres en el Servei Públic d'Educació. I la LEC se n'oblida d'aquest Servei Públic i ni tant sols reconeix l'escola pública com la peça clau, el motor, la medul·la espinal, de l'educació a Catalunya. La LEC iguala les escoles públiques i concertades en drets, ampliant el finançament públic de les concertades, però no les iguala pas en deures. Així deixa la porta oberta a que amb els diners de totes i tots es financin escoles d'elit només per a uns quants permetent així escoles de primera i de segona. Deixa la porta oberta a que hi hagi escoles que finançades amb diners públics puguin separar els nens i nenes per raó de sexe. Però en canvi i és positiu que així sigui, no permet que se separin els alumnes per raó de llengua. Que no és la igualtat entre nens i nenes, igual que la llengua, un element bàsic i fonamental de cohesió?

Un altre aspecte reconegut en el PNE i no a la LEC és el paper i importància dels ajuntaments en les polítiques educatives. No estableix com a obligatòries només "si s'escau" l'existència de les Oficines o Comissions Municipals d'Escolarització, garantia fins ara de l'equitat en l'accés als diversos centres d'un municipi. L'articulat de la llei reconeix la col·laboració amb els ajuntaments però no la garantia de la suficiència de recursos per a les administracions. El PSC diu ser una força municipalista però no ha tingut cap problema a doblegar-se davant de CiU en la retallada del paper dels ajuntaments.

Aquesta no és una llei de país pel fet que l'hagi votada CiU. Teníem el repte i l'oportunitat de fer una llei que amb el suport de la majoria social d'una vegada per totes apostés pel país que volem, amb cohesió social, igualtat i equitat, però el pacte del PSC i ERC amb CiU ho han fet impossible. I tampoc és una lllei de consens. Potser si que s'ha s'ha assolit una àmplia majoria parlamentària però a costa de donar l'esquena a sindicats, associacions de mares i pares, i associacions d'estudiants que repetidament s'hi han mostrat en contra i que seran en definitiva qui l'acabaran portant a la pràctica. En definitiva doncs, no és una llei que aposti per canviar les coses i modernitzar l'educació sinó que permet mantenir l'status quo i els privilegis; i una llei que fa que avui molta gent se senti decepcionada i desil·lusionada.

28 DE JUNY: L'ORGULL DE SER COM ETS

2009-07-05T17:59:00.002+02:00

Art5ivle publicat al Regió 7 el dissabte 27 /6/09

Demà és 28 de juny i un any més se celebrarà el dia de l'alliberament gai, lesbià, bisexual i transexual (LGBT). Demà farà 40 anys dels fets de Stonewall (Nova York) quan una batuda de la policia dins d'un bar d'ambient gai va acabar amb la mort d'un jove gai porto-riqueny. Com a repulsa i mostra de solidaritat amb les persones homosexuals, milers de persones es van manifestar pels carrers de Nova York. Des de llavors any rere any, cada 28 de juny se celebra el dia de l'alliberament LGBT, i milers de persones surten al carrer per manifestar que siguem heterosexuals, homosexuals o transexuals totes i tots tenim els mateixos drets.

Encara avui hi ha set països (Aràbia Saudita, Iran, Iemen, Sudan, Mauritània i regions de Somàlia i Nigèria) on es condemna a pena de mort les persones que mantenen relacions sexuals amb altres del seu mateix sexe; en d'altres 72 països aquestes relacions comporten penes de presó.

Al nostre país, al llarg dels anys la lluita dels col·lectius LGBT ha anat donant els seus fruïts. Des de ja fa uns anys que és possible que dues persones del mateix sexe contraguin matrimoni i adoptin un fill o filla. Aquesta lluita unida a la de les persones transexuals també ha permès avançar en aquest sentit amb l'aprovació fa un parell d'anys de la llei d'identitat de gènere.

Però si bé és cert que hem avançat també és cert que els canvis legislatius no ho són tot. És cert que els drets per poder exercir-los amb plenitud s'han de reconèixer per llei però també cal canviar les condicions econòmiques, socials i també de l'entorn cultural per tal que esdevinguin reals.

Hem avançat en la igualtat formal i ara el què cal és treballar decididament per a la igualtat real, per a la igualtat quotidiana. Calen mesures que des de totes les àrees de l'administració pública, des del sistema educatiu, els mitjans de comunicació, i la societat civil ajudin a construir conjuntament una societat inclusiva on es respecti la diversitat sexual. Al nostre país, la presència de personatges homosexuals no estereotipats a les sèries de televisió ha anat en augment. Des de les institucions públiques diversos ajuntaments del país, a la nostra comarca el de Sant Joan i Manresa, s'han sumat a la celebració de la diada del 28 de juny, i comencen a impulsar polítiques públiques en aquest sentit. Per la seva banda la Generalitat disposa del Pla Interdepartamental per al Col·lectiu LGBT i els Mossos d'Esquadra disposa, des de fa tot just un any, d'un protocol d'intervenció policial per a delictes homòfobs. Tot i així és evident que no ens podem quedar de braços plegats i que queda molta feina a fer en la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia.

Mentre hi hagi països que considerin l'homosexualitat com a delicte; mentre un adolescent sigui victima de buylling a l'escola per raó de la seva orientació sexual; i mentre una parella del mateix sexe se senti observada si s'agafa de la mà o es fa un petó en públic, seguiran existint motius per sortir al carrer cada 28 de juny.

RECONEIXEMENT DE L'ALUMNAT GUIA

2009-06-18T23:16:00.003+02:00

Dijous de la setmana passada vam fer com Ajuntament l'acte de reconeixement a la tasca feta de l'alumnat guia de les escoles i l'institut de Sant Joan. De moment els alumnes participants, més d'una quarentena, han rebut la formació i a partir de principis del curs vinent començaran a fer la tasca de guies a companys nouvinguts. L'activitat l'hem impulsat des de la regidoria d'Immigració de l'Ajuntament i el programa LIC del Departament d'Educació.

Des de l'Ajuntament el dijous passat els hi vam voler agrair la seva participació en l'activitat, la seva atenció i el seu esforç. Tal com els hi vaig dir als alumnes i als pares i mares que van venir a l'acte; la participació dels alumnes no és un fet gratuït si no que és un reflexes de moltes coses. Reflexe de la predisposició dels alumnes a dedicar una part del seu temps als altres; reflexe dels seu respecte cap a la diversitat.

Cap a ells, cap als seus pares i mares, i cap als equips directius i el professorat de Collbaix, Juncadella i IES Quercus, el meu agraïment per la seva participació, i la seva predisposició a treballar plegats pel poble inclusiu que volem. Com dic sempre, des de l'Ajuntament tenim un paper important en el procés d'acollida i inclusió de les persones nouvingudes. Però de res serviria, si els deures que tenim marcats els fem en solitari i sense sumar esforços.

DIUMENGE VOTARÉ ICV-EUiA

2009-06-05T19:23:00.008+02:00

A poques hores del final de la campanya, m'assento davant l'ordinador per explicar tot allò que he explicat a altres persones però que de vegades per poc temps i alguns dies per mandra no he apuntat al blog, perquè diumenge votaré ICV-EUiA.

Al llarg d'aquests dies molta gent es pregunta perquè serveix Europa i com incideix Europa en les nostres vides. I la veritat és que serveix per molt (n'hauria de servir per més) i incideix, i molt. Podríem dir que Europa marca grans linies al voltant de les quals després giren les legislacions de cadascun dels estats. De fet a Espanya un 70% de les lleis són fruit de directives europees; grans línies que s'han marcat i decidit des d'Europa i que després els estats tenen l'encàrrec de traslladar als seus països.

Hi ha una cosa però, que si que és veritat, Europa, l'Europa que coneixem no es preocupa dels problemes reals del conjunt de ciutadans i ciutadanes; no es preocupa dels treballadors i treballadores, de les persones dependents, de la gent jove o de les persones nouvingudes. En el context actual, no es preocupa per quin impacte té la crisi sobre la gran majoria de la ciutadania europea. Pensa en uns quants, en els quants que durant anys han guanyat i que avui continuen guanyant però menys, es preocupa dels poderosos.

Però com dic, aquesta és l'Europa que hem conegut en els darrers anys, aquesta Europa, l'Europa que gira cap a la dreta. Europa de per si no és això, Europa de per si no gira cap a la dreta, Europa pot ser una altra cosa. Tot depèn de la majoria que hi hagi al Parlament Europeu, i això és el que es decideix demà passat diumenge.

Durant aquests dies hi ha, podríem dir, hi ha diversos partits que han fet seu el missatge de que la crisi no l'han de pagar els treballadors i treballadores. Però com diu el refrany del dicho al hecho hay un gran trecho.

El PSC en els seus cartells electorals apareixen retratats els que segons ells són els culpables de la crisi (Aznar, Bush, Berlusconi...) però se n'han deixat algun, la senyora Merkel i el senyor Barrosso, Sarkozy, tots tres referents de la dreta avui a Europa, tots trets avui amb responsabilitats públiques (no com el senyor Aznar o el Bush) i tots tres, en repetides ocasions han rebut el suport del Partit Socialista. Segons Maria Badia, la candidata socialista, la crisi no la poden pagar els treballadors i treballadores, però el seu company Montilla ha reclamat en diverses ocasions una reforma laboral per posar les coses encara més fàcils als empresaris; i els seus companys del govern central van rebutjar posicionar-se en contra de la jornada laboral de les 65 hores al Consell Europeu. Segons Maria Badia, els paradisos fiscals han de desaparèixer però en diverses ocasions el seu grup ha votat en contra de la Taxa Tobin, que gravi amb impostos aquestes transaccions. Durant aquests dies ens han venut que el PSC-PSOE és l'antitesi del PP, però durant aquesta legislatura en un prop del 80% de les ocasions ha votat el mateix que el PP.

Raül Romeva, eurodiputat d'ICV-EUiA aquesta darrera legislatura i candidat de la coalició, ha estat durant aquests cinc anys l'eurodiputat espanyol més treballador i el segon del conjunt d'Europa (ho diuen les estadistiques del Parlament). Durant aquests cinc anys ha estat la veu de "ha estat la veu dels treballadors i treballadores, dels i les ecologistes (és l'únic candidats que aposta decididament per tancar les nuclears), dels i les joves, de les dones, de les persones nouvingudes, de la gent gran, de les persones sense autonomia personal, dels i les pobres, dels i les palestines, dels gays, lebianes, transsexuals, bisexuals, dels i les defensores dels drets humans, de les ONGd, del moviment per la pau, dels drets dels animals, de les i els antitrasgènics..." I durant els propers 5 anys ho pot i ho vol continuar sent.

Demà passat diumenge el veritable vot útil perquè la gent d'esquerres, ecologista i feminista tingui veu al Parlament Europeu és ICV-EUiA. Romeva ha sigut l'altaveu dels treballadors i treballadores i ho pot continuar sent. No tenim perquè votar en contra de ningú pel mal menor, si no que cal votar amb el cor i decididament per allò que es creu. Jo votaré ICV-EUiA, votaré perquè en Raül Romeva torni a ser eurodiputat.

CRISI DE DRETES, SOLUCIONS D'ESQUERRES

2009-05-16T18:56:00.002+02:00

Tot i que oficialment la campanya electoral no començarà fins a les 00:00h. del proper divendres ahir la gran majoria de partits catalans van presentar els seus lemes i els seus cartells.
CRISI DE DRETES, SOLUCIONS D'ESQUERRES, és el lema d'ICV-EUiA. Un lema amb contingut, clar, concís, lògic i molt entenedor entenedor. Fent un ràpid exercici de memòria m'aventuro a dir que és un dels millors lemes amb els que en els darrers anys la gent d'Iniciativa ens hem presentat a unes eleccions.

Queden prop de tres setmanes per endavant, temps suficient en el què aniré escrivint penjant videos, audios, imatges... de la campanya. De moment però, i fins a les eleccions, a la columna de la banda dreta teniu un banner vinculat cap a la pàgina d'en Raül Romeva, el video amb l'spot, i algun altre video amb en Romeva explicant les solucions d'esquerres a aquesta crisi de dretes.

Per si us interessa, avui el Público publicava una noticia, on si queda clara una cosa és la perseverància i la bona feina que ha fet i demostrat en Raül al llarg d'aquests darrers 5 anys en què ha estat eurodiputat.

30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS; 30 ANYS DE FINANÇAMENT INJUST

2009-05-02T15:03:00.003+02:00

Article publicat a Regió 7 el dissabte 11 d'abril

El passat divendres 3 d’abril es van complir 30 anys de les primeres eleccions municipals; el 30è aniversari dels ajuntaments democràtics. En història parlar de 30 anys és com si estiguéssim parlant d’abans d’ahir. Però el cert és que si rebobinem en el temps o aquells que no havíem nascut tibem d’hemeroteca i recuperem fotografies no costa gens adonar-se que els nostres pobles i ciutats de fa 30 anys amb els d’ara poc s’assemblen. Els espais públics desordenats, amb grans carrers sense pavimentar i sense serveis mínims, i la gairebé inexistència d’equipaments i serveis públics, eren característiques comunes a tots els municipis. 30 anys després la transformació és evident. Es pot haver fet millor o pitjor, però l’espai públic s’ha endreçat i dignificat i avui tots els ciutadans i ciutadanes tenim a la nostra disposició tot un seguit de serveis públics que busquen garantir i satisfer els nostres drets.

Però en un moment d’aniversari com l’actual, més enllà de les complaences i de pensar en com ha canviat tot plegat tenim el deure de mirar cap al present i el futur i pensar en aquells reptes a assumir i problemes a resoldre que els ajuntaments i els seus responsables polítics tenim damunt la taula. Són moltíssims, però segurament el més important i aquell que s’arrossega des de fa més temps és el finançament.

Avui els ajuntaments es calcula que destinen un 30% aproximadament del pressupost de despeses a assumir serveis, vinculats a l’educació, la cultura, els serveis socials... que legalment no són obligatoris però ningú entendria que es cometés la irresponsabilitat de no prestar, perquè és evident que són útils i necessaris. La despesa per habitant dels municipis és evident que ha augmentat (189€ per càpita el 1981, i uns 1000€ per càpita actualment) però en canvi els ajuntaments segueixen gestionant un volum molt similar de la despesa pública estatal; l’any 80 era d’un 11% i actualment d’un 13%, lluny de la mitjana comunitària que és del 24%. 30 anys després malgrat haver demostrat sobradament la seva eficàcia, els ajuntaments continuen sent tractats com a menors d’edat i com el germà petit de tres administracions. Els ajuntaments ja no necessiten mostres d’estima del govern central; necessiten recursos per sostenir la seva activitat.

En aquest sentit, el Fons Estatal d’Inversió Local és positiu perquè permet un augment de la inversió pública local per fer front a la crisi, però desenganyem-nos és més “pan para hoy y hambre para mañana” i una actuació cojuntural per a un problema estructural. En un context de crisi com l’actual, calen nous fons estatals destinats no ja tant a inversió sinó a despesa social, però sobretot cal resoldre de manera urgent aquesta situació d’ofec i totalment injusta de les finances locals.

Portem 30 anys d’ajuntaments democràtics que han permès avançar moltíssim però encara avui com deia Miquel Martí i Pol “tot està per fer i tot és possible”.

AVERGONYIT I INDIGNAT

2009-03-19T23:42:00.002+01:00

Hi ha vegades en què qualificar de proporcionada o desproporcionada una resposta policial genera certs dubtes. N'hi ha d'altres, com el cas de les agressions policials d'ahir al matí i a la tarda, que no ho són gens, i que resulta vergonyós i indignant que el director general de policia i els sindicats intententin minimitzar l'atac i justificar allò que per qualsevol persona amb un mínim criteri ètic i democràtic és del tot injustificable i desproporcionat. Per tant doncs tota la meva solidaritat cap a les persones que van ser victimes de les agressions policials.
Ara és necessari que si des del Departament d'Interior es vol que l'anunci de l'obertura d'una investigació vagi acoimpanyat d'un minim grau de credibilitat es depurin totes aquelles responsabilitats tant policials com polítiques que calgui.

"DE TOTHOM, DE CADASCÚ" UN PROJECTE AMB PUNT I SEGUIT

2009-03-03T20:09:00.004+01:00

El reportatge sobre la immigració a Sant Joan, "de tothom, de cadascú" (feu clic aqui per veure'l) el vam presentar al maig però mesos després encara continua donant molt de si. Fa aproximadament un parell de setmanes, la Flora i el Ramon, professors de l'Aula d'Acollida, i jo mateix, vam anar a Barcelona a recollir el tercer premi del concurs retinES del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya. I aquest aquest passat diumenge, l'Antonia Moreno i el Mig Jang Zhen, dos dels participants en el reportatge, van protagonitzar el reportatge del programa Tot un Món de TV3 (feu clic aquí per veure'l).

Potser queda malament que ho diguem nosaltres mateixos, però el conjunt d'agents que vam impulsar el projecte estem molt orgullosos. Orgullosos no només del reportatge com a resultat final, sinó del projecte i de tot allò, no material però existent i important, que el projecte ha acabat generant. La proposta la vaig rebre al mes de juliol en una reunió (la primera que tenia com a regidor amb algú de fora de l'Ajuntament) amb la Diputació i la gent de TELEDUCA. Em proposaven involucra-hi l'Aula d'Acollida de l'IES, i jo em vaig tirar a la piscina i a més els proposava de fer un projecte més gran i involucra-hi a l'Ecola d'Adults. En qüestió de dues setmanes els hi vam proposar a uns i altres i van acceptar i es van engrescar. Ara que tot ha passat, i crec que coincidiríem els professos de l'Aula d'Acollida, la Guillermina com a directora de l'Escola d'Adults, la Maria com a tècnica d'Immigració de l'Ajuntament i jo mateix, podem dir que durant els primers mesos no sabíem on ens haviem ficat i no acabàvem de saber què acabaria passant. Amb el temps, i suposo que sobretot arran de la gran importància emocional de certs moments de les sessions entre els alumnes de l'IES i l'Escola d'Adults, tots ho vam tenir clar i vam saber el què havíem de transmetre. Al final el resultat ha acabat sent el què algú de vosaltres ja haurà vist. Ha sigut un projecte del que he après moltíssim i que no oblidaré; una porta oberta que espero que no es tanqui; un punt i seguit i no pas un punt i final.

Us enganxo l'article que apareixia en el penúltim número de la revista El Guix.

DE TOTHOM DE CADASCÚ,
UN PROJECTE AMB PUNT I SEGUIT

L’estiu del 2007, a través del Consell Comarcal del Bages, la Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada rebia una proposta de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. Ens proposaven embrancar-nos en un projecte educatiu basat en la creació d’un reportatge audiovisual sobre la immigració al nostre municipi. Era sense cap mena de dubte una proposta arriscada. La Regidoria d’Immigració, una regidoria nova en aquesta legislatura, sense estructura, que per aquells tot just feia un mes que existia, havia d’impulsar un projecte que implicava altres agents. Una proposta arriscada però a la vegada molt engrescadora i molt il·lusionant. Per això, sent conscients en tot moment de les dificultats que es plantejarien, però sent conscients també que era una oportunitat per fer un gran projecte que no podíem desaprofitar, vam acceptar.

La proposta feta per la Diputació anava dirigida a l’alumnat de l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus. Durant uns mesos aquests nois i noies que feia poc que havien arribat de llocs tan diversos com Ucraïna, Marroc, Rússia, Romania, la Xina o Gàmbia s’havien de convertir en actors i actrius, càmeres, productors, directors i directores, guionistes, etc.

Però la realitat migratòria del municipi té una llarga història i per tant la única implicació de l’Aula d’Acollida de l’IES, oferia un projecte actual perquè s’implicava la immigració recent, però parcial. Sant Joan de Vilatorrada és un poble que ha crescut, en gran part, gràcies a la immigració. Gran part dels veïns i veïnes del Sant Joan actual som fills/es, néts/es i parents d’una gent que fa uns quaranta anys van arribar al municipi en busca d’un lloc de treball a les fàbriques, procedents majoritàriament d’Andalusia o Castella. Per aquest motiu, perquè la realitat migratòria de Sant Joan no es limita a l’actualitat, vam pensar que seria una bona idea implicar en el projecte alguns dels protagonistes d’aquella primera gran onada migratòria. Així doncs, vam proposar al Centre de Formació de Persones Adultes que entressin a formar part del projecte audiovisual que ens ocupava. Aquest fet a més, suposava en certa manera un reconeixement a la seva tasca. I és que avui, si a Sant Joan per sort mai hi hagut grans problemes i conflictes d’exclusió social és en part gràcies a l’Escola d’Adults. El centre durant anys ha sigut i és un motor d’inclusió que ha contribuït d’una manera fonamental en el procés de socialització de molta gent, i en especial de les persones migrades.
D’aquesta manera aconseguíem tres coses importants: involucrar els i les protagonistes de les dues onades migratòries que ha viscut Sant Joan, una de nacional i la internacional actual; i per altra banda, involucràvem dues generacions diferents de persones, una d’adults i una d’adolescents, la qual cosa ha donat un resultat molt satisfactori i enriquidor.

Així, doncs, els col·lectius que es van involucrar en el projecte van ser el grup de nois i noies de l’Aula d’Acollida de l’Institut Quercus, d’entre 15 i 18 anys d’edat; i alumant voluntari del Centre de Formació de Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada, entre els quals hi havia persones arribades a Sant Joan precedents d’Andalusia i Castella fa quatre dècades i també persones arribades recentment procedents del Marroc o països de l’Est, com Ucraïna o Romania.

El documental, que es va realitzar al llarg de prop de vuit mesos, s’estructura en sis blocs. En el primer, titulat Un poble que creix i canvia, s’ubica el municipi i se’n fa una breu presentació. El segon bloc, Els primers d’arribar, parla de la primera gran onada immigratòria que va viure Sant Joan de Vilatorrada ara fa quaranta anys. En aquest bloc el protagonisme recau sobre els homes i dones de l’Escola d’Adults.
El següent bloc, titulat El món es fa més petit, presenta l’onada immigratòria actual, protagonitzada per persones que arriben procedents de diversos racons del planeta. Aquí els i les protagonistes ja són els nois i noies de l’Aula d’Acollida.
El quart bloc, titulat Pequín és tan a prop com Sevilla, és, sens dubte el que mostra una de les parts més interessants i enriquidores del documental: l’intercanvi d’experiències i vivències entre joves i grans, entre els que es van moure dins el mateix territori nacional i els qui ho han fet travessant fronteres. Junts, van parlar del temps que va durar el seu viatge des del lloc d’orígen, les sensacions que van sentir quan van entrar per primera vegada a Sant Joan de Vilatorrada, les diferències respecte el seu poble o ciutat natal, les sensacions i sentiments dels primers dies, les dificultats que hi van trobar...
El següent bloc, titulat A mi també m’agrada... posa en evidència que vinguem d’on vinguem, siguem d’on siguem, en el fons, tenim més coses en comú de les que ens pensem. En aquest cas s’entrevista tan als joves de l’Aula d’Acollida com altres joves del mateix institut, nascuts a Sant Joan de Vilatorrada.
Per últim el darrer bloc està reservat a les conclusions, o més aviat a la conclusió que una de les senyores participants tant bé va recollir i resumir en un comentari fet en una de les sessions i que apareix en el reportatge: “el otro día me encontré a los dos chinitos y a Amina en el médico y me saludaron. Y me hizo mucha ilusion porque vi que la gente del grupo ahora nos conocemos y nos podemos saludar por la calle y hasta nos podemos hacer un favor si hace falta”

Tot el documental està íntegrament enregistrat a Sant Joan de Vilatorrada. Gran part de les imatges han estat enregistrades als carrers i places del poble, on s’ha entrevistat veïns i veïnes. Altres escenaris que apareixen al documental són les aules de l’Escola d’Adults, l’Aula d’Acollida de d’institut i les dependències de l’Ajuntament, que les nois i noies van visitar durant la realització del documental, així com també apareixen fotografies de Sant Joan quaranta anys enrere dels participants de l’Escola d’Adults.

El principal objectiu del projecte era tractar un tema tan actual com és el de la immigració. I ho volíem fer no des dels estereotips i prejudicis tan predominants a la societat sinó des d’una visió positiva del fet migratori, no pas com un problema sinó com una realitat, un repte i una oportunitat d’enriquiment.

Un altre objectiu que perseguia la realització del documental era involucrar els nois i noies de l’Aula d’Acollida en un treball atractiu i interessant que els permetés treballar diversos aspectes: llenguatge, creativitat, relacions humanes i coneixement de l’entorn. Com s’ha dit, es tractava de nois i noies recentment arribats al municipi ja que no portaven ni dos anys al territori, amb importants dificultats lingüístiques. La realització del documental els ha permès, entre altres coses, conèixer-se més entre ells i conèixer l’entorn que els envolta, ja que han descobert part de la història del poble que els acull i els principals serveis que el municipi els ofereix.
Una de les qüestions més transcendents del procés de realització del documental és el vincle que s’ha anat creant entre els participants al llarg dels mesos que ha durat el projecte. No només entre el grup de joves i entre el grup d’adults sinó entre ambdues generacions. La gravació del documental ha permès posar en contacte persones que, si no hagués estat per la participació en el projecte, probablement no s’haurien dirigit mai la paraula, i és que, com passa moltes vegades, existeix una certa reticència a allò desconegut i, encara avui, les persones nouvingudes des d’un país estranger són vistes com quelcom estrany. Les sessions d’intercanvi d’experiències i vivències van donar lloc a moments i imatges d’un alt contingut emocional, que han estat molt enriquidors per totes les parts.
El projecte i el reportatge tenen un rerefons clar. Com hem dit volíem i crèiem que havíem de donar una visió positiva del fet migratori. Però el reportatge també mostra com Sant Joan de Vilatorrada és un poble de tothom i per a tothom però que, a la vegada, cadascú el viu d’una forma única. Un poble de tothom perquè el construeixen el conjunt de veïns i veïnes i on conviuen amb uns mateixos drets i uns mateixos deures. I a la vegada un poble de cadascú, perquè malgrat conviure en un mateix entorn, cadascú viu la seva vida i cadascú té una realitat diferent. I el mateix passa amb la història personal dels i les protagonistes del documental: tan els que han arribat ara com els qui ho van fer fa quaranta anys comparteixen una història que, a la vegada, és diferent i personal per a cadascú. Sant Joan de Vilatorrada el construïm tots i totes, siguem d’on siguem i vinguem d’on vinguem, i el més important és sentir que formem part d’aquest mateix trencaclosques gegant i divers que és avui el nostre poble.

Sense cap mena de dubte des de la Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament com des de la mateixa Escola d’Adults i l’Institut es fa una valoració molt positiva del projecte que, més enllà, del resultat final ha permès crear uns lligams personals i de treball conjunt forts entre els i les participants. Però val la pena també destacar les relacions que s’han establert entre les tres institucions que han participat en el projecte: Institut, Escola d’Adults i Ajuntament i que han tingut gran transcendència. Tres serveis amb unes dinàmiques i un funcionament interns tant diferents vam ser capaços de posar-nos d’acord, d’adaptar-nos i de construir junts un gran projecte. Aquesta experiència ens convenç i ens referma de la necessitat d’un treball en xarxa. Avui en ple segle XXI si realment volem que l’educació sigui un veritable motor de canvi i de construcció de ciutadania, es fa imprescindible trencar barreres i impulsar projectes conjunts. Des de l’Ajuntament podríem haver impulsat el projecte en solitari, i amb només l’Aula d’Acollida de l’IES o l’Escola d’Adults, hauria costat menys esforços i hauria sigut més fàcil. Però no hauria tingut cap mena de sentit haver-ho fet sense escoltar ni tenir en compte el agents que des de fa temps estan en contacte directe amb persones migrades. Si així ho haguéssim fet la feina de molts hauria servit de ben poca cosa. El De tothom, de cadascú no és pas un punt i final sinó un punt i seguit. L’inici de tot un procés de col·laboracions conjuntes que esperem que sigui llarg.

ALBERT MARAÑÓN LEDESMA
Regidor d’Immigració; Participació Ciutadana i; Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.

FLORA GRANÉ I RAMON BARLAM
Professorat de l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus

GUILLERMINA MARTÍNEZ
Directora del Centre Municipal de Formació de Persones Adultes de Sant Joan de Vilatorrada.

MACACO - PUERTO PRESENTE

2009-03-03T15:12:00.002+01:00

Aquest matí m'he comprat el nou disc de MACACO. Us deixo un petit tast, el videoclip del primer single "Moving". No sé què us semblarà però a mi m'encanta. Creia que l'Ingravitto, el darrer disc, era insuperable, però m'equivocava i de llarg. El nou és boníssim!

ADÉU RUBIANES

2009-03-01T19:53:00.003+01:00

A mig matí quan he sentit per la ràdio que Rubianes havia mort no m'ho podia creure (3cat24.cat) . La gran quantitat d'energia i vitalitat que desprenia en totes les seves intervencions no ha sigut suficient contra el càncer. A mi sempre m'ha costat riure amb monòlegs, acudits, gags... He de dir que Rubianes sempre ho aconseguia. Des del mig somriure fins a la riallada més sonora, amb cap altre monologuista i amb cap altre espectacle com el "Rubianes Solamente" he rigut tant. És així com el recordarem, amb aquest humor directe, sincer, descarat i carregat de gestos i onomatopies.

I MALGRAT LA CRISI, ELLS AMB BENEFICIS MILIONARIS

2009-01-30T18:52:00.002+01:00

"Banc de Sabadell va tancar l'any 2008 amb menys guanys que el 2007. Segons les xifres presentades aquest dijous per la mateixa entitat, va obtenir 673 milions d'euros de benefici net" 3cat24.cat

"La Caixa segueix la tendència de la resta d'entitats financeres: guanyen però menys. L'entitat financera catalana ha anunciat aquest divendres que ha tancat l'exercici del 2008 amb un benefici net de 1.802 milions d'euros el 2008, fet que suposa un descens del 27,6% respecte a l'any anterior, quan l'entitat va guanyar 2.488 milions. L'entitat atribueix el descens dels guanys a l'absència de plusvàlues i més dotacions." 3cat24.cat

"Malgrat la crisi econòmica, els bancs Santander i Bilbao Biscaia Argentària han tancat el 2008 amb beneficis importants. El BBVA ha obtingut un benefici net de 5.020 milions d'euros, un 18% menys que fa 2 anys, mentre que el Santander ha guanyat una mica menys que l'any anterior: en aquest cas, un 2% menys. Tot i això, ha comunicat uns beneficis de prop de 9.000 milions d'euros"3cat24.cat

Realment és vergonyós. Amb beneficis milionaris i tenen la poca decència de sortir moixos davant els mitjans de comunicació perquè han guanyat menys que anys anteriors. El què vull saber és com. Per què han utilitzat les mesures de rescat de les entitats financeres del govern central? i el govern central com pot ser tant ingenu per pensar que les mesures de suport a la banca arribarien a les families? Pensen d'una veggada per totes canviar les mesures i optar per la intervenció? Pensen els bancs donar explicacions de a on han anat a parar els diners públics? En Joan Herrera com a diputat d'ICV al Congrés els hi ha demanat i ha entrat al Congrés una petició de compareixença per als dirigents dels principals bancs. I el Solbes i el Zapatero miren cap a una altra banda com si no passés res i com si fos el més normal.

PIRELLI I LA SALVATJADA DEL CAPITALISME

2009-01-29T17:31:00.002+01:00

Feia mesos que se'n parlava del tema; setmanes que se sabia el final, només faltava saber quan. I va ser ahir. L'ERO de Pirelli Manresa ja s'ha dut a terme, i els 280 acomiadaments que preveien ja s'han fet efectius, i s'ha fet de la manera més salvatge.

FRAGMENT DE LA NOTÍCIA DEL REGIÓ 7 D'AVUI
Els fets van ser aquests: passaven pocs minuts de les 12 del migdia quan la presència d’una dotzena d’agents de dues empreses privades de seguretat a la porteria de la planta va alertar els treballadors que hi havia a l’interior de les instal·lacions. Una altra visita de polítics, van reconèixer haver pensat alguns. Però s’equivocaven. Els agents es van situar rere els tres torns d’entrada a la fàbrica per esperar els treballadors que havien d’incorporar-se a la 1 del migdia. Dels tres torns, només un va quedar operatiu. Es volia que s’accedís a la fàbrica d’un en un. A mesura que els treballadors anaven arribant a la feina, amb bosses d’entrepans i els estris habituals per a un llarg dia de treball, la seguretat contractada per a l’ocasió els demanava la targeta d’identificació i, en alguns casos, també el DNI. Els agents comprovaven si el nom figurava o no en la llista dels acomiadats. Als que no hi eren, se’ls obria la porta de la fàbrica; als que hi constaven, se’ls negava l’entrada i se’ls lliurava una carta, on es podia llegir: «mitjançant aquest escrit, la direcció de l’empresa li comunica que a partir d’avui queda dispensat de continuar prestant els seus serveis a l’empresa fins al 31 de gener del 2009. Li garantim que percebrà el seu salari fins a aquest dia».
Amb aquesta carta a les mans, una trentena llarga de treballadors (dels dos-cents, aproximadament, d’aquest torn) ja no va poder accedir a la factoria. Va haver-hi moments de molts nervis, amb el trencament d’un vidre d’una finestra de l’entrada. La indignació i la tristesa es van barrejar en unes escenes dramàtiques a la plaça de Joan Baptista Pirelli: els acomiadats acabaven d’assabentar-se de la seva situació «com si fóssim delinqüents», va dir, commogut, Andrés Barrera, un manresà de 47 anys amb més de nou anys d’antiguitat a l’empresa. Mentre a fora la incredulitat i la ràbia anaven creixent, a l’interior de les instal·lacions els treballadors van decidir aturar la producció en solidaritat amb els acomiadats. Durant el dia no es treballaria. A la direcció de l’empresa van fer els ulls grossos.

Més enllà de si l'ERO estava justificat, que crec que no, i més enllà de la opinió que ens pugui merèixer l'acord, qui havia d'estar d'acord eren els treballadors i la resta poc en podem dir; el què posa de manifest i exemplifica molt bé el què va passar ahir a Pirelli és la cara més salvatge del capitalisme. El tractar els treballadors i treballadores com si fossin màquines i no persones, com si fossin un producte de "usar y tirar" que quan ens interessa perfecte i tant aviat no ens serveix el llançem y adios muy buenas. Ens ho mirem com ens ho mirem suposa una falta de respecte brutal, cap a unes persones que durant molts anys han estat treballant per a la fàbrica.

Des d'aqui el meu més sincer suport al conjunt de treballadors i treballadores de Pirelli.

Us enganxo el comunicat d'ICV del Bages al respecte.

DAVANT ELS FETS DE PIRELLI,

Els treballadors i treballadores de Pirelli van patir, en el dia d’ahir, la pitjor cara del neo-liberalisme , en la forma insolent, covarda i mancada de la més mínima consideració i respecte amb que l’empresa va decidir comunicar els acomiadaments.

La pitjor cara, perquè al nostre país no estàvem acostumats, fins ahir, a que les empreses multinacionals amb cert nom i prestigi i en un Estat on hi ha garantits drets laborals, a que la vexació, formés part del catàleg, de l’ideari a aplicar. No oblidem però que aquestes si que són pràctiques habituals en països menys desenvolupats en magnituds i formes absolutament més degradants.

La gent treballadora, al nostre país, malgrat l’expansió econòmica i beneficis empresarials dels darrers anys, ha hagut de suportar l’empitjorament i la precarització de les seves condicions laborals així com la contenció salarial perquè segons deien les patronals “només així es podia ser competitiu”,...

Com es pot ser competitiu si els beneficis obtinguts no han anat a reforçar la capacitat d’innovar, de produir, de formar més i millor? Per això, ara i amb la crisi com a coartada, recau de nou sobre les esquenes dels mateixos la pitjor part: plouen els expedients de regulació d'ocupació, els acomiadaments i els tancaments d'empresa.

Com és possible doncs, senyors de Pirelli que amb aquesta situació complexa i complicada arreu, que vostès en el seu cas particular amb un acord tancat, en una empresa on l’actitud dels treballadors i treballadores ha estat sempre la predisposició al diàleg i a la negociació, en una comarca i un País on les Administracions han treballat per facilitar-los la seva permanència prenguin aquestes actituds? Em reafirmo, han fet les coses de la pitjor manera que han pogut i han mostrat la pitjor cara del neoliberalisme.

Vagi des d’ aquí, el suport a tots aquells i aquelles que ho van patir ahir a Pirelli, els ànims als treballadors i treballadores que en les diferents empreses són victimes d’aquesta crisi de manera injustificada. Així com també a aquelles empreses que volen crear riquesa i llocs de treball al nostre país.

Iniciativa per Catalunya Verds des de des de tots els nostres àmbits d’actuació, al carrer i a les institucions, seguirem luitant perquè fets com els d’ahir no es produeixin i perquè aquesta crisi no la paguin aquells que no l’han creada; aquells que des de sempre han sigut els grans perjudicats.

Laura Massana Mas

Diputada d’Iniciativa per Catalunya Verds al Parlament de Catalunya

OBAMA PREN POSSESSIÓ

2009-01-20T23:00:00.004+01:00

Sense cap mena de dubte és la imatge del dia, la presa de possessió del nou president dels EEUU, Barack Hussein Obama, i ho ha fet amb un discurs, grandiloqüent, però que com a mínim a mi m'ha generat esperança. Sóc del tot conscient, que és molt difícil per no dir impossible, que en els propers 4 anys, o 8 si repeteix, no canviarà la història. Conscient que en coses fonamentals com la defensa o no del sistema capitalista no coincidim. Però conscient també que en relació al precedent representa un canvi, la importància del qual podrem valorar i acabar de mesurar en els propers anys. Amb el precedent que tenim no costa gaire ser optimista. Per poc que n'esperi, n'espero bastantes més coses bones que no pas del ja expresident o de les què n'esperaria d'un possible president Mc Cain. A l'espera de quines són les primeres decisions, a l'espera de què diu o deixa de dir sobre l'atac d'Israel a Gaza (he de lamentar que no llancés cap missatge clar en els dies previs a la seva presa de possessió), vull veure el got mig ple i vull creure que per poc que es pugui hi ha coses que es poden canviar.

Us cito alguns fragments del seu discurs i us n'enllaço el vide o i l'escrit.

El nostre sistema de salut és car; les nostres escoles han fallat massa; i cada dia aporta noves proves que la manera en què utilitzem l'energia reforça els nostres adversaris i amenaça el nostre planeta.

Avui ens reunim perquè hem elegit l'esperança sobre el temor, la unitat de propòsits sobre el conflicte i la discòrdia. Avui hem vingut a proclamar el final de les queixes mesquines i les falses promeses, de les recriminacions i els dogmes caducs que durant massa temps han estrangulat la nostra política.

El nostre camí mai ha sigut de dreceres o de conformar-se amb menys. No ha sigut un camí per als pusil·lànimes, per als que prefereixen l'oci al treball o busquen només els plaers de la riquesa i la fama. Més aviat, han sigut els que han assumit riscos, els que actuen, els que fan coses -alguns d'ells reconeguts, però més sovint homes i dones desconeguts en la seva tasca, els que ens han portat cap endavant pel llarg, escarpat camí cap a la prosperitat i la llibertat.

Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar aquesta crisi. Les nostres ments no són menys inventives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada, el mes passat o l'any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Però el temps de l'immobilisme, de la protecció d'interessos limitats i d'ajornar les decisions desagradables, aquell temps segurament ha passat. A partir d'avui, hem d'aixecar-nos, espolsar-nos i tornar a començar la tasca de refer Estats Units. El que no entenen els cínics és que el terreny que trepitgen ha canviat i que els arguments polítics estèrils que ens han consumit durant massa temps ja no serveixen. aquesta crisi ens ha recordat a tots que sense vigilància, el mercat pot descontrolar-se i que una nació no pot prosperar durant molt temps si afavoreix només els rics. L'èxit de la nostra economia sempre ha depès no només del nostre Producte Nacional Brut, sinó de l'abast de la nostra prosperitat, de la nostra habilitat d'oferir oportunitats a tots els que ho desitgin, no per caritat sinó perquè és la via més segura cap al bé comú. Pel que fa a la nostra defensa comuna, rebutgem per falsa l'elecció entre la nostra seguretat i els nostres ideals.

Van entendre que el nostre poder sol no pot protegir-nos ni ens dóna dret a fer el que ens sembli. Sabien per contra que el nostre poder creix a través del seu ús prudent, que la seguretat emana de la justícia de la nostra causa, la força del nostre exemple i les qualitats de la temperància, la humilitat i la contenció. Començarem a deixar l'Iraq, de manera responsable, al seu poble, i forjar una pau guanyada amb dificultat a l'Afganistan. Amb vells amics i antics contrincants, treballarem sense descans per reduir l'amenaça nuclear i fer retrocedir el fantasma d'un planeta que s'escalfa. No demanarem perdó pel nostre estil de vida, ni vacil·larem a defensar-lo, i per a aquells que pretenen aconseguir els seus fins mitjançant el foment del terror i de les matances d'innocents, els diem des d'ara que el nostre esperit és més fort i no se'l pot trencar; no podeu perdurar més que nosaltres, i us vencerem.
Perquè sabem que la nostra herència multiètnica és una fortalesa, no una debilitat. Som una nació de cristians i musulmans, jueus i hindús, i de no creients. Estem formats per totes les llengües i cultures, procedents de cada racó d'aquesta Terra;

Aquest és el significat de la nostra llibertat i del nostre credo, de manera que homes i dones i nens de totes les races i de totes les fes poden unir-se en una celebració de cap a cap d'aquesta magnífica esplanada, i un home el pare del qual, fa menys de 60 anys, no hauria estat servit en un restaurant ara està davant vostre per prestar el jurament més sagrat.

L'ATAC D'ISRAEL NO PARA

2009-01-14T11:35:00.005+01:00

Ahir al vespre al voltant de de 200 persones ens vam aplegar a la Plaça de la Pau per condemnar l’atac d’Israel sobre la Franja de Gaza. La concentració va estar convocada per les entitats Sant Joan Solidari, Un Món de Tots, Rokpa, l’Associació Juvenil L’Ovella Negra, i l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada amb el suport i l’acord dels quatre grups polítics amb representació municipal (PSC, CiU, ICV i ERC). El manifest va ser llegit per la directora de l’Escola d’Adults de Sant Joan, Guillermina Martínez, i va comptar també amb la col·laboració, d’Ismael l’Aziri, de l’Associació Cultural Islàmica Iqra que va llegir la carta d’un metge turc que aquests dies es troba a Gaza atenent les victimes del conflicte, i de Jony Garcia i Raül Beneitez que van interpretar quatre peces musicals per cloure l’acte.

Segurament va ser un acte simbòlic, però crec que plenament necessari Una vegada més, és necessari que mostrem i manifestem el nostre no rotund a la guerra, i al què, en aquest cas concret representa l’atac d’Israel sobre Gaza. I necessari per refermar-nos en aquest compromís amb la pau, i amb el diàleg, el perdó i la reconciliació com a úniques solucions possibles al conflicte entre Israel i Palestina que no ve d’ara sinó que fa anys i anys que dura. L’ús de la força, es produeixi des del bàndol que es produeixi, no farà més que fer perdurar el conflicte i allunyar-nos de la pau al pròxim orient.

Com a Ajuntament, com a institució democràtica que representem, i les entitats que també van convocar l’acte, tenim el deure de condemnar qualsevol tipus de violencia, vingui d’on vingui i ataqui a qui ataqui, sense que això no ens permeti dir amb total claredat les coses pel seu nom, tot reconeixent que hi ha un estat, que diu ser democràtic, que ataca i ocupa, i un poble que està sent ocupat. I tenim el deure, amb el màxim consens posible, d’exigir responsabilitats, i exigir passos concrets, valents i decidits, en la resolució del conflicte, per part dels governs europeus i del conjunt de la comunitat internacional. Les condemnes són imprescindibles i necessàries. Però ha arribat el moment de passar de les paraules als fets, el moment de que la Unió Europea, l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya es replantegin certes relacions amb Israel, i el moment en què d’una vegada per totes el govern de l’Estat aturi el comerç d’armes amb Israel. Només si les paraules i els gestos es tradueixen en fets i accions concretes, les nostres condemes tindran sentit.

PALESTINA - Lluís Llach

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l’Orient.
El teu nom esperança. el teu nom una espina,
el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem el pervindre, el teu nom el coratge,
el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari
perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge,
el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme
colpejats pels qui escarneixen llur passat.
Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure
si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna
et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre,
el teu nom Palestina.

TOT FENT TERTÚLIA A CANAL TARONJA (Programa de dv. 9/1/09)

2009-01-08T21:30:00.003+01:00

Com faig desde de finals del 2007 un cop al mes o cada dos mesos participo al programa "Tertulians" del Canal Taronja, presentat i coinduït pel Francesc Serrat, i parlem amb d'altres persones de la comarca sobre quatre temes d'actualitat. Aquesta setmana hi he anat i avui hem gravat el programa que s'emetrà, com cada setmana, demà divendres cap tres quarts de 10 del vespre. Avui he coincidit amb l'empresària perruquera, Carme Fuster, i una novetat que s'estrenava avui a les tertúlies, la Maga Isabella, asessora espiritual. Us detallo els temes de què hem parlat i així aprofito i escric quatre ratlles del què en penso de cada un d'ells, si voleu veure i sentir el debat que se'n va generar demà divendres cap a tres quarts de 10 del vespre, o al llarg del cap de setmana en les reemissions a Canal Taronja.

LA MASSACRE DE GAZA. ES POT ENTENDRE QUE ENCARA ARA NACIONS UNIDES NO HAGI SIGUT CAPAÇ DE CONSENSUAR UN PLA PER A L'ALTO EL FOC?
Des del meu punt de vista no és comprensible ni justificable. Els bombardejos d'Israel sobre territori palestí fa dies que dura, representen sense cap mena de dubte una violació del dret internacional i humanitari, i per tant mereixen, sense cap però, i sense cap intent de justificació o minimització del conjunt de països occidentals, la condemna i les accions decidides per fer possible un alto el foc. En tot conflicte bèl·lic, i aquest fa anys i anys que dura, per qualsevol dels bàndols es realitzen accions condemnables. La violència i el terrorisme són condemnables i rebutjables vinguin d'on vinguin, s'escudin en la religió o en els objectius que s'escudin però és més condemnable encara si parlem de terrorisme d'Estat. El punt en el què se situa el conflicte és més delicat que mai i això ha de portar a passar de les paraules als fets. És imprescindible i necessari que els països de la UE condemnin els atacs, però és encara més imprescindible i més necessari que aquest gest es recolzi amb fets com el replantejament de les relacions amb Israel i el fi de les exportacions d'armament a Israel per part de diversos països, entre ells l'estat espanyol.

REDUCCIÓ DELS MORTS PER ACCIDENTS DE TRÀNSIT. HAN VALGUT LA PENA LES MESURES?
Les xifres posen de relleu que sí. Passar a entendre certes infraccions com un delicte i no pas com una falta, el carnet per punts, els radars, els controls d'alcoholèmia... estant donant els seus fruïts. Sense cap mena de dubte ens hem de felicitar però encara queda molta feina a fer.

POLÈMICA PER LA PUBLICITAT ATEA ALS BUSOS DE BARCELONA. QUIN SENTIT TÉ?
Personalment em sorpren la polèmica generada. I em sopren i em preocupa que hagint sortit nombroses veus que questionen que un conujunt d'organitzacions atees facin publicitat del què pensen. L'església catòlica i altres grups religiosos ho fan diàriament i ningú es posa les mans al cap. Dificilment una persona canviarà les seves creences a partir de l'anunci però sempre està bé fer-se preguntes i generar debat entorn un tema que sovint s'ha considerat només del terreny privat però que influeix, i molt, en allò públic. Personalment celebro la iniciativa i recolzo plenament el missatge, tot respectant les creences de qualsevol persona.

ELS PROPÒSITS PER AL NOU ANY. ENGUANY VENEN CONDICIONATS PER LA CRISI? Amb el nou any totes i tots nosaltres ens marquem fites o desitjos, alguns depenen de nosaltres i algú més. Altres depenen de nosaltres, d'algú més però a més a més dels diners. I per tant aquelles persones que estan a l'atur i amb una hipoteca molt alta dificilment es faran gaires propòsits que suposin una major despesa economica. Tot i així tot sigui dit de passada propòsits tant típics i tòpics i com anar al gimnàs o deixar de fumar de la mateixa manera que venen se'n van. Qui realment s'ho proposa, s'apunta a un gimnàs o comença a deixar de fumar sigui gener, abril o setembre.

MOLT BON ANY 2009!

2008-12-31T18:07:00.002+01:00

Tot i que darrerament no he escrit gaire, per no dir gens, al blog, no vull desaprofitar les darreres hores que queden del 2008 per fer-vos arribar els meus millors desitjos de felicitat de cara el nou any que comença. La vida continua i està a les nostres mans que el 2009 sigui millor que el 2008.

ARA ÉS DEMÀ
(De crònica de demà, llibres del mall 1977)

Ara és demà.
No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que conmou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol

I com ell mateix deia en un altre poema. Tot està per fer i tot és possible.

Aprofito també per deixar-vos vàries cançons, la primera, la que si teniu els altaveus encesos deveu estar sentint. I un parell més, Hay que vivir de Joan Baptista Humet i Alegria del Cirque du Soleil

"UNA GÀBIA ÉS UNA GÀBIA, ENCARA QUE SIGUI D'OR"

2008-10-26T22:01:00.004+01:00

La gran majoria de vosaltres ja sabrà que el passat divendres es va inaugurar el centre penitenciari Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada. Divendres a la tarda i dissabte al matí tothom qui volgués va tenir l'oportunitat d'anar-hi i com no, a Sant Joan ha sigut el tema del cap de setmana. Molts comenten que si és un hotel de 5 estrelles, i que si tenen més equipaments que no pas Sant Joan mateix... I la veritat és que quan sento o llegeixo aquest tipus de comentaris quedo esgarrifat. Si tant bé s'hi viu, entrar-hi no és pas gaire dificil, tot és proposar-s'ho. Si algú creu que és un hotel de 5 estrelles té l'oportunitat de passar-hi uns quants dies, i com dic no és gaire dificil. Que atraquin un banc i hi aniran a dormir uns quants dies. Que aguantin els controls permanents, que aguantin els estrictes horaris, que passin hores i hores a aquelles cel·les,, i que aguantin el no poder fer res sense que et donguin permís. Aviam si després pensen el mateix.

Per sort en matèria penitenciària la Constitució diu el què diu. I per fi, hi ha un govern que la funció de reinserció se la pren seriosament.

El títol és un comentari d'un funcionari de presons, recollit avui al diari Regió 7

UN PLE CURT PERÒ INTENS

2008-10-24T20:40:00.003+02:00

Ahir vam tenir Ple i a diferència dels darrers cal dir que vam acabar relativament d'hora i no va durar gaire, dues hores. Va ser curt però la veritat força intens, a l'ordre del dia hi havia força punts importants o com a mínim amb bastant contingut; un d'ells l'aprovació inicial del Pla d'Actuació Municipal, aprovat amb els vots favorables de PSC i ICV i els contraris d'ERC i CiU. En la darrera entrada ja vaig explicar allò que pretenem amb el PAM, el què és i els motius que ens han portat a fer-lo, i per tant no cal donar-hi gaires voltes. CiU per la seva banda va demostrar el què pretenen i el què intenten, denunciant que els haviem exclòs del procés.
I la veritat, jo matiso que no és el mateix l'exclusió que l'autoexclusió. No han participat en cap moment en el procés, i tampoc van assistir a la sessió i això crec que més enllà d'exemplificar la seva manca d'interès és una manca de respecte cap a les persones que van venir, van perdre un matí parlant i debatent sobre el futur del seu poble; gent que estic segur que en part també representen. I crec que tot plegat demostra tres coses. Demostra que CiU no té programa i una capacitat nul·la per fer aportacions diferents a les que des de l'equip de govern proposàvem al PAM. Demostra que per sort, i contràriament al què han dit moltes vegades, en política municipal també hi ha dretes i esquerres, hi ha moltes maneres de fer política; i que precisament la de l'equip de govern i l'oposició no és la mateixa. I demostra també que estan més interessats en posar pals a les rodes, en buscar problemes inexistents, que no pas per l'horitzó que dibuixa el PAM. Però bé, temps al temps, que el temps ha situat i situa a tothom al seu lloc.

PAM 2008 - 2011. EINA DE GESTIÓ I TRANSPARÈNCIA

2008-10-07T21:02:00.002+02:00

Fa poc més de duest setmanes que m'he estrenat com a regidor de Participació Ciutadana i ho he fet amb un repte força important, coordinar l'elaboració del Pla d'Atuació Municipal per als anys 2008-2011 i organitzar-ne tot el seu procés participatiu que va acabar ahir dia 6.

Un repte però, però que al cap i a la fi partia d'una convicció pròpia i del conjunt de l'equip de govern i per tant l'he assumit amb moltes ganes i il·lusió. La convicció de que a l'Ajuntament les demandes que es reben per part de la ciutadania cada vegada són més i més diverses, que els recursos per satisfer-les no sempre són els desitjats, i que davant d'això es planteja la necessitat de planificar amb els recursos que es tenen el què es vol fer i el què, i el més important el què es podrà i no es podrà fer. I és aqui on neix el compromís de fer un PAM, el primer que es fa a Sant Joan.

El PAM és s'ha de convertir i de fet ja és, una eina de gestió i transparència. De GESTIÓ perquè com a Ajuntament ens planifica uns objectius, aquests objectius ens els concreta en accions, i aquestes en les temporitza en el temps; i això ens ha de permetre una major eficiència. I en una eina de TRANSPARÈNCIA perquè per primera vegada els ciutadans i ciutadanes de Sant Joan tindran un compromís aprovat per Ple a partir del qual a finals de legislatura poder valorar la feina feta, on es detalla tot allò que l'Ajuntament es compromet a fer durant aquests anys i en el que paralelament s'anirà fent un seguiment de l'estat de cadascun dels projectes.

Però a la vegada el PAM creiem que ha de complir, i de moment l'esborrany les complia, tres característiques bàsiques. Un PAM COMPLET que parli de les realitats més identificables a Sant Joan; Un PAM CONCRET, que planifiqui unes accions plenament mesurables i verificables; un PAM REALISTA I VIABLE perquè ha estat fet amb un pressupost damunt la taula sent conscient en tot moment dels recursos de què es disposarà. Segurament el PAM el podriem haver fet fa un any però si així hagués sigut, hauriem fet volar coloms, perquè no hauriem tingut el finançament clar, perquè no sabíem les resolucions de PUOSC i de XBMQ de la Diputació. Si així hagués sigut, ara amb l'actual situació econòmica, estariem revisant el PAM.

I el PAM, com a compromís entre Ajuntament i ciutadania, era necessari que fos participatiu. És per això que vam voler donar l'oportunitat a la gent de dir-ne la seva fins ahir dia 6. Ara ens queda per davant una setmana en la que haurem de respondre una per una totes i cadascuna de les aportacions, reelaborar el text complet amb les aportacions que haguem acceptat, elaborar la memòria final, i finalment el dia 23 debatre'l i votar-lo al Ple.

+ INFO: http://www.santjoanvilatorrada.cat/

TORNEM-HI

2008-09-07T23:24:00.004+02:00

Després de les vacances i després de dies i dies sense escriure res al blog, torno. Torno de vacances amb il·lusions renovades, descansat, amb moltes més ganes de fer coses, amb ganes d'emprendre els nous reptes que em depara i ens depara el nous curs, que no són pas pocs, i amb nous propòsits. Un d'ells recuperar l'hàbit d'escriure al blog. Aviam si ho aconsegueixo.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.

Per això cada dia al carrer
m´enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
però sóc molt conscient,
que també vull canviar les coses que m'amoïnen
per estar content.

L'AJUNTAMENT DE SANT JOAN SE SUMA AL DIA DE L'ORGULL LGBT

2008-06-28T15:21:00.003+02:00

El 28 de juny és el Dia Internacional de respecte a les llibertats sexuals i l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada commemora aquesta diada fent visible una pancarta a la façana principal de l’edifici consistorial.

Enguany és el primer que l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada emprèn una acció de reconeixement formal i visible al Dia Internacional de respecte a les llibertats sexuals, després que el mes de juliol del 2007 el Ple aprovés per 16 vots a favor i una única abstenció la moció en què es demanava el reconeixement oficial de la diada per part del Consistori.

La pancarta que penja a la façana de l’Ajuntament i que anuncia i reconeix el Dia Internacional de respecte a les Llibertats Sexuals, s’emmarca dins la campanya "A Sant Joan, els Drets Humans també tenen sentit". Una campanya de difusió i sensibilització vers la temàtica dels Drets Humans a les ciutats que engegà la Regidoria de Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau el mes de març passat quan Sant Joan de Vilatorrada es va adherir a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. La Carta reconeix el dret a la llibertat sexual, així com també ho fa la Declaració Universal dels Drets Humans, de la qual el proper mes de desembre se celebrarà el seixantè aniversari.

Coincidint amb la diada, el Regidor de Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau, Albert Marañón, ha volgut destacar que des de l’Ajuntament es té la ferma creença en el valor de la igualtat i el respecte a les diferències i que per això s’ha volgut fer aquest reconeixement. A més a més ha destacat que, malgrat amb la modificació del Codi Civil ara fa tres anys, que permet el matrimoni entre parelles del mateix sexe, s’ha assolit una igualtat legal, socialment encara queda molt camí per recórrer i encara avui són moltes les mostres d’homofòbia presents a la nostra societat, tal com reflecteixen anualment els informes de l’Observatori contra l’Homofòbia.

A LES CIUTATS ELS DRETS HUMANS TAMBÉ TENEN SENTIT

2008-06-01T19:29:00.003+02:00

Article publicat a l núm. 86 del Jovent,
la revista de Joves d'Esquerra Verda

Enguany es compleixen 60 anys de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans. El 10 de desembre de 1948 es proclamaven tot un seguit de 30 drets universals. Si fem una valoració del grau de compliment de la carta sis dècades després segurament la conclusió és que queda moltíssima a fer, i encara avui hi ha molts racons del planeta on drets tant fonamentals com el dret a la vida s’han de consolidar. A escala estatal però és on segurament més hem notat els avenços. 60 anys després vivim en el marc d’un règim polític, una democràcia malgrat algunes mancances força consolidada, que compleix amb la Declaració Universal, i ha estat gràcies a la lluita contra la dictadura i per les llibertats de milers de persones. I s’han fet també avenços legals importants cap a la igualtat, amb l’aprovació de la llei d’igualtat de gènere, la llei de matrimonis homosexuals o la llei de la dependència. Queda però encara moltíssima feina a fer, les desigualtats en el nostre país, i entre els països del nord i del sud són evidents i malgrat siguin invisibles mediàticament existeixen encara nombrosos conflictes bèl·lics.

Sovint, darrerament sobretot, tendim sempre a només enrecordar-nos dels drets humans com a recurs per condemnar conflictes i situacions humanament insostenibles que es produeixen a nivell internacional i que poc tenen a veure amb la vida quotidiana de les persones. El dia a dia, totes i tots nosaltres el vivim en el nostre barri, en el nostre poble o ciutat, a la universitat, a la feina, amb la colla d’amics i amigues, amb la família, a les estones de lleure. És en aquests espais on la gran majoria de drets reconeguts a la Declaració Universal tenen la seva manifestació pràctica. Les ciutats representen la proximitat i són avui l’espai de les contradiccions i a la vegada l’espai de les trobades. L’espai de contradiccions perquè és on es manifesten amb més claredat i netedat tot tipus de desigualtats socials arrelades a l’atur o precarietat laboral, la pobresa i el menypreu de les diferències. I és l’espai de les trobades i les possibilitats perquè és on les desigualtats han de tenir solució, on gaudim de la nostra vida quotidiana i de tots els nostres drets i per tant on, més que mai, han de quedar garantits.

Una mostra d’aquesta convicció i aquest compromís és la Carta Europera de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, el referent de la Declaració Universal a nivell local, impulsada l’any 1998 per l’Ajuntament de Barcelona i aprovada definitivament l’any 2000 a la ciutat francesa de Saint Denis i de la qual actualment en són signatàries més de 400 ciutats europees. Una Carta que entén que no només les administracions centrals dels estats hi tenen un paper important en la defensa dels Drets Humans sinó que els ajuntaments com a institucions més properes a la ciutadania, hi tenen molt a dir i molt a fer. Una Carta en definitiva que duu a la pràctica el pensar globalment i actuar localment, i que queda resumida en el seu primer article: “La ciutat és l’espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants que tenen dret a trobar-hi les condicions per a la seva realització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat.”

60 anys després de la proclamació de la Declaració Universal, és el moment de donar als Drets Humans la importància que es mereixen i entendre que a les ciutats, en la nostre entorn quotidià, els Drets Humans també tenen sentit.

COMUNICAT DE JOVES D'ESQUERRA VERDA DAVANT LA SITUACIÓ DE SEQUERA

2008-04-07T11:14:00.001+02:00

Davant de la situació generada per la crisi de sequera que viu avui Catalunya, la direcció de Joves d’Esquerra Verda expressa que:

- Des de JEV sempre hem defensat una nova cultura de l’aigua que la percep com un recurs escàs i per tant la gestió dels recursos hídrics ha de basar-se en la reutilització, l’estalvi i l’eficiència per garantir les necessitats bàsiques. És a dir, una política de control de la demanda lligada a un model de desenvolupament sostenible.

- Mai abans s’havien impulsat mesures estructurals per combatre la sequera com des de l’arribada d’ICV al Govern de la Generalitat. S’ha donat un gir de 180º pel que fa a la gestió de l’aigua a Catalunya, amb l’impuls de polítiques com la recuperació de pous i aqüífers, l’establiment del cànon de l’aigua que ha aconseguit reduir el consum, programes de sanejament d’aigües residuals urbanes, difusors domèstics que redueixen el consum i en definitiva, un conjunt de polítiques que han permès combinar l’ús de l’aigua amb la conservació del medi ambient.

- Davant de la situació d’emergència nacional que vivim per la pitjor sequera dels últims 60 anys, a la gestió del conseller de Medi Ambient de la Generalitat li ha mancat transparència, diàleg, i claredat per explicar la possibilitat de dur a terme un transvasament temporal i reversible d’aigua del Segre al Llobregat en el cas que no plogui en els propers mesos.

- Aquest conjunt de factors han provocat la confusió de la ciutadania. Per això, volem manifestar la nostra preocupació per les conseqüències que pugui generar aquesta gestió sobre la credibilitat d’una formació política que sempre ha defensat la nova cultura de l’aigua i la radicalitat democràtica.

- JEV emplacem que davant aquesta situació de sequera es busquin totes les alternatives possibles abans de dur a terme el transvasament i que siguin analitzades conjuntament amb els moviments socials i ecologistes, els representants territorials, amb la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, els municipis... En cas que el transvasament sigui l’única opció viable, cal donar un missatge clar que aquesta mesura serà temporal i reversible fruit de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.

- Cal garantir l’aigua per tota la ciutadania de Catalunya i plantejar solucions de futur per si s’allarga la sequera, i més tenint en compte que és una de les conseqüències del canvi climàtic. Per això, JEV defensarem dins d’ICV que es continuïn duent a terme les propostes de la conselleria que són coherents amb la nova cultura de l’aigua.

- A més, creiem igualment important que s’estudiïn les mesures com els bancs públics d’aigua per resoldre situacions d’emergència com la que vivim avui. De la mateixa manera, és imprescindible que la conselleria de medi ambient treballi conjuntament amb la conselleria d’agricultura per impulsar canvis en els sistemes de regadiu ja que actualment l’agricultura suposa més del 70% del consum d’aigua de Catalunya.

- JEV denunciem la frivolitat de CiU que aprofita una situació d’emergència nacional per deslegitimar les polítiques per una nova cultura de l’aigua. Volem recordar que la dreta catalana ha defensat sempre les polítiques transvasistes com a solució estructural. Ara CiU pretén oferir el transvasament del Roine com a solució a la situació d’emergència, però aquesta és una infraestructura que trigaria anys en arribar i que respon a la defensa dels interessos dels poderosos que ells representen. L’alternativa del Roine confronta amb l’estalvi i l’eficiència i la gestió de la demanda que des de JEV hem defensat.
Finalment, creiem que el Govern de l’Estat Espanyol no està legitimat per donar lliçons de sostenibilitat a Catalunya tenint en compte que ha avalat els transvasaments com el del Xúquer-Vinalopó i el del Tajo-Guadiana. Ens oposem a la solució que ofereix el Govern de l’Estat a construir el mini-trasvasament Cunit-Cubelles com a nova oferta permanent d’aigua per a l’àrea metropolitana perquè també significa treure aigua de l’Ebre indefinidament. Per tot això, demanem una actitud responsable al Govern de l’Estat perquè proposi alternatives realistes i sostenibles per combatre la sequera.

LA CAMPANYA DELS DRETS HUMANS A LA PREMSA

2008-03-27T17:59:00.002+01:00

Després de la roda de premsa de presentació de la campanya "A Sant Joan els Drets Humans també tenen sentit " del passat dimarts ha aparegut la notícia a nombrosos mitjans. A banda de la web de l'Ajuntament també hi podreu trobar informació ens els següents mitjans:
(Si cliqueu sobre el nom del mitjà accedireu directament a la notícia)

Regió 7
3cat24.cat
Avui
Diputació de Barcelona

"A SANT JOAN ELS DRETS HUMANS TAMBÉ TENEN SENTIT"

2008-03-25T20:09:00.002+01:00

El proper 10 de desembre es compliran 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Sovint quan ens hi referim, ho fem com a recurs per condemnar accions o situacions humanament insostenibles en qualsevol racó del planeta. Sovint quan ens hi referim ens venen al cap imatges que poc tenen a veure amb la vida quotidiana de qualsevol de nosaltres. És evident que les administracions centrals dels estats i els països tenen un paper fonamental a l'hora d'impulsar un respecte i un compliment dels Drets Humans. Però la vida quotidiana de la gent no es desenvolupa en un àmbit internacional, sinó que té lloc i com a escenari més proper, el seu entorn, la seva escola, el seu lloc de treball, els seus amics i familiars, el seu barri, el seu poble o ciutat. I és aquí, a nivell local, on les persones gaudim dels nostres drets; drets que queden recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans.

En ple segle XXI, i en un món globalitzat, els barris, els pobles i les ciutats tenen més importància que mai. Com deia, és l'espai on gaudim dels nostres drets i on més que mai ens han de quedar garantits. És l'espai de totes les trobades, l'espai de la quotidianeïtat. Però a la vegada l'espai de totes les contradiccions , on es manifesten amb més claredat les discriminacions arrelades a l'atur, a la pobresa o el menyspreu de les diferències.
60 anys després és hora de començar a consolidar la consciència i el compromís de respecte als Drets Humans, i si volem arribar a la fita, ho hem de fer de baix a dalt, des dels pobles i les ciutats fins als països i estats.
És amb aquest objectiu que des de la regidoria de Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, hem impulsat la campanya sota el lema " A Sant Joan els Drets Humans també tenen sentit". Per això i per deixar clar el nostre compromís, el proper dijous al Ple de l'Ajuntament aprovarem la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, un document impulsat l'any 98 per la ciutat de Barcelona i aprovat a nivell europeu l'any 2000 a la ciutat de Saint Denís; una norma jurídica però per damunt de tot un compromís polític amb la ciutadania on fixem el nostre full de ruta i i el nostre pla de treball.

---------------------------------------------------------------------------------

Aprofito per convidar-vos a la presentació oficial de la campanya, i a la inauguració de l'exposició "Els Drets Humans a la Ciutat".

XERRADA: "Els Drets Humans a la Ciutat" a càrrec de Jaume Saura, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya DIMECRES 26 DE MARÇ DE 2008 20H. A LA BIBLIOTECA DE CAL GALLIFA

TRANSVERSALS PER CONVICCIÓ

2008-03-18T18:58:00.003+01:00

Article publicat a revista Tramesa Municipal (març 2008)

Davant del fenomen migratori els ajuntaments esdevenim peces clau. Tenim la facilitat de conèixer de primera mà les necessitats dels veïns i veïnes, i tal com s’estableix en l’article 84.2 de l’Estatut d’Autonomia, el nostre paper a l’hora de desenvolupar polítiques d’acollida i construir una ciutat cohesionada és molt important.
Sant Joan de Vilatorrada, el segon municipi més gran de la comarca del Bages, no ha parat de créixer des de mitjans del segle passat i ho ha fet en gran part degut a dues grans onades migratòries. La primera va tenir lloc als anys 60, amb l’arribada de persones que en la majoria dels casos procedien de pobles de la província de Sevilla. La segona onada, l’actual, l’estan protagonitzant persones d’altres països. El resultat és que, en pocs anys, Sant Joan de Vilatorrada ha passat del 5% a prop del 9% de veïns i veïnes de nacionalitat estrangera.
Davant d’aquesta realitat, i per tal de fer-hi front, l’Ajuntament va aprovar a finals de la passada legislatura, el Pla de Recepció i Acollida Municipal (PRAM), una eina que ens ha de permetre endreçar el conjunt de portes d’entrada de població nouvinguda per tal que aquesta tingui plena autonomia i accés en condicions d’igualtat al conjunt dels serveis del municipi. Ara el PRAM ja el tenim i el què cal és dinamitzar-lo i desplegar-lo. Però com en moltes altres àrres de serveis a les persones, en aquesta és necessari treballar de manera transversal i interdepartamental, deixant enrere la tradicional divisió compartimentada de l’administració.
Les accions que hem realitzat fins ara van en aquesta línia. En l’elaboració de la nova Guia d’Acollida per a persones nouvingudes s’han tingut en compte tots els equipaments i serveis; i els redactats dels apartats on estan implicats han estat debatuts i consensuats amb tots ells.
D’altra banda, amb l’objectiu de sumar esforços, hem impulsat un projecte audiovisual que estan elaborant l’Escola d’Adults i l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus, amb el qual les persones que hi participen reflexionen sobre les seves experiències per tal de concloure sió que tothom, vingui d’on vingui té interessos comuns i que independentment de tot plegat el conjunt de veïns i veïnes construeixen el municipi. Aquestes experiències ens convencen i ens refermen de la necessitat d’un treball en xarxa; sent conscients en tot moment que no tindria cap mena de sentit impulsar accions en solitari, sense escoltar ni tenir en compte el agents que des de fa temps estan en contacte directe amb persones migrades. Si així fos, la feina de molts hauria servit de ben poca cosa.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Si cliqueu aqui podreu llegir el reportatge sobre els Plans Municipals de Recepció i Acollida de l'últim número de la Revista Municipal de la Diputació de Barcelona on hi ha quatre ratlles de l'experiència de Sant Joan de Vilatorrada.

INDIGNAT PELS "TELEPREDICADORS MORALISTES"

2008-03-17T14:48:00.004+01:00

Hi ha coses que de vegades veig els matins a la tele que m'indignen i després de veure aquest video m'he decidit a fer-me ressò d'una de les últimes entrades del blog de l'Andrés Querol. Sense cap mena de dubte, començaria a ser hora que el CAC comencés a dir alguna cosa.

"CCOO de Catalunya i la nostra representació sindical a TV3 hem defensat sempre la pluralitat d’opinions i la llibertat d’expressió dels periodistes. Es pot mantenir una opinió favorable o no sobre tema diversos, sigui la vaga d’estudiants, la dels mestres o qualsevol altre tema. El que no és sostenible ni acceptable, especialment en una televisió pública, és que hi hagi qui faci entrevistes des de l’apriorisme de considerar com a culpables o irresponsables als entrevistats, especialment si representen a entitats representatives de moviments socials o reivindicatius diversos. És inacceptable que s’arribi a coartar, fins i tot, sense gairebé donar possibilitats de rèplica als entrevistats, i amb advertències des d’una suposada autoritat moral, per sobre de tothom, que s’adjudica la persona entrevistadora que es permet aprovar o desqualificar les posicions dels entrevistats. Tot això adornat, quan convé, amb desqualificacions personals o col•lectives amb to en ocasions paternalista o prepotent. CCOO denunciem que en determinades produccions privades associades de TV3, s’utilitzi un estil que s’allunya de les tasques de l’informador per acostar-se a les maneres mes pròpies de “telepredicadors” impartint, des d’una suposada autoritat moral neutral, benediccions o condemnes sobre els agents de la realitat social. Davant la reiteració d’aquestes actuacions, CCOO hem decidit posar aquesta situació en coneixement del Comitè Professional de TV3 i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, alhora que reiterarem les nostres queixes davant la pròpia direcció de TV3."

I DEMÀ... ENCAIX

2008-03-15T19:43:00.001+01:00

Aquest diumenge, 16 de març, a 2/4 de 7 de la tarda, la companyia Entàdem, presenta “3 cadires”, un espectacle dirigit pel manresà David Pintó.

Tres dones: l’Esther, la Laura i la Victòria. Tres personalitats amb un nexe en comú: ronden la trentena i busquen parella. La primera entrevista en una agència de contactes les enfrontarà amb les seves pors i amb els somnis que deixem pel camí. Trobar parella es convertirà en una nova excusa per omplir el seu buit. La crisi en què es troben i el sentit de l’humor les fa adonar-se de la necessitat de créixer.
Aquesta és l’última obra programada en el marc del Cicle de Teatre Encaix, que enguany s’ha celebrat la novena edició.

Paral·lelament, continua el Cicle de Teatre Desencaix, la programació de teatre amateur, amb l’obra “Magnòlies”, presentada pel Grup de Teatre Xalana, el proper 29 de març.
L’última funció del Desencaix serà el 12 d’abril, quan el Grup de Teatre Paranys presentarà “La inspectora Adler”, una versió lliure basada en l’obra “Ha vingut un Inspector” de J.B. Priestley.

Per a més informació podeu dirigir-vos a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada (tel. 93 876 42 40 / st.joanv@santjoanvilatorrada.cat) o a la Biblioteca Cal Gallifa (tel. 93 876 77 05 / b.st.joanv@diba.es).

Extret de http://www.santjoanvilatorrada.cat/

DESPRÉS DE LES ELECCIONS...

2008-03-11T12:24:00.003+01:00

Tot i que amb uns dies de retard vull fer un grapat de reflexions al voltant dels resultats de les eleccions generals del passat diumenge. La valoració que en faig és agredolça, 99% agre 1% dolça.

Començo pels elements més positius:
1) l'elevada participació. Crec que després de les darreres experiències, aquesta vegada ens hem de celebrar tots plegats que a les urnes hi anessin un 70% de les persones que tenen dret a vot.
2) el PP no governarà. La dreta més rància que va aprofitar els seus 8 anys de govern per fer passos enrere en qualitat democràtica, es queda a l'oposició. Tanmateix però, tot i que puja en nombre d'escons, era més que previsible que no guanyaria i en aquest sentit és on trobava sense sentit el vot de la por i no comprenc com pot haver arrossegat tanta gent.

Pel que fa els elements negatius, en són bastants més. Aquí en teniu 3.
1) el bipartidisme. Dels 350 diputats del Congrés només 28 són de partits que no siguin ni el PP ni el PSOE. Tinc la sensació, i ho dèiem bastanta gent el dilluns a classe de teoria política fent valoracions, que el panorama que es dibuixa s'assembla malauradament a l'alternança d'èpoques com la Restauració. El panorama que es dibuixa és que ara si, hi ha només dos partits que puguin governar, i això durarà, sembla dècades i dècades. Més tard o més d'hora, però el PP tornarà a governar.
2) el PSC té els millors resultats que mai. Després d'una legislatura mogudeta, que és cert, ha suposat un avenç en l'autonomia de Catalunya, però que ha suposat també tot un seguit de promeses incomplertes ("aprovaré el estatut..."...) després de les crisis de rodalies i de la prepotència de la ministra, entre d'altres, és gairebé inexplicable que el PSC escombri com ha escombrat. Crec que només en pot tenir una: el vot de la por. Van voler fer creure que el PP podia tornar, i la gent s'ho ha cregut, ha votat el mal menor. Aquesta i només aquesta ha sigut la base de la seva campanya. El lema era "la catalunya optimista" i els 15 dies els han dedicat a augmentar la por, i el més optimista que hem pogut trobar és la candidata cantant l'"Hoy puede ser un gran día" en un dels spots electorals.
3) els resultats d'ICV i IU estan lluny de les expectatives. IU només treu 1 diputat en el conjunt de l'Estat i els porta a un panorama desolador amb un destí bastant més que difícil de canviar. La llei electoral en té part de culpa (no pot ser que IU dobli el PNV en percentatge de vots i aquest últim tingui sis vegades més diputats que IU), però és evident que les continues crisis i baralles internes si alguna cosa no ha transmès és confiança i això s'ha pagat car.
Pel que fa ICV, hem baixat en nombre de diputats i considerablement en nombre de vots. El bipartidisme, la bipolarització i el vot de la por en tenen part de culpa però és evident que aquí ha passat alguna cosa més. Malgrat la campanya crec que ha sigut bona, no s'ha sabut connectar amb el missatge, com a mínim, amb aquella gent amb qui més podíem connectar, el votant de l'àrea metropolitana. A Vic tenim més percentatge de vot que a Santa Coloma. I davant d'això el què cal és una profunda reflexió. Una actualització del projecte, per connectar amb aquell votant que des de fa diverses eleccions estem desconnectats, i per canviar de tal manera l'organització interna perquè en cap moment govern i partit es confonguin, perquè responsabilitat de govern i perfil propi no siguin una contradicció. Per això és necessària una profunda capacitat d'autocritica que vull creure que tots plegats tindrem i una reflexió acurada i tranquila que ha d'acabar amb l'Assemblea Nacional que se celebrarà a la tardor.

A POCS MINUTS DEL DIA DE REFLEXIÓ...

2008-03-07T23:39:00.002+01:00

A pocs minuts del dia de reflexió em planto davant l'ordinador. Tenia la intenció de fer una repassada a com havia vist la campanya i dels motius pels quals crec que cal votar ICV, però veient els fets d'aquest migdia m'estimo més iniciar la reflexió abans d'hora.
Una vegada més ETA ha assassinat i aquesta vegada, amb l'objectiu d'acabar la campanya electoral tal com vam acabar la de fa quatre anys. I davant d'això crec que s'han de fer dues reflexions: que el diumenge s'ha d'anar a votar, amb més empenta i convicció que mai, i s'ha de fer sense por i sense condicionants. S'ha d'anar a votar massivament perquè és la manera més immediata a través de la qual podem expressar el rebuig a la violència. De la manera més pràctica i fent el contrari del que ells voldrien, apostant pel sistema democràtic i deixant ben clar que les idees es defensen a les urnes, amb paraules, i no amb trets. I en segon lloc crec que s'ha d'anar a votar sense l'atemptat com a condicionant, sense por i en positiu, a favor d'aquella opció política amb la que més sintonitzem. Una vegada més, com fa quatre anys, no podem deixar que els terroristes amb el soroll de les bombes i els trets de les pistoles ens facin callar.

L'ESQUERRA I LA DRETA

2008-03-01T23:30:00.001+01:00

Si llegiu el Regió 7 els dissabtes, haureu vist que entre la gran quantitat de propaganda, i a banda de La Revista del diari, incorpora també el setmanari Presència.

Doncs bé el d’aquesta setmana (del 29 de febrer al 6 de març) us el vull recomanar. Les seves primeres nou pàgines estan dedicades a fer una àmplia explicació de les diferències entre dreta i esquerra en política. Especialment però us vull recomanar el trasllat de la teoria a la realitat actual que fa el catedràtic de Ciencia Política de la UAB, en Joan Subirats, a partir de la pàgina quatre. Sovint, normalment des de sectors força dretans, es diu que això de la dreta i l’esquerra ja no existeix, els convergents a Sant Joan, per exemple, ens intentaven negar diferències evidents entre uns i altres i que el què importava realment era treballar pel bé, en aquest cas del nostre poble, intentant fer desaparèixer les ideologies.

Doncs bé, com podeu suposar, jo mai he estat d’aquest parer. En política no tothom defensa el mateix i per tant és lògic que teòricament agrupem a uns i altres segons el que defensin. En aquest sentit doncs, crec que les pàgines del Presència d’aquesta setmana són bastant aclaridores i fan arribar a la conclusió que les diferències entre dretes i esquerres són àmplies, que no només es manifesten a les institucions entre els partits, si no també en la nostra actitud i comportament quotidià.

Clicant aquí podeu accedir-hi.

EL CURRO ESTÀ FOTUT

2008-02-17T15:00:00.000+01:00

David Cid, coordinador nacional de Joves d’Esquerra Verda, i Albert Marañón, coordinador de Joves d’Esquerra Verda a la Catalunya central, han presentat avui a Manresa, la precampanya de de la branca juvenil d’ICV de cara a les eleccions generals, amb el lema “El Curro està fotut.
La campanya segons ha explicat Albert Marañón, pretén “denunciar una vegada més en pocs anys, que la situació laboral dels i les joves és totalment precària”. Segons Marañón aquesta precarietat es manifesta en els contractes temporals, sovint realitzats de manera fraudulenta, i en els baixos salaris. Aquesta discriminació segons ha denunciat Marañón es veu incrementada en el cas de les dones que de mitjana cobren el 80% del salari dels homesi unes taxes d’atur i temporalitat que superen el 10%.

Per la seva banda, el coordinador nacional de l’organització i canidadat de Joves a la candidatura d’ICV-EUiA, David Cid, ha denunciat que Espanya és l’únic país desenvolupat on en els darrers anys s’ha produït una devallada dels salaris, i que a la vegada es troba a la cua pel que fa salari mínim interprofessional, 580 euros, el segon més baix de la UE dels 15. Per fer front a aquesta realitat, segons Cid, “el calen son propostes que ataquin el problema des de l’arrel, com ara un augment progressiu del salari mínim fins arribar als 1000 euros per doblar la capacitat adquisitiva de la gent jove”. D’altra banda per atacar la temporalitat Joves d’Esquerra Verda proposa que hi hagi un control més estricte de la subcontractació i un increment del cost dels contractes temporals respecte els indefinits, com a mecanisme de prevenció del frau i compensació per als treballadors i treballadores que pateixen la inestabilitat i la irregularitat.

EL FULL DE RUTA

2008-02-11T20:26:00.000+01:00

Per alguns és el nostre full de ruta, per d'altres, tot i que diuen ser d'esquerres i socialistes, simple propaganda política i per això el censuren. www.elpoderdetuvoz.org

NOVA GUIA D'ACOLLIDA PER A LES PERSONES NOUVINGUDES

2008-02-05T14:37:00.000+01:00

La Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada va presentar ahir dilluns 4 de febrer, la nova Guia d’Acollida per a persones nouvingudes.

A la presentació hi va assisitir , entre d’altres, diferents mitjans de comunicació de la comarca i els nois i noies de l’Aula d’Acollida de l’IES Quercus.

La Guia d’Acollida, que es va presentar, esdevé quasi un manual sobre tot allò que cal fer a l’arribar al municipi, i sobre tot allò que Sant Joan de Vilatorrada ofereix a la seva ciutadania (serveis, entitats, festes, etc.)

Conscients de la diversitat d’orígens de la població que està arribant al municipi, hem editat la Guia en quatre idiomes diferents, corresponents a la llengua que parlen els quatre col·lectius majoritaris a Sant Joan de Vilatorrada. Així doncs, la Guia d’Acollida es pot trobar en: Català-castellà, Català-ucraïnès, Català-àrab i Català-romanès. (les llengues majoritàries entre les persones amb nacionalitat estrangera que viuen al municipi). En aquesta primera edició s’ha fet una tirada de 500 exemplars de la Guia català-castellà i de 250 exemplars de cadascuna de la resta de traduccions.

Pel què fa al contingut de la Guia, després d’una breu presentació sobre el municipi, aquest abraça els diferents àmbits de la vida social, econòmica i cultural de les persones i que es divideixen en els següents apartats:

§ Empadronar-se a Sant Joan de Vilatorrada.
§ Els serveis mèdics a Sant Joan de Vilatorrada.
§ Escolaritzar els fills i les filles a Sant Joan de Vilatorrada.
§ Treballar a Sant Joan de Vilatorrada.
§ La formació i l’aprenentatge de la llengua a Sant Joan de Vilatorrada.
§ L’habitatge a Sant Joan de Vilatorrada.
§ Els serveis socials a Sant Joan de Vilatorrada.
§ Què fer amb la brossa o els trastos vells a Sant Joan de Vilatorrada.
§ La cultura, la participació i el lleure a Sant Joan de Vilatorrada.
§ Altres serveis a Sant Joan de Vilatorrada.
§ Les festes a Sant Joan de Vilatorrada i a Catalunya.

A més d’aquests apartats, la Guia ofereix un llistat de direccions i telèfons d’interès, així com també un resum sobre els drets i deures de la ciutadania.

Es tracta, doncs, d’una Guia completa que pretén ser una eina d’utilitat especialment per aquelles persones que arriben de qualsevol altre país, i no coneixen del tot el funcionament de la societat que els acull. Tanmateix, tenim la convicció que no només serà útil per a les persones estrangeres acabades d’arribar sinó per a la població en general.

Segons el regidor d'Immigració, Albert Marañón, "la Guia és la primera acció del desplgament del Pla de Recepció i Acollida (PRAM), els deures que es marca l'Ajuntament per aquesta legislatura en aquesta àrea". La Guia ha estat elaborada amb la participació de tots els serveis del municipi, amb qui s'han supervisat i consensuat els diversos redactats. Segons Marañón, "El més fàcil per a l'Ajuntament hagués sigut treballar en solitarí, però si així fos la feina de molts serveis en aquest camp i les accions de desplegament del PRAM que impulsi l'Ajuntament serien parcials i servirien de ben poca cosa".

Notícia publicada a la web de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada

ARA SÍ QUE SE'LS HI HA VIST EL "PLUMERO"

2008-01-29T14:12:00.000+01:00

El diumenge passat tot d'entitats cristianes van convocar al Palau de Congressos un acte, com ells diuen, "a favor de la família tradicional" i he de dir que me n'alegro. Me n'alegro no perquè tingui especial simpatia amb l'església, més aviat tot el contrari, si no de les conseqüències de l'acte. I és que l'acte ha fet possible obrir el debat de la diversitat familiar a Catalunya i que arrel d'això a més d'un se li veiés el "plumero". Per si algú encara no se n'havia adonat, ha quedat clar que no només la dreta espanyola, sinó també la catalana, és homòfoba.

Una vegada més ha quedat demostrat que a l'església no li agrada parlar clar, i segurament tampoc els hi convé. Però és que no ens enganyem, si al seu posicionament "a favor de la família tradicional" li busquem algun sinònim en negatiu, en resulta sense cap mena de dubte un discurs contrari a la llibertat, contrari a la diversitat, contrari als drets de les persones i perquè no també contrari a la felicitat de les persones LGBT, de les persones casades que volen posar fi al seu matrimoni o de les dones embarassades que no volen tenir el seu fill/a.

Tot plegat, com deia, ha fet possible acabar de treure la careta a algun dels candidats de la dreta. El PP en aquest fa temps que se la va treure, i a més a més ara tenen un gran aliat, en Duran i Lleida i Unió Democràtica. Perquè no fa maco i no queda català, que si no en Duran i Lleida l'hauríem trobat més d'una vegada al llarg d'aquesta legislatura pels carrers de Madrid seguint els passos d'en Rouco i el Cañizares, de la mateixa manera que diumenge passat escoltava les paraules d'en Martinez Sistach.
Escoltant aquests dies algun dels dirigents d'Unió parlant al respecte, trec la conclusió que se'ls en refot que la família sigui un nucli de convivència amb l'estima i l'afecte com a motor. L'únic que els importa és la família com a institució. Diuen que els nens i nenes tenen dret a un pare i una mare, que la família és la unió d'un home i una dona, i no veuen cap mena de problema en l'existència de famílies monoparentals. Ahir en Duran i Lleida amb el Cuní deia que en Zapatero es va equivocar en impulsar la reforma del codi civil de "manera precipitada i sense una reflexió prèvia". No fotem, mira que els hi agrada marejar la perdiu. Si no estan d'acord amb els matrimonis homosexuals que ho diguin clarament i no intentin escudar-se en les maneres com es va dur a terme la reforma.
I davant de tot això, en Zapatero també ens intenta confondre. Als mitings es mostra a favor dels drets de les persones homosexuals a contraure matrimoni i de les parelles a divorciar-se amb les menors dificultats possibles, però per darrere firma el Concordat amb l'església i manté la porta oberta a un pacte amb CiU.

LA ÚLTIMA DEL CONSELLER MARAGALL

2008-01-20T16:38:00.000+01:00

Hi ha coses que em sorprenen i més venint de qui venen. Són moltes les coses que ha dit i ha fet el PSC que els apropen al centre i retallen diferències amb la dreta però pensava, digueu-me ingenu, que compartíem l'error que suposaria segregar els alumnes de qualsevol centre educatiu per qualsevol tipus de raó. He vist però que alguns no ho tenen tant clar.
Realment la proposta de crear espais d'acollida fora dels centres educatius per a l'alumnat nouvingut que arriba una vegada ja iniciat el curs, em recorda a les maragallades de la passada legislatura.
Comparteixo plenament que suposa un repte, una dificultar i possiblement un problema que d'un dia per l'altre en una aula se t'incorporin alumnes nouvinguts amb dificultats, entre moltes altres, de comprensió de la llengua. I això evidentment suposa una dificultat per al professorat, que pot provocar que el ritme del conjunt de la classe es vegi afectat negativament pel nen o nena que acaba d'arribar. Però la solució més adeqüada és la que ens proposa el Departament d'Educació?

Crec que, que com ha dit i reclamat el Síndic, falta informació sobre quina és la proposta exacte, però les quatre idees que ja s'han donat a conèixer fan que em mostri totalment estupefacte, sorprès i contrari a la proposta.

Estupefacte perquè, com el mateix conseller Maragall diu, crec que el primer objectiu del sistema educatiu davant dels alumnes nouvinguts ha de ser promoure la seva integració a l'escola, en el municipi, i en el conjunt de la societat. Però realment crec que la proposta d'en Maragall, per molt que digui, va en el sentit contrari. Com hem d'integrar un nen en una escola si ja d'entrada el separem, i ell mateix quotidianament no viu i coneix la realitat d'aquesta?

I sorprès per les maneres, el moment i el context en què s'impulsa la mesura. De manera poc coordinada amb la resta del Govern, i en especial amb la Secretaria de la Immigració des d'on van dir no conèixer la mesura. I pel moment i el context perquè des del mateix Departament d'Educació i la Secretaria per la Immigració s'estan impulsant mesures que si que crec que van en el bon camí i que, per les experiències que conec, estan donant molts bons resultats: les aules d'acollida dels centres educatius, el programa LIC (Llengua, interculturalitat i cohesió social), i els espais d'acollida municipals.

Crec que la solució a la dificultat i problema d'escolaritzar un cert volum de nens i nenes nouvinguts enmig d'un curs escolar passa per aquí. Per potenciar les propostes i mesures que ja existeixen, i no per fer experiments estranys que més que solucionar coses ens crearan altres problemes.

COMENÇA LA NOVA TEMPORADA DEL CICLE DE TEATRE ENCAIX

2008-01-14T11:26:00.000+01:00

"El proper diumenge, 20 de gener, a 2/4 de 7 de la tarda, s’inicia la novena temporada del Cicle de Teatre Encaix a la Sala de Cultura Cal Gallifa.
La primera obra programada és “L’home incomplet”, de la companyia Cascai Teatre, vells coneguts del Cicle perquè ja ens han visitat en diferents ocasions. Marcel Tomàs ens presenta un personatge peculiar, que va a parar en un teatre i descobreix un públic que se’l mira. Es sent incòmode però té la necessitat d’explicar el que li passa, cercant la complicitat de l’espectador amb petites anècdotes.

El Cicle continuarà el 17 de febrer amb “Goma gom”, de Chapertons Còmic Teatre, un espectacle d’humor visual per a tots els públics que utilitza el pneumàtic com a protagonista. L’espectador viu una còmica travessia pel mar, plena d’entrebancs, i es veu submergit en una excitant aventura submarina envoltada de peixos, pops i taurons.

Finalment, el 16 de març, podrem veure “3 cadires”, de la companyia Entàndem i dirigida per David Pintó. Tres dones, l’Esther, la Laura i la Victòria, tres personalitats, amb un nexe comú: ronden la trentena i busquen parella. Una obra que podrem veure en el marc dels actes del Dia Internacional de la Dona.

Recordeu que, paral·lelament, hem preparat el Cicle de Teatre Desencaix, amb la participació de companyies amateurs de la comarca.
El 12 de gener, la companyia La Tieta Rosa va presentar “Després de la pluja”, de Sergi Belbel. El 9 de febrer, el Grup de Teatre ACR de Fals, representarà “El jardí dels hostes”, una adaptació de la novel·la de Pilar Duocastella. El Grup de Teatre Xalana presentarà “Magnòlies”, de Robert Harling, el 29 de març. I per acabar el Cicle, el 12 d’abril, el Grup de Teatre Paranys escenificarà “La inspectora Adler”, una versió lliure basada en l’obra “Ha vingut un inspector” de J.B. Priestley.

Per a més informació podeu dirigir-vos a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada (tel. 93 876 42 40 / st.joanv@santjoanvilatorrada.cat) o a la Biblioteca Cal Gallifa (tel. 93 876 77 05 / b.st.joanv@diba.es)." Notícia extreta de la web de l'Ajuntament de Sant Joan.

Ens veiem al teatre!

PARLANT DE BLOGS...

2008-01-09T22:38:00.000+01:00

Cada vegada hi ha més gent que s'anima a tenir blog i cada vegada més els portals i agregadors de blogs. Aprofio aquestes quatre ratlles per fer-me ressò d'algunes de les novetats relacionades amb la blogsfera.

En primer lloc em faig ressò de la propera creació de la "Bagesfera", l'agregador de blogs de la gent del Bages. Aquí teniu la nota de premsa de l'Agència Catalana de Notícies: "Una quinzena de blocaires constituiran oficialment aquest divendres la 'Bagesfera'. A banda de facilitar la comunicació entre els blocaires, l'agrupació té com a finalitat crear un portal que els agrupi. Aquest portal serà operatiu pròximament a l'adreça www.bagesfera.cat. L'objectiu dels promotors de la iniciativa és que hi hagi un intercanvi entre els diferents blocaires i impulsar projectes comuns, com l'organització de conferències i activitats vinculades amb aquest món. L'agrupació de blocaires bagenca aplega també dos membres del Berguedà i està oberta a la incorporació de persones del Solsonès fins que no constitueixin la seva pròpia esfera d'àmbit comarcal."

En el mateix sentit, he incorporat a la franja dreta del meu blog, un nou apatat de la Bagesfera amb els enllaços de diversos blogs bagencs.

En segon lloc, farà un parell de setmanes la gent de la blogsfera progresista va afegir el meu blog entre els seus enllaços.

I finalment vull fer-me ressò dues noves persones d'ICV que estrenen blog. A través del blog de Saül Gordillo i el seu extens i complet recull de blogs polítics m'assabento del nou blog de l'Arnau Funes, regidor d'ICV a Cornellà i portaveu d'ICV-EUiA a la Diputació de Barcelona. I finalment vull fer-me ressò del nou blog del nostre cap de llista a les eleccions generals, en Joan Herrera, que tot i que de moment és evident que per ara serà un blog de campanya, espero que vagi més enllà i que segueixi actiu un cop passades les eleccions.

L'ÚLTIM PLE DE SANT JOAN

2008-01-03T00:57:00.000+01:00

Com alguns sabreu, els plens d'aquesta legislatura són força animats, i l'últim (abans de festes) ho va ser. Sé que hauria d'haver penjat un comentari al respecte bastant abans però fins avui i enmig de festes, no havia trobat el moment de ordenar totes les meves idees al respecte i fer-ne una entrada.
Avui, a més he vist que al bloc La Muntanya Russa, el manresà Pere Fontanals en parla he fet un comentari a la seva entrada original i a la vegada penjar-la al meu blog i així matar dos pardals d'un tret. Si cliqueu aquí podreu llegir la seva entrada, i aquí baix teniu el meu comentari.

"Hola Pere!

Abans de res, deixa'm que et feliciti per la iniciativa de posar en contacte tots els els autors dels blocs bagencs i intentar així crear xarxa entre tots nosaltres.

Sobre l'article del debat al passat ple de sant joan sobre si fer-li un reconeixement a en Xirinacs o no, en el marc d'una moció de CiU, vull comentar un parell de coses. Aclarir-ne i puntualitzar-ne algunes, i comentar-ne d'altres amb les que no hi estic d'acord. Veuràs que he aprofitat per parlar del conjunt del Ple ja que he penjat aquest comentari al meu blog, enllaçant amb la teva entrada original.

No sé a què et refereixes quan dius que reescrivim procediments parlamentaris, ens saltem normes protocolàries i usos i costums municipals. En tot cas ja m'ho aclariràs.

Cal dir que l'escenificació va començar en el mateix moment que va començar el ple, no ho vam fer precisament els regidors de l'equip de govern, i no va ser per la moció sobre en Xirinacs.

CiU va creure convenient abandonar el ple, i passar a formar part del públic, en protesta perquè el ple era extraordinari i no ordinari (segons van coincidir en el ple la resta de portaveus, va ser una acord adoptat a la junta de portaveus, on el portaveu de CiU es va mostrar favorable a que així fos); i perquè havien presentat una moció en referència a una possible irregularitat de la llar d'infants el Xiulet i les obres de l'Espai Jove en trobar-se a prop del cementiri; que amb tot el dret a fer-ho l'alcalde i l'equip de govern vam decidir no incloure-la en l'odre del dia i posposar-ne així el debat per a un proper ple, ja que considerem que calia un informe tècnic i jurídic previ per tal de tenir els màxims elements objectius a l'hora de fixar un posicionament.

Arribats a aquest punt teniem dos mocions a l'ordre del dia (la d'en Xirinacs i una sobre la multa imposada a Acció Cultural del País Valencià) que qui les presentava no estava present per defensar-les. Poca importància li donen a les mocions que havien presentat si no tenen cap problema en deixar el ple i per tant no defensar-les.

En qualsevol cas, sobre el punt de la denúncia a Acció Cultural del País Valencià no hi va haver gaire debat i es va aprovar amb una modificació. ICV i PSC vam acordar suprimir l'acord on s'establia que l'Ajuntament faria un ingrés a l'associació per ajudar a pagar la multa, ja que malgrat ens sembla totalment injusta, creiem que una administració pública no pot ni ha de pagar sancions econòmiques d’altres imposades per una sentència judicial.

Com et fas ressò en la teva entrada original, el debat al voltant de la moció de reconeixement a en Xirinacs va donar força més de si.

Cert que la moció va estar correctament entrada al registre en temps i forma, però no sé què et fa pensar que els grups d’ICV i PSC vam actuar com si ens vingués de manera sobrevinguda. De fet, havíem tingut oportunitat de parlar-ne prèviament tots dos grups. I tampoc vam actuar en cap moment de manera dubitativa, teniem molt clar quin era el nostre posicionament, però la situació era especial i inesperada (l’abandó del ple dels regidors de CiU) i per tant va caler una certa resituació. No veig el problema en fer consultes a la secretària, i intents d’esmena sí que n’hi va haver, però en tot moment plenament justificats. Sobre la intervenció d’en Marcel Ribera (amb b alta) res a dir, crec que com en moltes altres ocasions va estar encertat. Sobre la meva però permete’m que vulgui fer-ne un resum i així aclarir un parell de coses que dius no del tot certes.

Tal com vaig dir, la moció la trobàvem incompleta i incontextualitzada. Perquè trobem arriscat particularitzar una lluita, com l’antifranquista, que va ser tant àmplia, i perquè al cap i a la fi, tant importants com els noms d’aquestes persones són les idees que defensen i en el text original de la moció en cap moment es feia referència explicita a la importància de la lluita antifranquista, a la lluita en contra de qualsevol règim totalitari, i a favor de la democràcia i les llibertats individuals i col·lectives. A més a més, a l’Ajuntament ja s’havia pres l’acord de dedicar una zona del poble a reconèixer aquesta lluita, i trobàvem oportú ampliar la proposta. No plantejant-ho en cap moment com una cursa, sinó com un acte de just reconeixement a moltes altres persones. Per tant, i en aquest sentit, vam proposar, que se seguís el costum de traslladar el debat al Consell de Cultura i esmentar la possibilitat de reconèixer la lluita de, entre d’altres persones, en Xirinacs, en López Raimundo, en Paco Candel, la Marta Mata i l’Ernest Lluch. El teu comentari sobre els africans el trobo demagog i fora de lloc.

Tot plegat, els grups d’ICV i PSC, ho vam concretar en una proposta escrita, amb una exposició de motius adaptada per debatre-la i en tot cas aprovar-la. Irregularitat? En cap moment, simplement era una esmena a la totalitat concretada de manera escrita. Davant la impossibilitat però d’arribar a un acord que enteniem que havia de ser unànime en aquell mateix moment, els tres grups vam acordar sotmetre a debat una moció al proper ple previ intent de consens.

Sobre el paràgraf final de la teva entrada m’estalvio tot comentari. La trobo una afirmació fàcil i mancada de tota objectiva justificació. Si algú s’ha de sentir còmode amb la nostra història i els nostres posicionaments actuals som nosaltres, i en pots estar segur que ens en sentim i molt. I trobo mancat de tot sentit, i molt fora de lloc, que comparis la política i la democràcia amb una empresa privada, on precisament molt habitualment si alguna cosa falta és democràcia.

Feliç 2008! I Estem en contacte!"

NOU ANY, NOUS PROPÒSITS

2008-01-02T18:03:00.000+01:00

Comença el 2008 i per tant moment de fer un cop d'ull enrere per valorar l'any 2007, i també i principalment mirar endavant. Mirar endavant i marcar-se fites, fer-se una idea mental del què volem que donguin de si aquests propers 365 dies; de tot allò que volem fer; de tot allò que volem aconseguir i per tant preveure tot allò que haurem de fer i com ho haurem de fer per aconseguir-ho.

Del 2007 crec que no em puc queixar. De fet si m'ho miro amb perspectiva crec que és un dels anys on més coses han canviat a la meva vida. Potser no tantes com voldria, però suficents com per considerar-lo un any important i que a la llarga crec que marcarà un abans i un després.

I al 2008, evidentement queda molt camí per fer, i són molts els propòsits i les esperances tant en l'esfera personal, la pública i la privada, i la col·lectiva. Sense ànim de ser exhaustiu i deixant de banda tot el què forma part de la meva vida més privada aqui teniu algunes de les coses que espero que quedin resoltes durant el 2008.

A l'Ajuntament hi ha tot de coses engegades que haurem de acabar de tirar endavant i d'altres que les hem de començar a fer. Pel que fa les regidories que porto jo directament, des d'Immigració haurem de fer les ultimes revisions i retocs a la nova Guia d'Acollida; haurem d'acabar i presentar el projecte audiovisual sobre la immigració a Sant Joan que des de l'IES Quercus i l'Escola d'Adults estan duent a terme des de fa un parell de mesos; i hem de començar a posar en marxa el Circuit Bàsic d'Acollida i el Protocol Bàsic d'Acollida. Des de Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau, haurem de tirar endavant l'aprovació i difusió de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, donar un eix vertebrador a totes les activitats de sensibilització en el marc d'un pla de sensibilització i continuar col·laborant amb les entitats locals i els projectes de cooperació internacional que duen a terme.

Hi ha coses d'altres àrees que també vull esmentar perquè sense cap mena de dubte seran importants: la finalització de les obres i posada en marxa del nou Espai Jove, l'entrada en funcionament de l'ampliació de la Residència d'Avis l'Atzavara, les obres de la nova Ludoteca, les obres de l'Escola Ammetllers i l'inici de les obres del nou edifici de l'escola Joncadella, la constitució del Consell de la Vila, la canalització del riu, la insonorització de Cal Gallifa...

En un altre nivell, el 9 de març hi ha eleccions. Ens queden per endavant un parell de mesos de feina intensa, de campanya dura, i finalment caldrà veure quin és el panorama que dibueixen els resultats.

I a Catalunya, haurem de veure si els problemes de rodalies dels passats mesos fan replantejar-se el model de mobilitat, i el Govern entre moltes altres coses, haurà de començar a desenvolupar la Llei del Dret a l'Habitatge, i començar el debat al voltant de la futura Llei d'Educació.

Haurem de veure el què finalment aconseguim i el què no, però de moment ell full de ruta està marcat. Que tingueu un molt bon any 2008, que arribi carregat de noves i agradables sorpreses i que sigueu molt feliços!

BON ANY 2008!

2007-12-31T18:34:00.000+01:00

2007-12-30T20:53:00.000+01:00

EL CANVI DE L'ESCOLA DE MÚSICA

2007-12-24T15:20:00.000+01:00

El passat divendres al vespre vaig poder assistir al concert de Nadal de l'Escola de Música de Sant Joan. He de dir, molt sincerament, que vaig quedar gratament sorprès amb el què vaig veure i sobretot el què vaig poder sentir. Feia temps que no assistia a cap concert dels alumnes de l'Escola de Música i ja dic vaig quedar sorprès pel canvi en l'estil de les cançons que es van interpretar. Les interpretacions de simfonies de Bethoven es van convertir en cançons d'Obrint Pas, i el tradicional "el noi de la mare" en la nadala "quan somrius", per posar un exemple. A més mai abans en un concert de l'Escola havia pogut sentir instruments com la bateria o la guitarra elèctrica. Em diuen que aquest canvi fa ja diversos anys que s'havia començat a produir. En qualsevol cas, ja dic, feia temps que no assistia a cap concert dels alumnes de l'Escola i aquest canvi el vaig notar per primera vegada el passat divendres, i em va deixar molt gratament sorprès.
Tot plegat, tal com vaig dir en un dels concerts dels premis Pòdiums de farà poc més d'un mes, entregant els premis en nom de l'Ajuntament, crec que contribueix a la obertura de l'escola al seu entorn, al conjunt del poble, on no només es realitzin els ensenyaments musicals reglats sinó que esdevingui un dinamitzador més de l'activitat cultural del poble. Us deixo amb els minuts finals del concert, la cançó "Quan somrius".

POT SER QUE LI QUADRIN ELS NÚMEROS?

2007-12-08T21:39:00.000+01:00

La campanya electoral cap a les generals podríem dir que ja ha començat. Ja ha arribat aquell moment on qualsevol cosa que es diu, qualsevol roda de premsa que es fa, es fa amb la vista posada en les eleccions del proper 9 de març, i per començar a llançar de per on aniran els trets els propers 4 anys si un o altre partit guanya les eleccions.
Al PSOE i al PP potser és on més es nota aquesta carrera electoral i sincerament hi ha una cosa que ja m'ha sorprès, i és el gir cap al centre, en ocasions decididament cap a la dreta del PSOE. Potser el més simbòlic i visible de tot plegat és l'anunci de que Bono serà el proper president del Congrés si els socialistes guanyes les eleccions. Més enllà de qui el presideixi i del seu tarannà però hi ha girs cap al centre-dreta, que ja s'han començat a anunciar i que afectaran de manera bastant important moltes altres coses. El més escandalós, l'anunci de la supressió de l'impost del Patrimoni (lligat a l'anunci de la continuïtat del Solbes com a ministre), a més a més donant com a justificació que perjudica a la classe mitjana i no penalitza els grans patrimonis) . Sorprenent. No és més sensat modificar l'impost perquè això no sigui així i perquè les persones amb un gran patrimoni no s'escaquegin tant fàcilment, o ja d'entrada dessistim de tot i a aquesta gent encara els hi posem les coses més fàcil?
Tot plegat em deixa un dubte i és si el Zapatero, el Solbes i el seu equip han fet càlculs perquè els números quadrin. Sobre aquest tema us enllaço amb un article de la Soledad Gallego Diaz ahir a EL PAIS, i amb un reportatge que apareix avui al mateix diari sobre l'estratègia del PSOE. El temps dirà, si les diferències entre el PP i el PSOE cada vegada es fan més petites o no.

L'APARENT UNITAT CONTRA ETA

2007-12-06T18:15:00.000+01:00

EL diari EL PAIS d'avui es feia ressò de l'aparent unitat del PSOE i el PP davant l'atemptat d'ETA del passat dissabte. I se'n fa ressò perquè tots dos partits van coincidir ahir en fer un mateix diagnòstic que comparteixo totalment: que aquesta aparent unitat política contra el terrorisme per a molta gent no ha sigut creïble. I molta gent no ens l'hem cregut perquè arriba en el moment que arriba i perquè ha durat el què ha durat. Arriba a quatre mesos de les eleccions generals i això fa pensar que més que un convenciment clar del PP que el terrorisme no se l'ataca amb els partits democràtics dividits, és una estratègia d'aquest partit de cara a les eleccions. I podríem dir que tant sols ha durat dos o tres dies. Acebes i Zapalana no han sabut aguantar amb la boca tancada, i els hi ha faltat temps per tornar a criticar el Govern i la lluita contra el terrorisme que s'ha dut a terme durant aquests quatre anys.
Tot plegat posa de manifest que la divisió entre uns i altres potser ha calat més del què pensàvem. És molt trist que a la ciutadania els hagin animat més a sortir al carrer les manifestacions que perseguien la confrontació. I és molt trist que alguns aprofitin moments així per demanar la dimissió del president del govern i per dir algunes altres bajanades que s'han sentit. El temps ens dirà si aquest principi unitat va de debò o no. En qualsevol cas, al març hi ha eleccions i tant de bo els resultats obrin una legislatura marcada per la serietat i el no electoralisme davant d'un tema tant delicat.

DES DE SEMPRE, PRIMER RODALIES!

2007-11-30T13:39:00.000+01:00

Com des de ICV ja hem dit més d'una vegada, els problemes de rodalies venen de llarg. No és cosa de fa un parell d'anys quan els retards dels trens es van anar fent més freqüents sinó que el problema ve des de molt abans. Des de fa anys, ja amb el govern del PP (amb el suport de CiU) hi hagut un problema de model i una equivocació a l'hora de marcar les prioritats. S'ha invertit més en l'AVE, que no pas en el tren de la majoria, les rodalies. Ahir al Ple de l'Ajuntament tots els grups, excepte el PSC aprovàvem una moció per demanar la dimissió o cessament de la ministra de Foment. Des del PSC se'm deia, abans de començar el Ple que no entenien el perquè ara haviem de demanar la dimissió de la ministra si és la que ha fet més quilòmetres d'AVE. Sabeu què? que se me'n refot, el número de quilòmetres d'AVE que hagi inaugurat aquesta senyora. El tren que cada dia agafem milers de persones segueix tenint molts problemes i ella en comptes de ser una mica més humil i reconèixer que la gestió no ha estat la correcta es posa prepotent i se n'en riu.
Els socialistes ens deien que aprofitàvem que hi havia eleccions per carregar contra els problemes de rodalies, i que mai abans ningú s'hi havia preocupat. Nosaltres el 2004 ja en parlàvem i ningú ens feia cas, ni PSC, ni CiU, ni ERC, ni el PP.
La ministra diu que continuem "erre que erre con el mismo sonsonete monocorde". Doncs sí. Per molt que semblem un disc rallat no ens cansarem de dir que la prioritat ha de ser rodalies.

DE LA IGUALTAT LEGAL A LA IGUALTAT REAL

2007-11-27T00:34:00.000+01:00

Aquest passat cap de setmana he estat a Madrid a les jornades "Parlamento y libertades sexuales". que han servit per fer una valoració de la legislatura en matèria LGBT i preparar el programa de llibertats sexuals de cara la properes eleccions generals. Sense cap mena de dubte unes jornades d'allò més enriquidores i fructíferes que han servit per intercanviar experiències de la feina que IU i ICV des de les institucions, i diversos moviments socials des del carrer, fem en favor de la igualtat real de gais, lesbianes, bisexuals i transexuals. I no puc acabar l'entrada sense felicitar i donar les gràcies a l'Área de Libertad de Expresion Afectivo Sexual d'IU i en especial a l'Antonio Pulido el coordinador de l'àrea a la Cominitat de Madrid, que amb el seu treball han fet que les jornades fossin tot un èxit.

Notes de premsa sobre les jornades:
www.joves.cat
www.izquierda-unida.es

SANT JOAN UN ANY MÉS CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2007-11-22T17:50:00.000+01:00

Des de la Comissió de la Dona de Sant Joan de Vilatorrada amb la col·laboració de l'Ajuntament s'organitzen un any més tot un seguit d'actes al voltant del 25-N Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. Si cliqueu aqui, podeu veure el fulletó amb tots els actes organitzats.

NO MORIS PER AMOR

2007-11-22T17:43:00.000+01:00

La organització de dones de Joves d’Esquerra Verda ha posat avui en marxa la nova campanya en motiu del proper 25 de novembre dia internacional contra la violència de gènere.
Amb el lema “No moris per amor, acabar amb la violència de gènere es cosa de tots i totes” Dona Jove ha començat una campanya de nivell nacional on distribuirà 5000 cartells i 20.000 calendaris de mà arreu del territori. La campanya té com a objectiu sensibilitzar, especialment a la gent Jove, del greu problema que suposa la violència masclista. Resolució 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència vers les Dones.Les dades són esfereïdores: cada 5 dies una dona mor a l’Estat espanyol víctima de la violència de gènere. Durant el 2006 van morir 68 dones i en el que portem de 2007 el nombre de víctimes mortals ja és superior al de tot l’any passat. Només a Catalunya, en els últims 3 anys han mort 58 dones; només en el tercer trimestre del 2007 s’han registrat més de 29.000 delictes de violència envers les dones, la majoria dels quals han estat per lesions i maltractaments. Paradoxalment, de mitja, a l’Estat espanyol, tan sols un 77% dels enjutjats acaba sent condemnat, i hi ha comunitats on aquest percentatge baixa fins al 60%. Per si no fos poc, en el primer trimestre del 2007 més del 40% de les sentències dels judicis per maltractaments van ser absolutòries.Aquesta situació és intolerable en una societat que proclama la igualtat com a valor superior i dret fonamental. La violència de gènere és la màxima manifestació de la desigualtat i l’evidència d’un greu dèficit democràtic. És per això que actualment ens trobem en un moment clau per a totes les dones. Ja fa més de dos anys que gràcies a l’esforç d’un conjunt d’entitats i altres agents que lluitem contra aquesta problemàtica, hem aconseguit que la violència masclista sigui una de les prioritats en les agendes polítiques del país, i és ara quan tenim la major oportunitat per lluitar-hi en contra.A nivell estatal, l’aprovació al Congrés dels Diputats de la Llei Contra la Violència de Gènere el març passat va suposar un pas legislatiu important i la concepció del problema en tota la seva integritat, acompanyat d’un compromís pressupostari.A nivell autonòmic, el nou Estatut d’Autonomia recull la totalitat de les reivindicacions del moviment feminista, i suposa un clar compromís contra la desigualtat i el reconeixement, de manera visible, del dret de les dones a viure en igualtat d’oportunitats, sense discriminació de gènere ni violència masclista. En el seu capítol de Drets, Deures i Principis Rectors s’estableix que l’acció de les Institucions ha d’estar guiada per l’eliminació de la discriminació de les dones al mercat laboral, l’obligació d’incorporar la perspectiva de gènere i la búsqueda de la paritat i el reconeixement de les dones en l’àmbit social, cultural i econòmic, garantint la veu de les dones a través de les associacions. També cal destacar que defensa de manera explícita el paper de les dones en les polítiques que afectin el seu propi cos, és a dir, que poguem controlar tots els aspectes de la nostra salut, en particular pel que fa referència a la salud reproductiva i sexual. Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos en qüestions que afectin la seva dignitat, integritat i benestar.A banda de l’Estatut, en els darrers mesos s’ha donat llum verda a la tramitació parlamentària de l’avantprojecte dels drets de les dones per l’Eradicació de la Violència Masclista. Aquesta llei és fruit del consens de tots els agents compromesos amb la lluita contra la violència vers les dones i adopta una perspectiva diferent, defugint un punt de vista assistencialista i individualitzador de la problemàtica. La llei defensa una gestió més propera a la víctima i un enfocament més transversal, ja que afecta un ampli ventall de polítiques públiques, posant accent en la detecció i la prevenció de la violència. També recull el compromís amb els Ajuntaments, i suposa el reconeixement de l’esforç de les entitats i grups de dones, dotant-los d’un paper clau en el desenvolupament de la llei. A més la llei també preveu un conjunt de recursos per tal de fer front a aquesta problemàtica, així doncs, s’afegeix un fort compromís per tal de possibilitar totes accions que la llei preveu. És cert, doncs, que el nostre país està avançant en matèria de reconeixement dels drets de les dones. El fet que les denúncies per maltractaments hagin anat en augment els útlims anys (de 1.733 el 2001 a 10.310 el 2005) denota que les dones que pateixen maltractaments se senten cada cop més recolzades per les Institucions, les associacions i la societat en general per afrontar aquesta realitat. Però cada any segueixen morint dones víctimes de la violència masclista i és per això que cal continuar lliutant per a que les agressions es denuncïin i seguir reivindicant el compromís de la societat per a la seva eradicació. Les dones tenim drets i els reivindiquem. Per això avui, 25 de Novembre, Dia Internacional per l’Eradicació de la Violència Masclista, des de Dona Jove – Joves d’Esquerra Verda exigim que es posin en pràctica tots els mitjans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista. La sensibilització de la societat, el reconeixement de la problemàtica, el suport a les víctimes i el reconeixement dels drets de les dones a les Insititucions són requeriments essencials en aquesta lluitaNo podem tolerar que aquestes agressions contra les dones es segueixin produint i per aconseguir-ho el paper de la societat és fonamental. Acabar amb la violència de gènere és cosa de tots i totes. DONA JOVE – JOVES D’ESQUERRA VERDA

AL VOLTANT DE RENFE, ELS LEMES I LA MANI DE L'1-D

2007-11-21T12:19:00.000+01:00

Fa setmanes i setmanes que es parla del caos que arribat a ser RENFE rodalies: de la petició de dimissió de la ministra de Foment per part del Parlament, de la broma de Zapatero en l'entrevista que li va fer Buenafuente, de la prepotència de la ministra en els actes de precampanya del PSOE dient "antes partida que doblada", de l'entrada en funcionament d'un tram de la C2...
En les darreres setmanes però, també s'ha parlat força de la manifestació que la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat per l'1 de desembre. I és d'això del què vull parlar, de la manifestació i dels lemes de les campanyes que molts partits han posat en marxa. Crec que és on s'ha pogut veure de manera molt clara i senzilla, que en rodalies la gent d'ICV també marquem la diferència.
Si deixem CiU de banda perquè per molt que ara diguin havent donat suport als governs del PP tenen la seva part de culpa en la manca d'inversió que hi hagut. ERC presentava fa uns dies la seva campanya sota el lema: "He tornat a fer tard a la feina per culpa de la RENFE, per això vull la independència". He de reconèixer que quan vaig veure la pancarta a l'estació de Manresa me la vaig haver de mirar dues vegades perquè no m'ho creia. Em resultava sorprenent que un partit (de govern) pogués caure en un simplisme tant gran. Sota el meu punt de vista el lema és infantil, demagog i mancat de contingut. I em va recordar al què sempre li dic a un company i amic d'Esquerra, algú creu que si Catalunya és independent tot funcionarà a la perfecció, RENFE funcionarà, s'acabarà la precarietat laboral, l'especulació immobiliària???... Sempre em diu que no però com a mínim la conclusió que un extreu del seu lema és aquesta. Estan enganyant a la gent. El problema no és que el servei de rodalies es gestioni des de Madrid. El problema és la manca d'inversió i les prioritats que s'han marcat.

D'altra banda, la gent d'ICV, anem més enllà i entrem al què crec que és el quit de la qüestió, el model de mobilitat i en especial el ferroviari del nostre país. Amb el lema "Primer Rodalies" estem dient una cosa molt clara, que la prioritat (en les inversions) ha de ser rodalies, els trens que utilitzem la majoria. Si les obres de l'AVE s'endarrereixen encara més? Crec que no ens ha de preocupar. Per tant el problema, crec jo que és aquest. Un problema social més que un problema nacional de relació Catalunya - Espanya. No cal ser gaire llarg per deduir que per molt que rodalies haguessin estat gestionades des de la Generalitat, sense un pla de xoc i una inversió decidida, i amb les obres de l'AVE, el problema hauria esclatat igual.

GRÀCIES...

2007-11-21T12:04:00.001+01:00

La gent que em coneixeu sabeu que en ocasions, si no m'apunto les coses, sóc bastant despistat i desordenat. També és cert que em va a èpoques, hi ha setmanes que ho tinc tot molt ordenat i n'hi ha que no. De fet hi ha qui diu que sóc una barreja de caos i ordre a la vegada.
Doncs bé, el dilluns passat els meus despistes vas estar a punt de deixar-me sense cartera. Quan vaig agafar l'autobús, després de pagar el bitllet, no vaig pensar a tornar posar la cartera dins la bossa. Total que al final del viatge, quan vaig baixar em va caure.

Vaig passar una estona bastant desesperat, trucant a Castellà aviam si l'havien trobat, i a punt vaig estar de trucar per anular la targeta de crèdit. Perquè dic tot això? Perquè finalment la vaig poder recuperar. Va haver-hi una persona, segons em van dir un senyor gran, que la va agafar i la va portar a la Policia Local que immediatament em va trucar per dir-me que la tenien. Hi era tot, tots els carnets, la targeta, els diners, la T-10 del tren... Simplement escrivia per això, per, tot i que no sé qui va ser aquest bon senyor, donar-li les gràcies de manera molt sincera.

NOU BUTLLETÍ D'ICV DE SANT JOAN

2007-11-16T12:38:00.000+01:00

Aquests dies s'ha començat a repartir per tot el poble el butlletí d'ICV de Sant Joan del mes de novembre. Si el voleu llegir cliqueu aqui.

L'OBJECTIU:VOLEM CONÈIXER LES IDEES DE LA GENT

2007-11-16T12:36:00.000+01:00

ICV està en ple procés de preparació del seu programa per a les eleccions generals de 2008. Com sabeu un dels nostres compromisos més ferms és amb la participació de la ciutadania. Per això, com hem fet en altres ocasions, obrim l’elaboració d’aquest programa a la opinió de tots aquelles persones que vulguin dir la seva. Amb aquest objectiu hem endegat un procés participatiu que s’ha iniciat amb la recollida de propostes per part dels diferents àmbits d’ICV. Ara ens agradaria saber la opinió de tothom qui vulgui, com més gent millor, perquè estem convençuts que serà la manera d’enriquir i millorar encara més el nostre programa. Per això et convidem a que ens facis arribar la teva opinió sobre aquest conjunt de propostes i que, fins i tot, en plantegis de noves. De la valoració i les aportacions que recollim, i en funció de les valoracions que hagin expressat els participants, n’extraurem les principals prioritats d’ICV per a les properes eleccions generals. Aquestes prioritats seran finalment discutides i aprovades en una convenció programàtica el proper gener i esdevindran el nostre compromís amb la ciutadania per a la propera legislatura.

Digues, doncs, la teva a www.idees2008.cat

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC, + ESQUERRA VERDA

2007-11-11T17:16:00.000+01:00

Joves d’Esquerra Verda posa en marxa una campanya Contra el Canvi Climàtic. Amb el lema “Contra el Canvi Climàtic, + Esquerra Verda” es pretén conscienciar especialment a la gent Jove sobre les conseqüències del canvi climàtic. Alhora es vol fer visible que per lluita contra el canvi climàtic calen polítiques públiques actives per part de l’administració i no només la implicació individual dels ciutadans i ciutadanes.

Principalment, des de Joves d’Esquerra Verda creiem que els discurs polític al voltant del canvi climàtic es centra en dos aspectes. Per una banda, el JEV anomenem la “retòrica de la bombeta”, és a dir, aquell discurs que afirma que l’individu pot prendre grans accions a favor del clima, com pot ser canviar els llums de casa seva. JEV no pensem pas que això sigui fals. Simplement, que és una veritat a mitges, doncs el sistema industrial i el transport són els grans focus emissors i, per tant, els grans responsables, la qual cosa resta en l’oblit en aquest tipus d’argumentacions.

Per altra banda, hi ha els discursos que situen la lluita contra el canvi climàtic dins de l’àmbit internacional, una esfera que és inabastable als ciutadans. A JEV considerem que els acords a nivell global per combatre el canvi climàtic són indispensables, però també volem assenyalar que els governs estatals, regionals i locals disposen d’una capacitat d’actuació política en aquest sentit molt important i que, fins ara, no s’ha explotat.

Per aquests motius, JEV fem una política diferent pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Tant les accions individuals com els acords globals són importants. Però entre la bombeta i l’acord global hi ha moltes mesures a prendre. És a dir, cal ser conscient que, tant la política agrícola i forestal, com el model urbanístic, el mètode de construcció dels edificis, el tractament dels residus i el sistema energètic i de transport, tenen implicacions en les emissions de GEH d’un país. Per tant, per combatre el canvi climàtic cal modificar aquestes polítiques.

L’acte central de la campanya es realitzarà el proper 17 de novembre a Barcelona, amb un Concert en el marc del Festival Roig.CAT, que se celebrarà a la Sala KGB, amb l’actuació de NANCYS RUBIAS i CHICO y CHICA. www.myspace.com/festivalroigcat

Podeu trobar tota la informació de la campanya a la web: http://www.jovescontraelcanviclimatic.org/

EL QUÈ S'HA D'AGUANTAR...

2007-11-04T13:10:00.000+01:00

Notícia publicada pel diari Més Manresa el passat dimarts 30 d'octubre.

PRIMER, RODALIES!

2007-11-03T18:16:00.000+01:00

Renfe Rodalies ha arribat a una situació límit per culpa de les obres de l'AVE i les presses per fer-lo arribar abans de les eleccions generals del mes de març. El tall de línies de fa uns dies, i la necessitat de posar en funcionament un servei alternatiu posa de manifest que les coses no s'han fet bé. No s'han fet bé ara, i no es porten fent bé des de fa anys. La ministra de Foment ha demostrat sobradament la seva incompetència i poca humilitat en no reconèixer els errors però aquí hi ha un problema de prioritats des de fa anys i panys, i ara davant aquesta situació límit és el moment d'arreglar-la. Cert és que el govern espanyol quedarà fatal (si encara pot quedar pitjor) però més enllà de la imatge pública un govern que diu ser socialista ha de posar per damunt i per davant de tot, un bon servei de transport públic que útilitzen milers i milers de persones diàriament. És el moment de fer un canvi de prioritats.

Tot plegat posa de manifest qui tenia raó fa uns anys, i qui para i qui no para el país. Des de CiU i el PP de sempre es diu que la gent d'ICV parem el país. I aquí qui ha parat el país no hem sigut nosaltres sinó les ànsies primer del PP, amb el suport de CiU, i ara del PSOE de fer arribar a Barcelona el tren d'alta velocitat sense pensar en com això podia afectar a unes ja molt deteriorades línies de rodalies.

Tot això és el què va voler posar de manifest Joves d'Esquerra Verda en una acció directa. Això és que en va dir El Pais: "

Paralelamente, una quincena de miembros de Joves d'Esquerra Verda (JEV), las juventudes de Iniciativa per Catalunya Verds, exigieron ayer al Ministerio de Fomento que retire la campaña propagandística en la que informa de la llegada del AVE a Barcelona en el mes de diciembre, objetivo ya descartado. Para ello, eligieron una de las vallas publicitarias que rezan: "En diciembre, la alta velocidad llegará a Barcelona" y pegaron en ella 16 folios que formaron el mensaje: "Primer, Rodalies!" (¡Primero, Cercanías!). La valla escogida fue una situada L'Hospitalet de Llobregat, cercana a la autopista C-32.

El coordinador nacional de las juventudes, David Cid, reiteró el mensaje que ICV defiende: prioridad para la red de Cercanías sobre la alta velocidad. Cid reclamó que se detengan todas las obras de la llegada del AVE a Barcelona hasta que se restablezca completamente el servicio de Cercanías. Al ser preguntado por la decisión de anteayer del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de detener las obras del AVE en Bellvitge y dar prioridad a Cercanías, Cid contestó: "A lo que de verdad da prioridad Zapatero es al AVE, porque ha puesto una fecha límite a su llegada a Barcelona, el fin de la presente legislatura".

L'AJUNTAMENT DE SANT JOAN SUMA ESFORÇOS EN COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

2007-10-28T15:02:00.000+01:00

NOTA DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT DE SANT JOAN DE VILATORRADA
www.santjoanvilatorrada.cat

L’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada té interès en impulsar projectes de cooperació al desenvolupament tot sumant esforços amb altres administracions locals, per aquest motiu, el nostre Ajuntament va aprovar, al Ple del 25 d’octubre de 2007 per unanimitat, l’adhesió com a soci a la tasca que realitza el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. El Fons orienta els esforços a contribuir, des de l’àmbit català, al desenvolupament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució d’un fons econòmic que finança projectes d’ajuda als països en vies de desenvolupament i campanyes de sensibilització a Catalunya sobre la cooperació internacional.

Des de la Regidoria de Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau, el nostre regidor el Sr. Albert Marañón considera que “aquesta adhesió ens ha de permetre mantenir i millorar, en la mesura possible, els suports que ja es donen a les entitats del nostre municipi, Sant Joan Solidari, que treballa en projectes a Nicaragua, i Un Món de Tots, que treballa en projectes al Perú. En cap cas, aquesta adhesió ha ser un prejudici per aquestes entitats, sinó que ens obre la porta a una millora en els ajuts econòmics que realitzem des de l’Ajuntament. La nostra aposta és sumar esforços perquè un Ajuntament de les nostres dimensions pugui tenir projectes propis de cooperació internacional en el marc de la tasca que realitza el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Expressem, així, la voluntat d’incrementar les responsabilitats econòmiques vers el Tercer Món, tot apropant-les al 0,7% dels ingressos propis”.

LLUITEM CONTRA EL RACISME

2007-10-26T12:32:00.000+02:00

Manifest de SOS Racisme davant l'agressió racista als FGC

La brutal agressió cap a una menor equatoriana en un vagó de tren el passat 7 d’octubre, posa de manifest la cara més violenta del racisme. El racisme es basa en el menyspreu cap a la persona diferent en els seus trets físics o culturals, legitima el poder d’uns sobre els altres, i ensorra tots els principis i valors democràtics.
Són molts els espais que ocupa el racisme i la xenofòbia en la nostra societat i moltes les seves manifestacions, actituds, comentaris. Aquestes són els primers passos per donar via lliure al racisme més violent, però recordem que qualsevol acció racista és violència, perquè el racisme de per si ho és.
Aquesta agressió racista ens ha de servir per recordar la necessitat de ser bel•ligerant democràticament per eradicar qualsevol pràctica que discrimini, exclogui i segregui a les persones pel seu color de pell, cultura, ètnia o religió. Moltes són les situacions que passen desapercebudes, quan no es normalitzen, en el dia a dia: comentaris xenòfobs, discriminacions en l’accés a l’habitatge, als llocs d’oci són alguns exemples. Actituds i accions que tothom ha percebut en l’àmbit laboral, al carrer, a l’escola ,a l’escala de veïns o al camp de futbol. Deixar-les passar obre la bretxa de la impunitat. Només reconeixent l’existència del racisme podrem fer-li front, qualsevol actitud o conducta racista dóna peu a actituds i accions més violentes i més agressives.
Aquesta agressió racista ens ha de servir per recordar que tots i totes som ciutadans i ciutadanes i que una societat democràtica es valora pel tractament que ofereix els nouvinguts i nouvingudes i per incorporar com a valor col•lectiu l’antiracisme.
Per això la ciutadania, volem avui aquí manifestar:
La nostra solidaritat amb la víctima i la seva família. Així com la indignació i rebuig d’aquesta agressió i de qualsevol agressió racista.
Exigim que aquesta actuació no quedi en la impunitat i per tant demanem contundència a la justícia.
Fem una crida perquè la lluita contra el racisme sigui permanent i no només quan hi hagi una brutal acció violenta que ens causa indignació. Demanem a la societat que denunciï qualsevol discriminació de la que es sigui víctima o testimoni i als poders públics i polítics el seu compromís per fer les front
Lluitar contra el racisme és responsabilitat de tots i totes. Avui, i demà lluitem contra el racisme.

EL PRIMO DE RAJOY

2007-10-24T19:28:00.000+02:00

El candidat del PP a la presidència del govern central, el senyor Mariano Rajoy, té l'habilitat de caure'm per terra cada vegada que obre la boca. El dilluns passat va ser parlant del seu cosí i subscribint les seves afirmacions sobre el canvi climàtic. Per si no l'heu vist clicant aquí podeu veure el video.

El cas és que l'afirmació la trobaria comprensible venint d' una persona que és la primera vegada que sent a parlar de meteorologia, clima i canvi climàtic. Però venint d'un catedràtic de física com el cosí de Rajoy, i que aquest, candidat a la presidència d'un govern la subscribeixi, la trobo sorprenent, a la vegada que irresponsable i indocumentada. Indocumentada per confondre la predicció meteorològica d'un dia determinat en un territori determinat (cosa molt concreta) amb les previsions de possibles canvis en el clima (àmbit molt més general). I sorprenent i irresponsable per venir de qui ve, d'un candidat a la presidència d'un govern, i d'un govern que precisament que no és que pugui tirar coets en compliment del protocol de Kyoto.

Si el senyor Rajoy, tal com diu, s'estima Espanya i els espanyols, el què podria fer és no anar de la mà de George Bush i les grans multinacionals del ram del petroli i l'automòbil. I fer més cas a la ONU i prendre's seriosament un poblema global que afectarà a la seva estimada Espanya amb sequeres i augments del nivell del mar.

EN DRETS PER A IMMIGRANTS EL PSC ARRIBA TARD

2007-10-18T23:38:00.000+02:00

Abans de res demanar-vos perdó per haver tingut un xic oblidat el bloc en els darrers dies.

El PSC està preparant la seva VI Conferència Nacional i tot just aquests dies està donant a conèixer les línies bàsiques dels documents que presenta i posarà a debat. Doncs bé, la setmana passada ho explicava algun diari i avui ho ha confirmat el mateix responsable de política municipal dels socialistes, alcalde de L'Hospitalet i president de laDiputació de Barcelona. Una de les propostes del PSC en el seu document marc és la d'assolir el sufragi universal i donar dret a vot en les eleccions municipals a les persones migrades.
És evident que cal felicitar-los per haver arribat a la conclusió que l'actual situació representa "un dèficit democràtic que podria acabar patint el conjunt de la societat", però és innegable que arriben tard. Els hi ha acostat arribar a conclusions i postures que políticament des d'ICV i socialment des de multitud d'entitats, fa anys i panys que defensem; i a més ho fan després d'haver-se fet enrere al Congrés en una proposició no de llei presentada per ICV a la que en un primer moment sí que hi van donar suport i que finalment van desestimar "per falta de temps", o més aviat per falta d'interès. A més a més han entès una cosa òbvia, que els convenis de reciprocitat que actualment estableix la Consitució no solucionen el problema ja que hi hauria persones que depenent de la seva procedència i la situació política del seu país d'origen, com ara els xinesos, per aquesta via mai tindrien dret a vot. I per tant proposen fer una modificació de la Constitució perquè la única via d'accés a vot de les persones migrades no siguin els convenis de reciprocitat.
Realment, felicitar-los per haver arribar on heu arribat però demanar-los un parell de coses: que s'inclogui la proposta en el programa del PSOE de cara a les generals. I segona cosa, que aquest passi a ser un posicionament de partit i per tant que no sigui motiu per a donar llibertat de vot a regidors i regidores de diversos Ajuntaments en votacions en relació a aquest tema, com és el cas de Sant Joan de Vilatorrada, en aquest i altres temes com per exemple la igualtat social de les persones LGTB.

A SANT JOAN, NETEGEM EL JARDÍ DE CASA

2007-09-26T23:16:00.000+02:00

El proper dissabte, des de l'Associació Juvenil L'Ovella Negra tornem a organitzar la Sortida a Collbaix i neteja de l'entorn, aquest any ja, la 5a edició. Així doncs si voleu passar un bon matí de dissabte, ja ho sabeu, veniu a passejar fins al peu de Collbaix i de passada participeu en el què és una acció cívica de defensa del medi ambient.

5a SORTIDA A COLLBAIX I NETEJA DE L'ENTORN

Dissabte 29 de setembre, a les 10h. al Passeig Torrent del Canigó (davant del Mas Llobet)

Passejada fins a Collbaix i recollida d'escombraries (no pujarem al cim). A continuació vermut popular GRATUÏT + Obsequi per a tots els assistents.

T'HI ESPEREM!

ELS XECS DE ZAPATERO

2007-09-19T11:51:00.000+02:00

A principis d'estiu van ser els 2.500 euros per nadó i ara, després de vacances, Zapatero torna a la càrrega regalant més xecs. El govern central donarà les ajudes de 210 euros per al lloguer d'un pis a joves menors de 30 anys i amb rendes anuals inferiors als 22.000€. El fet que queda poc menys de mig any per a les eleccions, i la manera com es va fer la presentació, com si es tractés d'una gran recepció oficial, és una bona mostra que l'anunci té un alt grau d'intenció electoralista, d'atrapar el vot jove i fer més popular Carme Chacón, actual ministra d'habitatge i futura candidata a les general pel PSC. El més curiós de tot plegat és que la mesura ja està en vigor des de 2004, amb 30€ més d'ajuda i cobrint els joves fins a 35 anys. "El 16 de julio de 2004, el Consejo de Ministros aprobó el Plan de Medidas Urgentes en Materia de Vivienda y Suelo. El texto incluía una ayuda de 240 euros al mes para los menores de 35 años que ganen menos de 19.950 euros brutos al año y para viviendas de hasta 90 metros." EL PAÍS. Una altra novetat serà que el lloguer també tindrà deducció a l'IRPF, un 10%, per aquelles persones que tinguin una renda anual de fins a 28.000

A banda de les intencions polítiques que hi hagi al darrere, és interessant fer una valoració de la mesura en si i crec que malgrat és positiva, sobretot per aquelles persones que se'n beneficiaran, també és parcial, incompleta i paternalista. Parcial perquè no cobreix ni de molt lluny un gran ventall d'edat, i es queda curta al costat de mesures impulsades des de diversos governs autonòmics com ara Catalunya (subvencions de fins a 240 euros). Incompleta, perquè aquesta per si sola no ataca el problema des de l'arrel i no m'estranyaria gens que, feta la llei feta la trampa, els preus dels lloguers pugessin, més si tenim en compte que si per alguna cosa ha destacat Espanya ha sigut pel seu poc parc d'habitatge de lloguer, públic o privat. I finalment tot plegat, no només aquesta mesura , sinó també i sobretot, els 2.500 euros per nadó, ens porten a un paternalisme de les polítiques socials i a un simplisme pensant que tot se soluciona amb xecs, sense atacar els problemes des de l'arrel.

"CAÓTICA ANA"

2007-09-13T23:37:00.000+02:00

Us recomano la nova pel·lícula de Julio Medem "Caótica Ana". La vaig veure aquesta mateixa setmana al cine i vaig sortir-hi entenent no gaire cosa. Algú diu que a Medem se li ha anat l'olla amb aquesta pel·lícula, però la veritat és quan un hi pensa entén tot plegat, i a mi el missatge que vol donar m'agradat, i molt. Cert que ho podria haver fet sense recargolar tant la història, però a mi m'ha agradat. Aquí teniu un petit tastet, i al lateral, la banda sonora:

"AVUI QUE FAIG 20 ANYS, AVUI QUE ENCARA TINC FORÇA, QUE NO TINC L'ÀNIMA MORTA I EM SENTO BULLIR LA SANG"

2007-09-04T00:02:00.001+02:00

EL TRASLLAT DE PIRELLI

2007-09-03T15:57:00.000+02:00

Fa ja 8 mesos que Pirelli Manresa va anunciar que volia fer una nova fàbrica i substituir l'actual, i tornem de vacances parlant del mateix tema però amb novetats que ens dibuixen altres possibilitats respecte el destí final de la nova fàbrica.
Després que la direcció de Pirelli, considerés que els terrenys proposats per l'Ajuntament de Manresa, al polígon del Pont Nou, són petits per a les seves necessitats, a l'estiu hi hagut temps per buscar i posar noves possibilitats damunt la taula. Una d'elles seria a Sant Joan de Vilatorrada, al camp dels Lledoners, entre el futur Centre Penitenciari Lledoners (actualment en construcció) i el Polígon Pla dels Vinyats II. Actualment els terrenys són privats i i estant qualificats com a sòl agrícola i caldria per tant requalificar-los a sòl industrial. Si finalment fos així es produiria el què crec que és la continuïtat lògica de l'actual sòl industrial de la zona (Pla dels Vinyats II i Mollet) quan a l'altra punta de terreny, a tocar de l'antiga via de tren de mercaderies, s'hi està construïnt el centre penitenciari.
De fet, l'estiu passat l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb l'acord de tots els grups municipals, va demanar per mitjà d'una esmena al Pla Director Urbanístic del Pla de Bages que els terrenys servissin per en un futur ampliar la zona industrial del poble. En total els terrenys proposats representen 20 hectàrees, fet que satisfaria les necessitats de l'empresa que en demana una mica més de 10. A més a més, a banda de la proximitat amb l'actual fàbrica, es podrien aprofitar els mateixos accessos que al futur centre penitenciari.
Sigui com sigui l'objectiu primordial és que Pirelli no marxi de la comarca, i es quedi el més a prop possible de l'actual fàbrica i els seus voltants, lloc on es concentra un gruix molt important dels seus treballadors i treballadores.

TORNEM-HI

2007-09-01T00:17:00.000+02:00

Buenu buenu buenu... les vacances s'acaben i mica en mica tots plegats tornem a la rutina. Sempre he dit que ni que sigui psicològicament, el final de les meves vacances el marca la Festa Major de Manresa, i enguany no podia ser menys. Juliol i agost han passat rapid però de temps per descansar, per relaxar-se i trencar la rutina no n'ha faltat. Així doncs, espero que hagueu passat unes bones vacances! Ànims en la vostra tornada a la feina!

Us deixo tres fotos de les meves vacances. A la primera, el poble de Prullans, entre La Seu d'Urgell i Puigcerdà a tocar de Bellver de Cerdanya. Un poble guapíssim desert a l'hivern i ple a l'estiu, però perfecte per descansar.

La segona la d'una ciutat que m'encanta, Girona. En general sempre he cregut que les guies turístiques són un pèl exagerades, però a la web Girona Turisme sota el meu punt de vista no ho són gens, tenen tota la raó: "Girona té tot l'encant de les grans ciutats, però sense multituds; una ciutat feta a mida humana per badar en tots els vessants: carrers, festes, oferta cultural, restaurants, serveis turístics, esdeveniments, festivals... Aprofiteu-vos-en durant qualsevol moment de l'any i, si podeu, veniu més d'una vegada, perquè la ciutat és viva i sempre té sorpreses per oferir-vos".

I la última foto, la curiositat, coincidència... (digueu-li com vulgueu) de les meves vacances, la qüestió és que em va fer gràcia. A Girona, a molts pocs metres del lloc on dormíem hi havia aquesta plaça.

"EN NAVARRA, DECIDE FERRAZ"

2007-08-05T17:22:00.000+02:00

Els qui estàvem esperançats que a Navarra hi hauria un govern d'esquerres amb el PSN, NaBai i IU, el passat divendres ens vam emportar una desil·lusió. El comitè federal del PSOE, decidia, contràriament a la opció preferida pel PSN, abstenir-se en el debat d'investidura i per tant facilitar el govern a UPN, en definitiva entregar el govern navarrès als aliats del PP.

Tot plegat ens pot portar a pensar diverses qüestions. La primera que el PSN-PSOE, ha enganyat als seus votants. Al contrari del què deien en el seu lema el futur de Navarra s'ha decidit des de Ferraz, i finalment no han optat pel canvi, que ells mateixos tant reclamaven, i que estic segur que va fer que molta gent els votés. Més enllà de tot això però, de si els socialistes navarresos han complert amb el què deien als seus lemes o no, hi ha una qüestió de fons, i que crec que seria un tema a debatre dins el PSOE, i totes les seves branques. Qui decideix les possibles aliances de govern? En aquesta ocasió s'ha decidit des de Ferraz. I com no podia ser d'una altra manera, i al contrari del què deia José Blanco, ho han fet pensant no en Navarra si no en el partit i en els seus resultats a les properes eleccions generals. Si no obren aquest debat dins l'organització, per les properes eleccions autonòmiques, si volen ser sincers el lema no l'hauran de pensar gaire: "EN NAVARRA, DECIDE FERRAZ".

"REGRESO AL PASADO"

2007-07-29T20:34:00.000+02:00

Normalment els mitjans de comunicació quan arriba l'estiu tenen menor volum de notícies i sovint, sobretot els diaris, han de recórrer a reportatges "lleugers" (no sé quin adjectiu posar-hi) sobre, destinacions dels viatges que fan els polítics de primera fila, els llibres més llegits, els preus d'una gerra de cervesa a La Rambla...

Aquest estiu però, a jutjar per com l'hem començat, sembla que serà més animat. Podríem posar molts exemples, la dimissió de Piqué, l'apagada de Barcelona i les seves seqüeles, els continus retards i avaries de RENFE rodalies, l'estratègia de CiU de cara a les generals...
De tots plegats però me'n quedo amb dos que els protagontzen jutges. Un, el segrest del penúltim número d'El Jueves, i l'altre la decisió d'un jutge de Múrcia de retirar la custòdia de dues filles a la seva mare pel fet de ser lesbiana. Tots dos ens retornen al passat.

SEGREST D' "EL JUEVES", TORNA LA CENSURA?
El passat 21 de juliol, el jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo, a instàncies del fiscal general de l'Estat, ordenava segrestar el número 1573 de la revista El Jueves. El motiu? Una caricatura a la portada dels princeps d'Asturies mantenint relacions sexuals, fent referència a la promesa de Zapatero de donar 2.500 euros per fill nascut que segons el jutge suposa un delicte de injúries cap a la Corona.
Les reaccions han sigut moltes, algunes més critiques que d'altres. El què està clar és que sembla més una mesura dels anys de la dictadura que no pas d'una democràcia que algú diu que està consolidada. Que la portada era grollera? potser sí, però encara no acabo de veure el motiu pel qual va ser segrestada, i més encara, amparant-se sota un delicte de injúries cap a la Corona. És que no mantenen relacions sexuals els prínceps? És que potser la infanta Cristina, Elena, i el princep Felip, i tots els seus fills els ha portat la cigonya des de París?
Si en algun moment els princeps han vist ferida la seva dignitat, que ho denunciin, però em sembla que som prou grandets tots plegats (o ho hauríem de ser) com per creure que al segle XXI no té cap mena de sentit que la justícia actui d'ofici per aquests casos i no ho faci per d'altres.
Ara la broma encara continua, i després d'haver anat a declarar el guionista i dibuixant de la portada, Juan del Olmo segueix el procediment judicial, i sol·licita a la fiscalia que en el termini de deu dies presenti l'escrit d'acusacions en què es demani o bé l'obertura de judici oral o bé el sobreseïment de la causa.
De moment, d'efectiva la mesura no ho va ser gens, i potser més valdria que el jutge també hi hagués pensat en això. Plantegem-nos seriosament si la possibilitat d'ordenar el segrest de revistes ha de continuar. No només per raons d'efectivitat, sino sobretot per raons democràtiques.
L'HOMOFÒBIA A LA JUSTÍCIA
Dilluns passat, el jutge Fernando Ferrín de Múrcia, retirava la custòdia de dues nenes a la seva mare pel fet de ser lesbiana. Que quedi clar, que no estic dient en cap moment que el pare de les nenes sigui mal pare i no pugui tenir la custòdia, però ens ho mirem com ens ho mirem, no és legal que el motiu de la retirada de la custòdia sigui la homosexualitat de la mare i a més a més dient barbaritats com les que va dir el jutge.

La condició de toxicòman, pederasta, prostituta, la pertinença d'un dels progenitors a una secta satànica, etcètera, entenc que afecta negativament als fills, igual que una relació heterosexual del progenitor amb la custòdia pot perjudicar els menors i servir de base per un canvi de custòdia; doncs el mateix la d'homosexual [...]
¿Por qué la condición homosexual perjudica a los hijos?. Pues, en definitiva, y como decía el demandado, porque los hijos tiene derecho a un padre y a una madre, no a dos madres o a dos padres. Los más prestigiosos especialistas así lo determinan. No hace falta siquiera para ello ser especialista: el sentido común (que a veces es el menos común de los sentidos) así lo dice. El hombre y la mujer son complementarios entre sí. Dos mujeres o dos hombres, no. Es el ambiente homosexual el que perjudica a los menores y que aumenta sensiblemente el riesgo de que éstos también lo sean.

Tal com em replicava un regidor de CiU al Ple de dijous passat, després de jo haver explicat la moció de commemoració del Dia de l'Alliberament de LGBT que presentàvem des d'ICV, des del CGPJ li han obert un expedient. Però les barbaritats les ha dit, i només això ja ens demostra que alguna cosa no va com hauria d'anar. Potser el què més convé és revisar la sentència, i de passada donar-li un descans a aquest senyor per aviam si entén que el què ha d'aplicar és la llei i no les seves idees. I segons sembla no és la primera vegada que comet el mateix error segons ens explicaven a EL PAIS: "Era 1987 y él tenía 29 años. El gobernador civil había autorizado el top less dos años antes, pero eso no fue un obstáculo para que él, al ver en la playa a las desvergonzadas sin ropa, llamara a la policía municipal.Primero las conminó a que cubrieran sus vergüenzas, como ciudadano y como juez -en chándal en ese momento- pero ellas se resistieron. Podían hacer top less si les daba la gana, según las normas. Pero su señoría no lo veía así. Cuando la Policía Municipal y la Guardia Civil llegaron a la zona de dunas en la que discutían sobre la desnudez, ordenó la detención. Las dos mujeres fueron después absueltas de una falta de escándalo público por otro magistrado. Pero aquellas chicas, que no habían hecho nada ilegal, pasaron tres días en un calabozo porque un juez religioso que leía por la noche la Biblia y el Camino, de José María Escrivá de Balaguer, se había escandalizado."

NOU CARTIPÀS MUNICIPAL

2007-07-15T17:57:00.000+02:00

Després del Ple del passat dijous al vespre us informo de com ha quedat el cartipàs d’aquesta nova legislatura:

EZEQUIEL MARTÍNEZ MULERO (PSC) – Alcalde

VÍCTOR MARCOS BORJAS (ICV) – Primer Tinent d’Alcalde. Regidor d’Urbanisme, Medi Ambient, Cultura i Participació Ciutadana.

MARCEL RIBERA SANTASUSANA (PSC) – Segon Tiennt d’Alcalde. Regidor d’Educació i Hisenda i Patrimoni.

JORDI SOLERNOU VILALTA (PSC) – Tercer Tinent d’Alcalde. Regidor d’Esports, i Formació, Ocupació i Activitat Econòmica.

CARLES MARTÍNEZ VAQUERO (PSC) – Quart Tinent d’Alcalde. Regidor d’Obres i Serveis i Festes.

RAMON VANCELL TRULLÀS (PSC) – Cinquè Tinent d’Alcalde. Regidor de Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Administració i Personal.

PAQUITA GARCÍA GONZÁLEZ (PSC) – Regidora de Gent Gran i Consum.

PATRÍCIA DELGADO GUIJARRO (PSC) – Regidora de Benestar Social i Salut.

ALÍCIA BENITO CONDE (ICV) – Regidora de Infancia, Joventut i Dona.

ALBERT MARAÑÓN LEDESMA (ICV) – Regidor d’Immigració i Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau.

ÀREA DE PRESIDÈNCIA: Es crea l’àrea de presidència que estarà formada per l’alcalde i el primer tinent d’alcalde i de la qual dependran directament les competències següents: Política Industrial, Planejament Urbanístic, Política de foment de les grans infraestructures viàries i ferroviàries, Programa d'inversions municipals, Imatge Corporativa i Comunicació.

ÀREA D’IGUALTAT I CIUTADANIA: Amb l’objectiu de millorar el treball transversal de diverses regidories s’acorda crear aquesta àrea, la coordinació de la qual recaurà en ICV i que agruparà les següents regidories: Infància, Joventut, Dona, Immigració i Solidaritat, Cooperació i Foment de la Pau.

MAGNÒLIES 07-07-07

2007-07-06T00:11:00.000+02:00

Per si aquest cap de setmana no sabeu on anar, Xalana estrena nova obra, Magnòlies, de Robert Harling. El dissabte a les 22 hores i el diumenge a les 19 hores a la sala de cultura Cal Gallifa, de Sant Joan de Vilatorrada.

En un lloc tan aparentment frívol com un Saló de Bellesa s’hi fa molt més que permanents i manicures. Allí s’hi pot parlar, estimar, discutir, aprendre, xafardejar, plorar i riure. Les clientes de Truvy’s, fràgils en aparença, demostren ser prou fortes per enfrontar-se amb sentit de l’humor i cinisme als molts entrebancs que la vida els posarà al davant.

Direcció i adaptació: Sílvia Sanfeliu

Intèrprets:

Àngel Moncunill (Truvy Jones)
Cristina Català (Annelle Dupuy)
Assumpta Pérez (Clairee Belcher)
Annabel Almagro (Shelby Eatenton)
Marta Güell (M’Lynn Eatenton)
Rosa Sànchez (Ouiser Boudreaux)

Organitza: Grup de Teatre Xalana

Col·labora: Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada

EL PERQUÈ DEL PACTE AMB EL PSC

2007-06-30T00:12:00.000+02:00

Com ja sabeu, des d’Iniciativa per Catalunya Verds de Sant Joan, fa poc més d’una setmana vam decidir formar govern amb el PSC.
Doncs bé tal com vaig fer per justificar el no a un pacte amb CiU, vull explicar, tot i que ja hagin passat, les raons principals que a la gent d’ICV de Sant Joan ens han portat a pactar amb el PSC.

En primer lloc cal dir que vam optar per entrar a negociar amb el PSC perquè amb el panorama que van dibuixar les eleccions del 27 de maig, era necessari un pacte per garantir un govern estable. A més igual que l’any 1991, ICV estàvem en una posició de força, era de nosaltres de qui depenia la formació d’un govern. Teníem l’oportunitat d’entrar a governar sent imprescindibles i el què volíem és que quedés garantit al màxim que podríem dur a terme la gran majoria de les nostres propostes i projectes. Sempre partint de la base, que la nostra prioritat és el programa i les idees, i que sempre anem a sumar i no restar. Així doncs, vam decidir aprofitar l’oportunitat, i prioritzar les negociacions amb el PSC, partint de la convicció que és des del govern i no des de l’oposició on tindran més força les nostres idees i on podrem incidir més en el futur de Sant Joan. Partíem també d’una altra idea, i és que si entràvem a governar era per estar-hi còmodes amb les decisions i sobretot amb les maneres de prendre-les. I per tant si ens hi sentíem o ens hi sentim incòmodes al llarg de la legislatura, la possibilitat d’anar a l’oposició sempre està i estarà oberta.

Així doncs, el nostre objectiu de portar el màxim dels nostres projectes a terme, es compleix amb un govern amb el PSC, amb qui coincidim en prop d’un 60% del programa electoral. Amb ells hem estat governant en els darrers anys, amb ells hem marcat una línia de govern, i amb ells hem iniciat projectes que encara no s’han acabat. Per tant, partint també de la lògica que els projectes i plans (Pla General, Pla de Joventut, Pla de Recepció i Acollida, Pla d’Igualtat, Pla d’Habitatge…) que havíem encetat junts necessitaven d’una continuïtat en les idees per tal de donar-hi contingut.

El nou govern, crèiem, i així ha estat que havia de reflectir la realitat que han dibuixat les eleccions, un PSC que havia perdut la majoria absoluta i una ICV decisiva. No només volíem ser imprescindibles matemàticament i per tant només ser imprescindibles a l’hora de donar el vist i plau. Volíem anar més enllà i ser imprescindibles a la cuina del govern, ser imprescindibles en el dia a dia. Això s’havia de traduir en l’organigrama polític, i així ha estat: gestionarem àrees de gran pes, mantenint les regidories que teníem fins ara i sumant-ne de noves.

28 DE JUNY, ENCARA HI HA MOTIUS

2007-06-28T18:54:00.000+02:00

Laia Ortiz, coordinadora nacional de Joves d'Esquerra Verda i diputada al Parlament
Article publicat el 28 de juny a debat.cat

Torna a ser 28 de juny el dia de l’alliberament gai-lesbià bisexual i transsexual. Recordem que s’escull aquest dia perquè precisament el mes de juny de 1969 s'esdevingueren els fets de la revolta de Stonewall a Nova York, quan, la policia va entrar a un bar d'ambient gai amb la intenció de fer una batuda. Hi va haver diversos detinguts i la mort d’un homosexual porto-riqueny. Aquest fet va motivar que milers de persones es manifestessin per la ciutat de Nova York per mostrar el seu suport al col•lectiu.

Ja que estem fent memòria crec que aquest any 2007 també és un bon moment de recordar que precisament ara fa 30 anys, el 26 de juny de 1977 es va fer la primera manifestació d’homosexuals a Catalunya. Era una manifestació llavors amb un doble motiu; per una banda, commemorar el dia internacional de l’alliberament i per l’altra, demanar la derogació de la la LLei de Perillositat Social que en aquell temps marginava i castigava àmplies capes de la població entre els quals hi havia les persones homosexuals.

Des de llavors ha plogut molt, i la lluita dels homes i dones homosexuals ha donat els seus fruits i cada vegada estem més a prop de poder parlar d’una igualtat de drets d’aquests col:lectius. En els últims anys s’ha reconegut el dret al matrimoni homosexual i el dret a l’adopció coma reivindicacions històriques del col•lectiu. La unió de les lluites de gais i lesbianes amb els transsexuals també ha fet avançar en aquest sentit i recentment s’ha pogut aprovar la llei d’identitat sexual. Penso sincerament que aquesta llei té algunes mancances - tal i com el grup d’ICV al Congrés dels Diputats va manifestar amb les esmenes presentades durant la tramitació de la llei-, ja que no reconeix drets a les persones migrades ni a les menors d’edat i cal seguir treballant per millorar-la.

Però els canvis legislatius no ho són tot. Els drets per poder exercir-los amb plenitud s’han de reconèixer per llei, és cert, però també cal canviar les condicions econòmiques, socials i també de l’entorn cultural per tal que esdevinguin reals.

El que vull dir amb això, és que encara tenim motius per sortir al carrer. La discriminació del col•lectiu LGBT continua sent una realitat. Els avenços en la normalització social, cultural i laboral són desiguals també arreu del territori i segons els sectors socials. Encara no és general es veu amb normalitat veure mostres d’afecte entre dues persones del mateix sexe i sobretot quan ens allunyem de les grans ciutats.

Per això és necessari un pla de xoc contra l’homofòbia i la transfòbia i cal actuar de manera transversal. Hem avançat en la igualtat formal i ara cal treballar per a la igualtat real.
Actualment, des del Govern de la Generalitat s’estan duent a terme iniciatives des de diferents sectors. Un exemple és que per primera vegada el els Mossos d’Esquadra disposaran d’un protocol per l’atenció d’aquest col•lectiu i s’impartirà un curs de llibertats sexuals a l’Escola de Policia de Catalunya.
Un altre instrument per lluitar contra un imaginari discriminatori és la memòria històrica. La memòria és el millor antídot que tenim per no repetir errors comesos en el passat. I precisament la nostra història esta plena d’aquests de records foscos on s’inclou la repressió contra diversos col•lectius. És per això que la futura llei de Memorial Democràtic inclou en la seva exposició de motius el record als col•lectius que van lluitar per la recuperació de les llibertats democràtiques i que van patir la repressió per motius diversos entre els quals s’esmenta el de la seva orientació sexual.
També s’està creant el Consell Nacional de LGTB de Catalunya com a àmbit de participació i elaboració de propostes i d’interlocució amb el govern.
Aquests són alguns exemples però hi ha molta a feina a fer. Els gais i lesbianes representen en el seu conjunt entre un 10% i 15% de la població total; els transsexuals per la seva banda són quasi l’1% del conjunt de la societat.
En canvi, actualment el fet de l’homosexualitat així com la transsexualitat està carregat de desinformació per al conjunt total de la societat. I la desinformació genera intolerància i discriminació.
I és per tots aquest motius que cal que des del sistema educatiu, els mitjans de comunicació, les administracions i la societat civil continuem treballant per avançar en una societat inclusiva que accepti la diversitat, independentment de la orientació o identitat sexual escollida.
Per això, mentre continuïn existint motius el 28 de juny tornarem a sortir al carrer.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Aprofito i us penjo una nova cançó adequada per al dia que som avui. "El que quiera entender que entienda" de Mago de Oz.

LA NOSTRA PETITA FERIA DE ABRIL

2007-06-23T18:27:00.000+02:00

Ahir vaig assistir un any més, al Festival de l'Escola de Dansa Albaicín de Sant Joan de Vilatorrada. Una vegada més, Cal Gallifa es va omplir de gom a gom per celebrar el què a mi personalment m'agrada dir-ne, la nostra petita Feria de Abril. Les sevillanes, les rumbes, acompanyats com no del rebujito i unes bones tapes de pernil i formatge van ser els protagonistes de la nit. Felicitar a l'Escola Albaicín i a la seva coreògrafa, la Cristina Gómez! Que poguem seguir gaudint durant molts anys de la nostra petita Feria de Abril!
Per si, com jo vaig fer ahir, voleu aprendre a marcar el ritme de les sevillanes amb les mans, us deixo un vídeo. (no és d'ahir)

Que passeu una bona nit de Sant Joan!

1r PLE DE LA LEGISLATURA

2007-06-22T20:01:00.000+02:00

Comença el Ple. En Ramon Vancell i jo, el regidor més gran i el més jove, som cridats per constituir la mesa d'edat que haurà de presidir aquest primer Ple. Els regidors i regidores un per un són cridats i van ocupant el seu seient, algú no se sap situar i comet el què des del meu punt de vista és una falta de respecte brutal cap als companys i cap a la institució. Un per un prometem o jurem (algú per imperatiu legal) complir el nostre càrrec en lleialtat al rei, a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia. Queda constituït l'Ajuntament de la vuitena legislatura d'ajuntaments democràtics.
Passem a la investidura de l'alcalde o alcaldessa. Un per un els portaveus es posicionen i anuncien el sentit de la seva votació. La única regidora d'ERC, sense parlament preparat, anuncia que es votarà ella mateixa. És el nostre torn. El Víctor en nom dels tres regidors i de tot el grup municipal llegeix el discurs d'ICV, diu que seguirem treballant per impulsar polítiques d'esquerres i ecologistes, des del govern, on aquesta vegada serem imprescinbles i on gestionarem noves i més àrees que mai. Continua CiU, que confon el Ple amb un míting, demagògia i mentides a punta pala. Me n'adono que no tindrem una oposició fàcil. Finalment el PSC anuncia el vot a favor del seu candidat, l'Ezequiel Martínez.
Passem a les votacions i tot seguit el recompte. "Ezequiel Martinez, Ezequiel Martínez, Ezequiel Martínez, Gil Ariso, Ezequiel Martínez, Gil Ariso, Ezequiel Martínez, Gil Ariso, Gil Ariso, Gemma Boix López, Ezequiel Martínez...". Per un moment em sento inútil anar ensenyant les paparetes i pronunciant tantes vegades els mateixos noms, i mentre faig el recompte, pressionat per les mirades de tothom i un silenci aclaparador, penso en el ridicul que faria si em descomptés. Resultat final: Gemma Boix, 1 vot. Gil Ariso, 6 vots. Ezequiel Martínez, 10 vots. Queda, doncs, proclamat alcalde l'Ezequiel Martínez, amb els 7 vots a favor dels regidors del grup socialista, i els 3 d'Iniciativa. "Els vents de Catalunya....mistral.... xaloc.... llevant.... La política és com els vents..."
La secretària informa que la tresorera i l'interventor posen a disposició de tots els regidors i regidores els comptes de l'Ajuntament, tancats a data de 16 de juny. S'aixeca la sessió. Petons... abraçades.... felicitacions....
Ha sigut un moment fugaç però intens, molt intens. En definitiva un d'aquells petits moments que mai oblidaré.

SANT JOAN ESTÀ DE FESTA MAJOR

2007-06-22T12:35:00.000+02:00

El passat cap de setmana, a Sant Joan es celebrava la 19ª Festa Major Infantil. En total, 3 dies plens d’actes i activitats dedicades única i exclusivament als nens i nenes. Sant Joan de Violatorrada, o Sant Joan City com es coneix al llarg dels tres dies de festa, va ser fa 19 anys una de les primeres poblacions de Catalunya, si no la primera, a celebrar una festa dedicada als nens i nenes del poble, amb correfoc infantil inclòs.

La cercavila, la pluja de confetti, el sopar a la fresca, el ball de nit, la merengada, el correfoc infantil, la tira de fira, l’espectacle final i el vermut amb gana... s’han anat convertint amb els anys amb una tradició més del municipi.

Al menú de la banda dreta us deixo la cançó de la Festa Major Infantil.

I un altre acte que ambh el temps s'ha convertit en més que tradicional i que se celebrarà demà dissabte, és LA NIT DELS VIL ATORRATS. Aqui teniu alguna foto de l'any passat!

Per consultar el programa complet de la Festa Major, podeu clicar aquí.

EL PERQUÈ DEL NO AL PACTE AMB CiU

2007-06-12T15:22:00.000+02:00

Feia uns dies, algú en un comentari a l'entrada on feia una valoració dels resultats de les eleccions a Sant Joan, em demanava aviam amb qui pactariem aquesta legislatura. Tenint en compte el panorama que dibuixen les eleccions existeixen tres possibilitats: o bé pactar amb PSC ( 7 de PSC + 3 d'ICV = 10) o bé amb CiU (6 de CiU + 3 d'ICV = 9, amb la possibilitat de sumar-hi la regidora d'ERC), o bé directament anar a l'oposició i deixar que el PSC governi en minoria.

Doncs bé, de moment encara sabem una cosa del cert, i és que no governarem amb CiU.

Personalment crec que la passada legislatura així com també les anteriors ens han portat en bastantes ocasions a discrepar per raons de fons, i en aquests darrers quatre anys, n'hi ha 3 força significatius; el conflicte sobre la construcció a Sant Joan d'un centre penitenciari, la moció del dret a vot per les persones migrades on CiU es va abstenir alegant que caldria fer un referèndum per decidir si tenen o no dret a votar; o les discrepàncies que en els debats de pressupostos hem tingut sobre els impostos i sobre les despeses en personal.

En tots tres casos, malgrat els convergents ens ho hagin volgut negar en les reunions que hem mantingut, hi han idees de fons que ens separen. És cert, com diuen que tots els regidors i regidores volem el millor per al poble, però que no em neguin que en un ajuntament es fa política, i que en política les idees tenen (o haurien de tenir) una importància cabdal.

Ho hem dit més d'una vegada i aquests dies parlant amb la gent sobre tot plegat ho tinc més clar que mai, el pacte amb CiU només s'entendria per un únic motiu, fer fora l'actual alcalde, l'Ezequiel Martínez. Molt bé, i la pregunta és, i després què? Estic segur que 48 hores d'haver format govern i de tenir l'Ezequiel i els regidors i regidores del PSC a l'oposició començarien a sortir les divergències. Personalment no crec que el fet de fotre fora ningú hagi de ser el lave motiv de cap pacte. Per damunt de tot poso el programa, no només els grans projectes sinó també les polítiques del dia a dia.

Doncs bé ara com ara, hi ha dues úniques portes obertes, o anar a l'oposició o pactar amb els socialistes.

LA TREVA TRENCADA

2007-06-11T17:48:00.000+02:00

Us adjunto l'article d'en Jordi Sánchez que publica avui El Pais. Sense cap mena de dubte, un bon article que des del meu punt de vista analitza de manera força encertada el què ha passat al llarg d'aquests mesos de la banda terrorista.

ETA Y ESTADO: ABSURDO POR PREVISIBLE - Jordi Sánchez, professor de Ciència Política

La confirmación del fin del alto el fuego ha dejado al descubierto un escenario de hechos previsibles, retóricos y recurrentes que van a configurar de nuevo las relaciones entre los poderes democráticos del Estado y la izquierda abertzale. Lo más sorprendente de estos 14 meses de alto el fuego y de contactos entre ETA y el Gobierno es que no han servido para explorar -juntos o por separado- nuevas estrategias para superar el conflicto político (terminología etarra) y / o vencer el terrorismo (terminología gubernamental). Hubo esperanzas de que así fuera. La más significativa a mi modo de ver fue la declaración de Anoeta, en el otoño del 2004, en la que el hoy preso Otegui se encargó de transmitir un mensaje nítido: hay voluntad de superar el conflicto y ETA no asumirá un protagonismo en el debate político (eso corresponde a los partidos), sólo lo hará en el tema de presos y desarme. Esta obviedad para cualquier demócrata, no lo era tanto para ETA y su mundo. Por eso, la declaración de Anoeta -16 meses antes del anuncio del alto el fuego- fue tan relevante. Era un punto y aparte que no se podía desaprovechar.

La decepción, sin embargo, no tardó en llegar. De la buena noticia del 22 de marzo del 2006, se llegó en ese verano a las primeras noticias preocupantes sobre el desarrollo del proceso de paz. La realidad desmentía la declaración de Anoeta. Es decir, una vez metida en el alto el fuego, ETA reanudaba su vieja estrategia de marcar el ritmo, limitar la autonomía de Batasuna, y establecía injerencias políticas donde dijo que no lo haría. En resumen, ETA ejercía de nuevo el poder de decisión dentro de la izquierda abertzale. La culminación de esta vieja estrategia de ETA fue el atentado en la terminal de Barajas, sorprendente por sus dimensiones, pero previsible -a pesar de las declaraciones del día anterior del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero-, según podemos constatar en todas las hemerotecas por variados analistas desde como mínimo el mes de noviembre del 2006.

Zapatero, por su parte, también generó esperanzas en muchos sectores de que iba a impulsar una estrategia distinta a la de sus predecesores recientes (Felipe González y José María Aznar) para vencer el terrorismo. Hizo buenos gestos y dio repetidas veces su palabra de que su empeño sería crear las condiciones para liberar a la sociedad española de la violencia terrorista. Pero como ha ocurrido en otras situaciones, de sus intenciones verbales a sus concreciones hay un trecho demasiado largo para que no nos perdamos. Zapatero no supo -o no quiso- crear condiciones nuevas desde las que avanzar. Arriesgó en el debate político con la oposición, pero no en decisiones concretas que forzaran al mundo abertzale a dar pasos también. Se desgastó en el hemiciclo de las Cortes, pero no avanzó en la mesa de negociaciones ni con Batasuna ni con ETA. Zapatero y su equipo hicieron una gestión conservadora del proceso de diálogo. Incluso se puede afirmar que no tenían una hoja de ruta bien delimitada, con una prioridad de objetivos y una estrategia implementadora. No se atrevieron a dar el paso con la ley de partidos ni tampoco a una política sobre presos que, dentro de la legalidad, permitiera desactivar uno de los frentes más sólidos de la cobertura y justificación social de ETA. Incomprensible.

En ETA faltó voluntad, y en el Gobierno, profesionalidad. Es cierto que tanto la dirección política de ETA como el Gobierno sufrieron un acoso muy intenso por sus respectivas oposiciones. En ETA -como ocurrió en la tregua con Aznar-, su dirección política se vio condicionada e incluso dividida por sectores contrarios al proceso de paz. Quien controlaba la estructura militar limitó y condicionó el terreno de juego de quien controlaba la estructura política de ETA, y al final el equilibrio se rompió en Barajas. Por su parte, el Gobierno estuvo asediado por el PP y su entorno mediático, que no le dieron ni un día de aliento para avanzar en el proceso de paz, negándole lo que ellos antes de ser oposición obtuvieron; lealtad institucional para abordar la fin de la violencia. Pero esto, que nos puede ayudar a analizar los hechos, no sirve de excusa para el fiasco del proceso de paz ni para dejar de exigir responsabilidades por los nulos resultados obtenidos.

Sólo a ETA hay que atribuirle responsabilidad por su actuación. Cuando los atentados vuelvan, el Gobierno no tendrá ninguna responsabilidad moral ni ética sobre los mismos. Pero en democracia los ciudadanos debemos exigir a nuestros gobiernos. Por eso es necesario plantear al Gobierno, desde la inequívoca repulsa a ETA, una crítica por su falta de decisión en todo este proceso, por no haberlo intentado de verdad, arriesgando y sobre todo por no haber utilizado nuevas estrategias. El proceso de paz ha sido finalmente previsible, más de lo mismo, más de lo que ya fracasó. Y ahora los poderes del Estado, una vez confirmada la rotura del alto el fuego, vuelven a las políticas previsibles, con lo que las consecuencias también lo serán. El caso De Juana, el caso Otegui, las advertencias del ministro de Justicia de reconsiderar el proceso de ilegalización de ANV, son las medidas desde la óptica de siempre. Y todas reforzarán el entorno social de ETA, justificarán a los sectores más duros de la organización etarra y debilitarán a los que desde el mundo abertzale dicen a ETA que es hora del punto final.

Veo al Estado falto de la inteligencia necesaria para abordar el fin del terrorismo. No se puede ser tan creído de uno mismo para pensar que utilizando hoy los mismos métodos de siempre se conseguirá lo que otros antes no consiguieron contra el terrorismo. Veo incompetencia, miedo, indecisión... Una condición necesaria para vencer a ETA es que su entorno social se aleje de su lógica. Y no veo ni una sola medida para facilitar ese alejamiento. Veo un bucle que nos retrae a las dinámicas ya conocidas; terror; muerte, tensión, represión, crispación... Y dentro de unos meses o años; nueva oportunidad para el diálogo. Y vuelta a empezar. Triste, muy triste.

27-M: SANT JOAN TORNA A LA NORMALITAT

2007-05-31T17:31:00.001+02:00

Les eleccions del passat diumenge van fer tornar Sant Joan a la normalitat. M'explico. Amb els resultats de les eleccions se'ns dibuixa davant nostre un panorama força semblant al de 1991, el què jo considero normal. I perquè? Perquè si tenim en compte els resultats en altres conteses electorals, CiU i PSC, sempre han quedat força igualats (en les de l'1-N CiU va guanyar per primera vegada al PSC) i no era normal que aquests, en unes municipals canviessin tant. Amb un PSC que arrassava, amb una majoria absoluta sobradíssima gràcies a molts vots convergents prestats.

Ara el panorama canvia respecte les darreres legislatures i s'inicia una nova etapa. El PSC ha perdut la majoria absoluta i es queda amb 7 regidors; CiU recupera l'electorat del seu espai polític i passa de 2 a 6 regidors; ICV, perdem poc més de 150 vots, però passem de 2 a 3 regidors gràcies al fet que el Ple ha augmentat de 13 a 17 regidors; ERC, perd els vots convergents que tenia prestats i es queda amb 1 regidor (només li han faltat 2 vots per tenir el segon); finalment, la candidatura artifical del PP es torna a quedar fora, a falta de només 4 vots.

PROPOSTA 1: ÀREA D'IGUALTAT I CIUTADANIA

2007-05-20T22:04:00.000+02:00

Crear l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania amb un responsable polític i us de tècnic per aprofundir en el treball transversal i en xarxa en les polítiques de serveis a les persones.

Aquesta és una de les propostes claus del nostre programa. A l'Ajuntament de Sant Joan hi hagut l'afició de fer parcel·les, i sovint ha semblat que com més parcel·les, com dividit estigués un mateix tema en diverses regidories millor. El cas emblemàtic el trobem en la regidoria de Imatge Corporativa (cal una regidoria per fer un estudi de la imatge corporativa de l'Ajuntament?) o la separació entre Medi Natural i Medi Urbà en comptes de fer una única regidoria de Medi Ambient.
Això s'ha d'acabar. No pot ser que l'organigrama polític d'un Ajuntament estigui tant dividit en subàrees i que això acabi reduïnt l'eficàcia de les polítiques que s'impulsin.
Cal un Ajuntament internament coordinat permanentment que aprofundeixi en el treball transversal de totes les regidories, sobretot les que impulsen polítiques directament adreçades a les persones. Per aconseguir-ho, nosaltres proposem la creació de l'Àrea de Igualtat i Ciutadania, com a òrgan de coordinació de les regidories de l'àrea de serveis a les persones i que hauria de comptar amb un responsable polític i un de tècnic.

JUNTS, MARQUEM LA DIFERÈNCIA

2007-05-15T23:47:00.000+02:00

La candidatura d'ICV-EUiA de Sant Joan és un 3 en 1, una fusió de RENOVACIÓ, JOVENTUT i EXPERIÈNCIA; característiques que a la vegada són diferències respecte les altres candidatures que es presenten.

RENOVACIÓ: No només hem renovat el cap de llista sinó que 9 persones ens presentem per primera vegada en una candidatura de les eleccions municipals. Ni el PSC ni CiU, poden dir el mateix. El PSC perquè malgrat ha renovat els primers llocs de la llista, l'alcaldable és el mateix des de l'any 83, i CiU perquè tot i canviar el cap de llista, als primers llocs de la llista hi presenten persones que o bé en el seu moment ja van ser regidors , o que porten molt i molt de temps treballant dins el grup.

JOVENTUT: El cap de llista és jove, la mitjana d'edat dels 5 primers llocs de la llista és de 28, i la del conjunt és d'uns 36 anys aproximadament. Sense cap mena de dubte és la llista més jove de totes.

EXPERIÈNCIA: Portem anys al govern i per tant coneixem l'Ajuntament i les seves dinàmiques. Però a més a més més del 95% de la gent de la candidatura formem part o hem format part, col·laborem o hem col·laborat amb associacions i entitats del poble. És una de les grans diferències amb la resta de candidatures, no d'ara sinó des de sempre.

Les 19 persones que tens al cartell marquem la diferència. Tu decideixes la força que tindran aquestes diferències a l'Ajuntament!

TU POTS MARCAR LA DIFERÈNCIA

2007-05-15T21:52:00.000+02:00

M'ha costat però finalment ho aconsegueixo: parar-me una estona davant de l'ordinador i actualitzar el blog parlant de les eleccions municipals i del què els santjoanencs i santjoanenques ens hi juguem.

Ho hem comentat amb més d'una persona, els resultats de les properes eleccions a Sant Joan són més díficils de preveure que mai. Em podria dedicar a especular sobre l'efecte que tindran diversos fets en els resultats finals però no ho faré, com a mínim públicament. És temps d'explicar propostes i de dir el perquè crec que el proper 27 de maig els santjoanencs i santjoanenques han de marcar la diferència votant ICV-EUiA. Per això ens els propers dies, intentaré i espero aconseguir-ho dedicar més temps al blog i parlar de les municipals, primer de la nostra candidatura (d'aqui una estona penjo l'entrada) i després, i al llarg de tots els dies que queden de campanya, explicant-vos cada dia les propostes més importants del nostre programa electoral.

10 ANYS DE REMENDAOS

2007-05-13T16:22:00.000+02:00

El divendres passat els Remendaos celebraven els seus desè aniversari i ho feien al seu poble, Sant Joan de Vilatorrada, davant d'un miler de persones, a l'escenari on van actuar per primera vegada, Cal Gallifa.

Des d'aquí felicitar-los i desitjar-los el millor de cara el futur.

Us deixo enllaçada la Rumba Catalana amb la que han portat el nom de Sant Joan de Vilatorrada allà on han actuat i un parell de vídeos.